Molt bona tarda a tots! Avui us volem parlar d’un coneixement universalment cobdiciat per la major part de la raça humana: l’enteniment de la ment del sexe contrari!
Tant el Brioxet i jo intentarem explicar alguns típics tòpics i les diferents formes de pensar de cadascú.
Tot s’ha de dir que nosaltres no som una parella gaire comuna. A diferencia de moltes altres, nosaltres parlem de TOT: problemes de feina, angoixes, inseguretats, pors, discrepàncies d’opinions, etc... de tot... no ens callem res. Encara que tampoc podríem guardar cap secret perquè ens llegim les cares com llibres oberts! Intenta amagar alguna cosa quan se’t nota d’una hora lluny, intenta-ho! Jajajajajja
Bàsicament, el pilar bàsic de tota relació és la confiança. Si no, és com un castell de cartes... tot s’esfondra. Gràcies a ella, pots tenir la seguretat que pots explicar-li qualsevol cosa a la teva parella sense por a que se’n rigui de tu.... gaire :P Per això, la confiança es complementa amb el respecte i la comprensió. Has de respectar les seves opinions i comprendre els seus defectes perquè, sincerament, ningú és perfecte. Narcisistes: vosaltres tampoc!
CONFIANÇA – RESPECTE – COMPRENSIÓ
Tranquils, que no son els nous membres de los Chunguitos! És com la Sagrada Trinitat però sense dogmes ni res!
A partir d’aquí, el quid és treballar-se la relació dia a dia i és aquí on donarem algunes pistes sobre com funciona la ment de l’altre. Serà molt més senzill que Los hombres son de Marte y las mujeres de Venus, això segur! Tots dos som de la Terra!
La idea bàsica és que tant els homes com les dones pensem de manera diferent. No som de planetes diferents, però enfoquem els problemes de forma diferent.
Fraggle: Per una banda, estem les noies. Comunicadores i xerraries de mena, necessitem que ens escoltin totes les coses que hem de dir sense dir ni mú. Som més expansives i tenim moltes coses al cap, de vegades massa per assimilar-les totes de cop i de vegades passa que necessitem deixar-les anar. A l’hora d’abordar un conflicte, pensem més amb el cor que amb el cap... per tant, no pensem gaire sinó que reaccionem segons el que ens diguin. Quan comentem un problema a la nostra parella, el que realment desitgem és que ens escolti sense que ens digui cap consell que ens pugui solucionar el nostre problema. I quan ens diuen alguna cosa, ens enfadem perquè ens l’estan dient. En resum, que el que volem la majoria de noies, és una orella que escolti i no xerri.
Una altra cosa característica de les noies és que no ens importa el que ens diguin els nois, seeeeeeeeempre agafarem com a més important COM diuen allò, independentment si és un Què t’has tallat el cabell?, un No m’agrada el peix! o Quines cuixes, nenaaaaaaaa!! Coses ben diverses amb diverses intencions... però vet aquí que sempre ens agafem les coses per la banda que punxa! Ens prenem l’asunto com un atac personal. MALAMENT!!!!!!!!!!!!!! No s’ha de fer així, senyoretes!! Sabeu com s’han de fer les coses?? Ara us ho explicaré:
- Abans de plantejar un problema, heu de saber que els nois sempre us diran alguna cosa. No espereu que callin. Sapigueu que, encara que algunes penseu que són uns tal·losos (que n’hi han pel món), la majoria us volen ajudar amb el problema. Així que, quan hàgiu comentat el què, CALLEU, espereu (impacients, apreneu! A mi em va costar, sé què és això) i escolteu el que us ha de dir el vostre home SENSE posar èmfasi en el TONILLO (el que ens agafem sempre a pit). Centreu-vos en el missatge, les paraules,... deixeu els vostres sentiments a una banda i intenteu escoltar. Que costa?? SI! Que se us escaparà algun crit de frustració? UNS QUANTS! Sé que és dur, que algunes no voldreu cedir davant el tal·lós de la parella (si penseu que és un sòmines, perquè esteu amb ell?) però crec que serà bo per tots dos establir una molt bona i franca comunicació! D’aquesta manera, assumptes realment tontos no es converteixen en tragèdies gregues ni simulacions del tomate o programes similars de peixateres!
- Una altra cosa que fem totes les noies (o quasi totes) és seguir donant-li voltes al tema que s’ha discutit 20 minuts abans. Jo reconec que ho faig, i intento amb totes les meves forces no marejar tant les meves neurones perquè se m’acabaran les biodramines en 2 minuts. El que passa és que no posem tota la carn en el asador, no ho deixem anar tot de cop sinó que ho anem deixant anar miqueta a miqueta fins que canviem de tema.... però el asunto segueix allà arraconadet, dient-te amb veu fluixeta: sigo aquí, sigo aquíiiii.... i quan el pobre nano menys s’ho espera, saltes de nou tota enfadada: “ Es que tu m’havies dit que...” i el pobre nano fot un bot de sorpresa i et mira amb cara de tonto perquè no sap de què li parles... i a sobre t’enfades perquè s’ha oblidat del tema! Nenaaaaaa... esto no es Renault Ocasióooon...!!! Que tu ho vols toooot! Jo procuro tancar el tema lo més ràpid possible, i si encara em queden restes per les connexions neuronals, doncs intento no fotre-li un susto de mort al pobre Brioxet sinó que intento dir-li: “Saps aquell asunto d’abans? Doncs encara em rula pel cap!”
