26 novembre 2009

La indignitat d'Espanya (iniciativa blocaire)

Vivim sotmesos a un Estat que es va quedar ancorat als anys setanta del segle passat. Les seves institucions, conceptes i actituds són hereus del règim franquista, i esclaus d'una transició feta a pedaços per mirar de contentar tothom. La Constitució Espanyola és considerada per molts el súmmum del consens, però no va ser així. Tot i que segurament era el que calia en aquell moment, la Constitució Espanyola va ser el súmmum de la claudicació.

La Constitució d'un Estat ha de ser un reflex de la societat que articula, i les societats, per definició, canvien i evolucionen, i al seu pas ho ha de fer la Constitució. Una Constitució que ha estat vigent sense canvis importants durant trenta anys ja no és, sens dubte, una bona Constitució.

Com deia al començament, vivim en un Estat esclau de les decisions preses fa trenta anys, amb la precisió que el moment requeria, i el salt al buit cap a la Democràcia d'aquell moment està passant factura ara. Si en aquell moment no es va preveure que els arcs parlamentaris, les dinàmiques econòmiques, socials i polítiques podrien canviar, ara és el moment de modificar-la per contemplar-ho. Si en aquell moment no es va preveure que el model de Tribunal Constitucional quedaria obsolet, ranci, antidemocràtic i intervingut pels altres dos poders, ara és el moment de canviar-ne el funcionament. Si llavors no es va pensar que l'Alt Tribunal s'havia de pronunciar sobre una Llei Fonamental abans que fos aprovada per les Cambres i refrendada pel poble, i que fer-ho al revés era una aberració, ara és el moment de tenir-ho en compte.

Ara és el moment de reformar de dalt a baix el text legal bàsic que ens lliga a tots, i si l'Estat on som inclosos pensa que aquesta Constitució està massa bé com per canviar-la, si els seus polítics i institucions tenen el nostre poble en tan baixa estima com per no voler adaptar-se als nous temps, no hi fem res en aquest Estat. Si aquest Estat no vol avançar, és el moment definitiu per a que avancem sense ell.

Text difós per la blocesfera catalana. Si us agrada, copieu el text al vostre bloc. Ajudareu a la seva difusió.

Avui els diaris catalans han publicat una editorial conjunta, amb un text molt ben valorat per la societat i pels mateixos polítics. La podeu consultar aquí

11 novembre 2009

LA CELEBRACIÓ DEL MEU ANIVERSARI

Doncs si senyors!!
Una servidora va fer dimecres passat dia 4 de Novembre la bonica i entranyable xifra de 29 anys!! A un pas del 3, amics meus!! Qui ho hauria dit???

La celebració es va realitzar el dissabte dia 7 de Novembre al restaurant Can Xurrades a Gran de Gràcia. La sorpresa va ser monumental quan vaig veure que mon germà i la seva nòvia van aparèixer allí donant-me una alegria immensa!! Guay!!!
Tot va anar de fàbula. Mon germà es va portar genial amb els nostres amics, el Doommaster també va fer bones migues amb tothom... en general... el bon rotllo va regnar!! Com mola!!! ^_^

Llàstima que triguessin tant en haver portat els plats... 4 HORES PER UN SOPAR!!! I a sobre, quan em van portar les costelles de xai, em van voler entabanar perque el que em van dur van ser les costelles d'un caniche raquitic!! I la penya amb xuletons de 450g... sniff... i jo era la homenatjada!! sniff sniff... sort que el meu Brioxet em va donar un caxo carne per anar tirant, que si no de qué...
Vam sortir a les 2AM del restaurant.. i clar,... va tallar força el rotllo perque vam anar a un bar que resulta que tancava a les 3AM... aixi que, emmig del fred, cap a casa hi falta gent!! Pero lo important va ser la intenció!

Manca de personal apart, vull agraïr a tots els presents que haguessiu vingut. I sobretot li vull agraïr al meu Brioxet que hagués organitzar aquell simple sopar. M'ho vaig passar d'allò més bé i una, que és sensible, s'emociona... i clar... quan pensa en tot allò... sniff sniff...


