20 juny 2007

Va de comics...

Avui m'ha donat per escriure-us de nou, una bonica combinació de idea i temps per escriu-re-la s'han combinat molt bé i així escric uns quants posts, que tenia això molt abandonat (mil disculpes al public que estigui llegint).

Abans de començar, caldria dir que tant la Fraggle com jo, som molt aficionats als còmics, especialment els de la casa Marvel. De fet la amistat va començar per aquest tema (però això ja és una altre història). A mi particularment el que m'agrada força dels còmics de Marvel (tots els de super herois i similars) és que per molt txulo que sigui el seu poder o habilitat en general, pràcticament tots els personatges protagonistes amb més rerefons que un parell o tres de vinyetes, tenen alguna cosa que fa que no t'agradés estar a la seva pell. Tal i com ho va definir el Stan Lee, són Deus amb peus de fang.

I per a mostra, una merceria (amb un botó no en tinc ni per començar)

Capità Amèrica: És un gran heroi de la Segona Guerra Mundial, salvador de l'occident dels nazis, però el seu company Bucky cau mort i se sent culpable tota la seva vida per no haver-lo protegit. Després cau al Oceà Àrtic i es congela. S'hi passa un bon grapat d'anys fins que no el troben i el descongelen. Per a ell, el temps no ha passat, és una persona amb el cos del Brad Pitt (però amb esteroides) i la mentalitat del vostre avi. Us imagineu quin canvi d'ambient ha tingut que patir?

Charles Xavier: Mutant, amb el poder de la telepatia. És sens dubte el telépata més poderós del mon, però està confinat a una cadira de rodes de per vida. Se sent responsable de tots els mutants de la Terra, i envia els seus deixebles (la Patrulla X) a la batalla dia sí, dia també a enfrontar-se amb qui calgui, morint-hi algun membre en alguns casos.

Rondador Nocturn: Té el poder de teletransportar-se a on vulgui (sempre que ho hagi vist abans, pel risc de acabar dins d'un objecte sòlid). També te una agilitat sobre-humana i abans de començar les seves aventures amb la Patrulla X era un aficionat a la esgrima i a les pel·licules del Errol Flynt i un acròbata (excepcional) en un circ. És molt religiós, i aquí comencen els problemes, tot i ser tan religiós (acaba fent-se capellà i tot) te l'aparença d'un dimoni blau. Petit, amb cua i mans i peus de 3 dits. Qui voldria tenir aquesta aparença en el mon real?

Picara: Pot absorbir els records i habilitats de qualsevol persona que toqui. Dit així sembla molt maco, però tingueu en compte que no controla el seu poder i que si el contacte amb la persona és massa llarg la transferència és permanent, deixant a l'altre persona amnèsica i sense poders, si es que en tenia algun. De fet, ja ho ha patit, i té dins seu la seva ment i la de Carol Danvers (alias Marvel Girl). Com patir una esquizofrènia, però amb tota la raó del mon. Us imagineu passar tota la vostra vida sense poder tocar a NINGÚ? MAI? Ni un centímetre de la vostra pell pot tocar a una altre persona, o de cop (i com a mínim durant una estona) tindríeu tota la ment de l'altre persona dins vostre. Quin horror!!

Ciclope: Hi han mirades que maten... en el seu cas, no es una forma de parlar. Els seus ulls llencen rajos òptics capaços de polvoritzar una muntanya. Per desgràcia no els pot controlar perquè a causa d'un accident es va donar un cop al cap i des d'aleshores ja no és capaç de "desconectar" el seu poder. La única cosa que pot aturar els rajos és un visor de rubí que sempre te que dur. Passar tota la vida veient el mon de color vermell, i amb por de perdre el visor i matar a algú... No li ho desitjo a ningú!!

GataSombra: Té el poder de "passar en fase"(com el DL en Herois, que s'haurà inspirat en ella). Per als que no ho seguiu, seria el poder de passar entre els àtoms de qualsevol objecte (ja siguin sòlids o no) anul·lant el petit camp magnètic que fa que les coses sòlides siguin sòlides. Com a efecte secundari el fet de passar a través d'un aparell electrònic, equival a destrossar-lo per culpa del pols electro-magnètic que desprèn sempre que entra en fase. A sobre, és superdotada, i això fa que hagi perdut la seva infantesa. L'inconvenient del seu poder és que el seu estat "normal" és estar en fase. Només si es concentra és solida. Imagineu-vos que es despista i es queda quieta (completament quieta) a un lloc de l'univers.... sortiria de la Terra abans de que se n'adonés pràcticament. Després de tot, la velocitat de la Terra no és per prendre-se-la a broma!!