ANTE TODO RESPETO Y EDUCACIÓN! Si es que no es pot anar per la vida espantant la parella... que si seguim així, no ens durarà ni dos telediarios!
Ara li toca el torn del Brioxet, que us explicarà el punt de vista dels xicots respecte aquests temes:
Brioxet: Apa, ara començo jo a explicar. Primer, deixem clara una cosa: Els homes som menys enrevessats (mentalment parlant). Normalment, si ens diuen qualsevol cosa, interpretarem que es vol una solució al problema que ens expliquen. A mida que ens van dient, el nostre caparró ja està buscant resoldre el problema amb les dades que disposem (encara que no les tinguem totes, ja anirem descartant opcions).
A mida que tenim més dades, i anem descartant possibilitats, arribarem a un punt en què les opcions són prou reduïdes com per començar a plantejar-les, dient-les en veu alta (però no cridant, eh?). Val que pot ser, que no acabem d’escoltar el que estan dient les noies i per això ens titllen d’impacients i invasius (i ens diuen que no les escoltem!!) però li posem tota la bona voluntat per resoldre un problema que, ja que ens l’estan explicant, interpretem que desitgen una solució, cosa que realment no és així. El que volen elles és que escoltem estoicament els seus plantejaments sense interrupcions (com la peli del diumenge a la nit de TV3). És un sistema que tenen per organitzar-se els pensaments i buscar les seves pròpies solucions. Nosaltres, per contra, fem tot aquest procés internament, i només deixem sortir solucions, i no tant els nostres propis problemes. MALAMENT!!! AIXÒ NO ES FA!! La teva parella no és només un conjunt de forats!!! Val que la nostre societat ens ha educat per no mostrar els nostres sentiments, però elles també tenen dret a assabentar-se de què passa pel nostre cap (que també pensem i sentim, encara que molts ho neguin!!) Son les nostres parelles, i amagant-nos les coses no arribarem molt lluny, potser a la cantonada de casa, però no gaire més lluny (que empitjorem, més les coses, que no pas arreglar-les per no dir-les)
A diferència de les noies, quan ens han dit quelcom, i nosaltres hem dit una solució que sembla que accepten com a vàlida, donem per tancat el tema. No oblidem, però si que l’arxivem i passem a d’altres qüestions. D’aquí venen les sorpreses mencionades per la Fraggle. Vosaltres heu seguit donant-li voltes al tema com si fos un pollastre a l’ast i nosaltres ja l’hem guardat a l’arxiu històric.
TRUCO DEL ALMENDRUCO: Quan us donguin aquestes sorpreses, rebobineu la cinta fins al punt de l’ultima “conversa” (per dir-ho d’alguna manera). Molt possiblement, la noia estigui parlant del mateix tema que abans (una biodramina pel pobre pollastre a l’ast!! Jajaja) Us estalviareu molts malentesos si apreneu a tenir més memòria històrica de les converses que teniu amb la vostra xicota. Prepareu-vos el territori per quan la vostra noia decideixi tornar a treure el tema. Us ho agrairà molt.
I per acabar la meva explicació, està el tema del TONILLO, mencionat abans per la Fraggle. Potser pot sonar condescendent, però A DIOS PONGO POR TESTIGO QUE NO ÉS LA INTENCIÓ. Hi ha 2 bandes per agafar el comentari... agafeu-lo pel mànec i no per la punxa. Millor el matis constructiu que el destructiu. És més, el segon PUNXA!! És una cosa que s’ha de treballar en parella, comentar el que realment vols dir, i que ho interpreti correctament, i per part d’ella, donar-li més importància al missatge en sí que al “vestit” que li atribueix.
Fraggle: la nostra ment funciona a base de quedar-se algo estancades en el mateix tema, tendim a repetir-nos una mica com el pepinillo.
En quant a l’expedient TONILLO, s’ha d’aplicar per les dues bandes:
Les noies tendim a dramatitzar qualsevol comentari que ve dels homes. NO ES PLAN, SENYORETES! Si un Bon dia , l’interpretes com: Fes-me l’esmorzar, reina! és que necessites recolocar les teves neurones perquè hi ha alguna que no fa la seva feina correctament! Si t’has aixecat amb ganes de brega i necessites esbotzar a algú, esbotza el matalàs o el coixí, que el teu xicot no sempre té la culpa de tot!
Els nois tendeixen a parlar més calmadament i s’exasperen quan ens agafem les coses pel cantó que punxa. NO TOTS ELS TIUS TENEN INTENCIÓ DE RESTAR-LI IMPORTÀNCIA ALS NOSTRES PROBLEMES. Però alguns pequen de condescendents i és això el que ens treu de polleguera.
NANOS! Si hi ha alguna cosa que soni condescendent (imagineu-vos que us la diuen a vosaltres i no us agrada), NO LA DIGUEU! Intenteu posar-vos en el nostre lloc. No ens agrada que ens infravalorin els problemes i si no volem interrupcions és perquè estem organitzant els nostres pensaments. Si enteneu això i el truco del almendruco de tenir memòria històrica, ja teniu molt guanyat!
Bé, fins aquí, un dels misteris de la psique humana en parella revelats. Un altre dia parlarem d’altres temes més concorreguts.
Però això ja és una altra història, i serà explicada en un altre moment...
Laia / Fraggle i David / Brioxet