Pels 30 se liará la de cal Déu era monjo!!!! XDXDXDXDXDXDXDXD

29 octubre 2009

INDIGNACIO (i crida blocaire)

Sí senyors! Estem indignats (i molt!)
Sabeu per què?? Ja en van 2! 2!!
I vosaltres us preguntareu... 2?? 2 Gols? 2 petisos carambanales? NO, 2 salons de bodes ANULATS!
El primer va ser el que hi havia al abril a la Farga. La fira Nos Casamos.
Us podem assegurar que va ser molt frustrant. Ens planifiquem tot el dia per passar-lo allí, comprem entrepans, anem amb unes bones motxilles a l'esquena per omplir-les de tríptics i propaganda diversa, i quan ens plantem allí davant, doncs resulta que està tot tancat i barrat. Aleshores ens adonem que no hi han anuncis ni pancartes ni res de res. És més, l'entrada està deserta. Només hi ha unes poques parelles pul·lulant dubitativament, igual que nosaltres. Per sort, gràcies a una d'elles ens enterem que la fira s'ha cancelat sense previ avís. Apa! emprenyats com un parell de mones, informem a d'altres parelles del que passa i en plena frustració, ens jalem els bocates que teniem per dinar.
Un matí perdut, les ilusions a fer punyetes, i ens passem la resta del dia per les webs especialitzades.
Acordem que no ens hi tirarem pedres al fetge, i que com la propera fira era el bodas y bodas de la fira de Barcelona (n'hi havia d'altres, però eren més lluny) doncs tocava esperar i punt. De mentres, ens conformariem mirant forums per Internet.
Ara, la data s'acosta, hi han ganes! Tenim el dia marcat al calendari des de fa mig any aproximadament, i endevineu?
No serà per la web de la fira, que no diuen res (els molt punyeteros)... ni per la web de bodas y bodas... que quins collons (i amb perdó), ens n'hem enterat, gràcies a un bon professional de la restauració, que ha informat a tots els que estàvem interessats en el seu espai de que li han "aplaçat" la fira fins al gener (però sense data definida).
Així que des d'aquí, GRACIES a la gent de Can Marlet (que són els que ens han avisat amb prou temps).
I aquí arriba la crida blocaire! Sabeu restaurants, o d'altres llocs per celebrar la nostra boda? Llocs o idees per les invitacions? Foto i video? Digueu-nos-ho! Si us plauuuuuuuuuuuuuu. Acceptem suggerències. De fet, us les estem demanant! Qualsevol recomanació serà benvinguda. I ja se sap, 100 cervells pensen més i millor que 2.

Moltes gràcies a tots per endavant.

22 octubre 2009

ABSENCIES I RECORDS

Inspirada pel nostre amic Farlopa, aquest post està dedicat als poquets incondicionals que teníem al nostre blog abans que haguéssim de deixar la blogosfera per motius personals.


És dur adonar-te del temps que ha passat des que no has escrit cap post al blog, des que el fet de comentar amb algú idees, pensaments, sensacions,…comentar encara que només fos l’estat de salut de l’altre… i el més curiós és el fet que quan miro enrere, el que més trobo a faltar és el “contacte” (per dir-ho d’alguna manera) amb la gent, amb els col•legues, fer quedades, cavatasts, sortides, el caliu que s’hi donava. És el que més trobo a faltar.


Ja sé que tota comunicació implica un feedback, una resposta, un contacte encara que sigui de mer lector o contestar alguns posts. Només em sap greu el fet de no haver estat en contacte amb vosaltres. Sento que em falta alguna cosa. No sé ben bé com explicar-ho.


Ho comentàvem el Brioxet i jo recentment: quan falta temps has d’establir prioritats i una de les primeres víctimes de la reorganització del calendari va ser el nostre humil blog. Ara que les aigües van més o menys pel seu curs, em vaig sorprendre escrivint un post pel blog. Al cap de poc, em vaig alegrar que el nostre bon amic Doommaster contestés el post. Moltes gràcies. Tu fas que el bloguet no sigui tan petitet!! Espero... bé, esperem, que el Brioxet, encara que no escrigui, llegeix molts i molts blogs vostres... poder reflotar el blog del Brioxet i la Fraggle i poder compartir totes les experiències per viure.

Una vegada més, el Brioxet i la Fraggle tornen a la blogosfera.


Salut a tots/es!!

05 octubre 2009

ZzzzzZZZZzzzzzZZZzzzzz

M’estic quedant clapada...

Avui he passat una mala nit. D’aquestes que descansar, descanses… però el que és dormir… ben poc. Saps això que dius... “collons, que estic treballant... que estic de cara al públic (bé, cara al públic no, cara al telèfon)... que no puc adormir-me...” I et ve aquella pesadesa d’ulls, aquell embotament mental que no et deixa pensar gaire... i penses que tots i tothom està anant massa ràpid?

DONCS AIXÒ ÉS EL QUE EM PASSA!!

Així que avui estic de mala lluna, “gruñona”, amb males puces… digueu-li com vulgueu, però avui estic que mossego!!! I com que no vull engegar a ningú a la merda de males maneres, doncs em callo!! I molt!!! Molt difícil, tu!!