http://www.andrew.cmu.edu/user/shunter/wolverine.gif
Lobezno: Un tipus petit, però amb molta mala llet. Te el poder d'n factor curatiu accelerat. Qualsevol ferida o malaltia se li cura molt ràpidament i fins i tot l'envelliment se li ha disminuït, ja que les seves cel·lules s'estan regenerant continuament (de fet te més de 100 anys i no n'aparenta més de 40). Per desgràcia el van agafar com a conillet d'indies per jugar als metges (projectes secrets del govern...) i li han folrat l'esquelet sencer d'un metall indestructible anomenat adamantium. Com a part de la seva mutació també te unes urpes que li surten dels artells (3 a cada mà). Originalment eren d'os, però després de l'operació eren metàl·liques (i molt esmolades). Fins aquí tot molt bé (a part de pesar més de 150Kg i no poder passar per un detector de metalls del aeroport sense que sonin totes les alarmes). Lo dolent és que per "curar-se" la ment de tants traumes patits al cos, te una amnèsia del seu passat molt important. De fet no recorda ni el seu nom real, ni sap quina edat te. Ha perdut el record de més de mitja vida...

Tormenta: Pot controlar el clima. Poc més a dir, oi? Podria solucionar els problemes de sequeres o inundacions ella soleta si s'ho proposés... o arrasar tot el planeta a base de tempestes, vents huracanats, llampecs... El clima respon al seu estat d'ànim, així que sempre s'ha de controlar els sentiments (no seria gaire bó fer-li agafar una rebequeria) . Això si... ha perdut tota la seva família a la tendre edat de 4 anys, quedant atrapada en un edifici en ruïnes i agafant claustrofòbia de per vida, convertint-se en una lladre per adopció...

http://www.fortunecity.com/westwood/carving/674/madu/madu1/magneto.jpg
Magneto: Pot controlar els camps magnètics de tot el que l'envolta. Tenint en compte que vivim en un món força metàl·lic, no és una cosa per prendre-se-la a broma. És un dels "dolents". Ell vol protegir els mutants de l'home normal, però els seus mitjans son massa agressius i el tracten com a un terrorista. Tot el que fa, és perquè quan era nen va ser un dels empresonats als camps d'extermini dels nazis. Aleshores no controlava els poders, i no va poder fer res, però sap que els homes, si poguessin, farien el mateix amb tots els mutants (per el simple fet de ser diferents) i no ho vol consentir.

Mercuri: És un velocista. Corrent, pot anar a velocitats superiors a qualsevol estri fet per l'home (a excepció de la llum). Podria anar on volgués de la Terra amb un temps rècord. Com a punts negatius, a part de viure en un mon que es mou a càmera lenta per les teves percepcions, és que està enamorat de sa germana, i sempre és menys preuat pel seu pare (en Magneto).

La Cosa: Imagineu un munt de roques amb forma de persona (una persona molt i molt forta...) Ara tingueu en compte que dins d'aquesta grotesca aparença hi ha una persona molt sensible que mai ha paït transformar-se per accident de persona normal en "això". Se sent permanentment rebutjat, tot i que sempre rep suport dels més propers (excepte de la Torxa Humana, que és un bromista amb molt mal gust en aquest aspecte)

Spiderman: Qui no el coneix? Tot gran poder, porta una gran responsabilitat... gran frase... Per desgràcia, ell per molt que faci, per molt que lluiti, mai se sent complagut. Sempre creu que podria haver fet alguna cosa més, encara que sigui totalment impossible. Ha de salvar a 1000 persones, i si en salva 999, però la última no hi arriba a temps s'hi tira pedres al fetge i s'autoflagel·la amb un "ho podria haver fet millor"

Victor Von Doom (Dr. Muerte pa los amigos): És el malo maloso dels 4 Fantàstics. Molt llest, molt pagat de sí mateix i molt envejós d'en Reed Richards (Mr. Fantástico), que encara és més llest que ell. De fet, encara que el pintin com a tan dolent, en origen, el pobre lo únic que volia era salvar la seva mare, atrapada a l'infern per fer tractes amb el diable (i ja se sap com acostumen a acabar aquestes coses). L'experiment per salvar-la no li surt bé (en Reed l'avisa que els seus càlculs són incorrectes) i es queda desfigurat. D'aquí ve tot el rencor cap a en Reed (ell creu que el culpable de l'accident és en Reed i no els seus propis errors). Però també fa coses bones: És el dirigent d'un petit país, que porta de un estat quasi feudal, a ser una potència mundial. Tot i ser una dictadura, és apreciat per el seu poble. A canvi de tot el progrés i la seva protecció, lo únic que demana és lleialtat (i el seu poble la hi dona de bon grat)

Rayo Negro: Aquest "Inhumano" (una de les races del univers Marvel). El rei dels Inhumanos de fet, sembla un paio força tranquil i tímid. Definitivament poc xerraire, i és una sort, perquè una simple aclarada de gola seva podria destrossar una muntanya fàcilment... Us imagineu passar-vos tota la vida sense poder emetre cap so? Quin frustre!!!