Intento dissimular com puc! Bevent aigua, estirar un peu, estirar els músculs quan vaig al lavabo, fent gargots en un paper, estiraments de coll, mullant-me la cara,... però que xungu es, per Déu!! Que em moro!!!!
I com que no m’agrada ni el cafè ni el tè (és més, em posaria massa nerviosa...) pos allí estamos!! Amb maldecap, embotada, arrossegant les paraules cual camello borracho, i amb el cap que penso que em pesa un quintal!!

I sé qui és el culpable!! Vaja si ho sé!! I ho pagarà!! Vaja si ho pagarà!!!
¡Mi venganza será terrible! (sona la Cavalcada de les Valkiries de fons) MWAHAHAAHAHAHAHAHA

Aiiiii.... quina son!!!!! :'(

02 octubre 2009

ROAD TO PROFICIENCY 1

Avui he començat l'anglès! Proficiency 1 o Pre-Proficiency...

Ja de bones a primeres, la classe ha estat bàsicament coneixe'ns els poc que erem (erem 7).
I ha resultat genial!! Hem xerrat molt i s'ha trencat el gel fins fer-lo bocinets ben petitets.
La Liz, la profe, s'ho ha currat. Es molt bona tia. Precisament va ser qui em va fer l'examen oral de l'Advanced aixi que ja la conec! :)

Pero he sortit amb un maldecap..... :S:S:S:S:S Acostumar-se a un accent anglès nou es xungu i costa una mica més, has de redoblar esforços per entendre la profa aixi que...

I, a sobre, per acabar-ho d'adobar... porto una setmaneta que arribo a casa a les tantes. Entre encarrecs, metges i anglès... no paro... aixi que vaig arrossegant-me cual Jabba el Hutt (lease babosa) pel terra. Haurien de crear aquesta senyal de transit que m'he trobat per Internet, por si las moscas no caiguessim a terra.


Aixi que la Fragglelilla se'n va a mumir que no pot méeeeeeeeees!!!!!

Salut!



23 setembre 2009

REMEMBER THE TIME!!

(la nada rodeja el blog del Brioxet i la Fraggle... blog? teniem un blog?...)

(cap comentari en més d'1 any...)

(en una casa muy muy lejana... habitaven dos frikis que s'amotllaven a la vida en parella... )

Que us esperaveu? La vida es dura, nens i nenes... algun dia s'havien de marcar prioritats... mancava temps per fer-ho tot pero sempre hi han bones noticies...

Ja fa mes d'un any que el Brioxet i jo vivim junts i ja hem superat la prova de foc de la convivencia. Ara que una certa estabilitat regna a la galaxia (dic ... a les nostres vides), tornem a fer coses que feiem abans de tota aquesta voragine: tenir vida social, jugar al Guild Wars, Sims i Star Wars, veure series,... coses normals...

Tot llegint uns comentaris d'un post escrit l'any de la patatum m'ha vingut una guspira inspiradora i he pensat: "encara que no ho llegeixi ningu, diré alguna cosa".

El deixar la blogosfera fa mes d'un any i es nota eh? es com si surts del mercat... ja no dius res? patapum! ja no existeixes! la gent deixa de llegir-te i el teu petit blog cau en l'oblit... ara que si tampoc comentes res enlloc... es que a sobre t'ho estas buscant eh???

Feedback, feedback... molt poquet.. ho reconec... el Brioxet encara llegeix alguns bloc dels quals es fan, com el del centpeus, for example... o el de l'anna tarambana, per posar dos exemples...
Pero jo... pobra de mi... tant enganxada que estava a la blogosfera, com si fos una droga de les dures... pero el temps i les circumstancies van fer que deixessim paulatinament d'escriure i el nostre blog caigués en l'oblit. Oblidat, surant en el ciberespai com una despulla buida, una carcassa de blog que no pot existir sense sustent. Amb el temps vam tirar endavant amb la nostra vida i aquest es un petit resum de la situacio:

1. Portem mes d'un any vivint junts i tant feliços!
2. M'he tret el CAE (Cambridge Advanced Exam) i m'he apuntat al Proficiency 1.
3. Porto més d'1 any al meu actual treball (treballant de telefonista agafant avaries de fotocopiadores... no dire noms però comença per C. ALgo d'estabilitat laboral va bé eh?
4. M'he tret una llosa del damunt de caire personal que m'ha estat turmentant durant quasi 13 anys. He apres unes quantes coses de mi mateixa i m'he fet més forta!
5. Tenim data de boda!


Mmmmmm..... què més? Bueno, ja se m'acudira alguna cosa... la musa ja m'ha bufat prou itinc otitits!!

Ale... chau chau