Podria seguir amb moltíssims personatges més, però ja m'està quedant un post kilomètric, i així el deixo obert a d'altres personatges que vulgueu comentar vosaltres, que n'hi ha la tira!!!

19 juny 2007

Uns venen... uns se'n van...


Aquí a la feina no se com no s'hi estan sentint tot de trets (presuntament disparats contra el propi cap) o els cutters no estan plens de sang a base de tallades intensives de venes.
Resulta que fà cosa de 2 mesos se'n van anar 2 tècnics de telecomunicacions (que feien una part molt gran de la feina a la empresa).
Aquestes 2 persones, han estat substituïdes per unes altres 3 (2 tècnics i un coordinador). El coordinador se'n va a anar la setmana passada. El divendres passat, en enterem que una de les tecniques que havia vingut se'n va en 15 dies, i avui que l'altre tècnic també se'n va el mateix dia.
Ja veurem com acaba això... El temps dirà...

I ja en són 101 !!!


I ja portem més de 100 posts!!
Ha costat, però hi hem arribat.

Sortim afavorits a la foto? :-P

17 juny 2007

OLORS I RECORDS


Hola a tots...
En aquest blog es parlen de moltes coses, encara que ultimament sempre expliquem coses que ens passen i, de tant en quant, alguna reflexió profunda.
Doncs mireu, aquest es un post de reflexió profunda... bé, espero que no arribi fins la Xina que si no, mal nem...

Avui jo vull parlar de les olors... sisisi... del sentit de l'olfacte, crec jo, el més poderós i més suggestiu que hi ha.
A tothom li ha passat que quan respirem una olor, els circuits del nostre cervell s'activen i van directament a l'arxiu central d'on extreu un record en concret.

Per exemple, la olor de la colonia CKOne em recorda als primers mesos de relació entre el Brioxet i jo (bufff quan de temps ha passat ja)... o la colonia de Agua Lavanda Puig em fa pensar en quan mon germà i jo érem petitets...

Les olors són alguna cosa que, en el moment més inesperat, t'assalten i aleshores et poses a pensar: aquesta olor em fa pensar en... ostres! en què era? en aquella situació fa 3 anys.... ostres tu.... i et poses a recorda coses com si fos aquell programa de TV3 el Te'n recordes? i sonava el Remembeeeeeeeeeeer when!

Hi han olors que agraden i olors que, bàsicament, repugnen. N'hi ha que ni fu ni fa però cap olor et deixa indiferent. Tota olor deixa un rastre en la nostra memòria que no podem esborrar-la d'allà per més que volguem perquè el cervell, vinga a emmagatzemar coses que sembla que tingui una mania compulsiva.

Vet aquí una llista d'olors que m'agraden:

l'herba recent tallada
el pernil ibèric!!!
el cafè (tant el gra com el cafè fet... encara que no m'agrada el cafè)
la gasolina (mireu, soc rara però no em desagrada)
el gelat de maduixa
el cotxe nou
la llenya cremant-se en una barbacoa
la fusta encara sense vernissar
el cuir d'una bossa o bolso
la lavanda (com la colonia Puig)
i, com no, of course,... el meu Brioxet!!

Buff.. podria estar-m'hi una bona estona pensant... però a penes tinc temps...

Simplement posaré algunes olors que no m'agraden:

la suor (tb les aixelles suades al metro)
la calor de la multitud
les clavagueres
el podrit
els meus peus!!
una llufa descomunal (lease pedos Nagasaki)
puros, pipes i pitillus (sobretot puros)
el bròquil bollit
un zoo (ja prou em dol veure'ls tancats... em consola almenys que segueixen vius)
plàstic cremat
la pudor d'alcohol quan has de passar per davant de la sala KGB per anar a agafar el metro L4

us convido a fer un llistat d'olors que us agraden i us desagraden.
Això és un intent de meme. Qui el vulgui fer, que el faci. Ningú està obligat a fer-ho si no voleu. Si els següents en fer-ho ja assigneu "víctimes", doncs ja recau sobre vosaltres les ires dels pobres seleccionats jiji. Jo simplement doncs el pistoletazo de sortida a vere si algun dels nostres lectors més agosarats vol fer-ho, que ja fa temps que no circulen memes (tot s'ha de dir que fa temps que no tinc temps per comprovar-ho ^^)
Segurament a algun blogaire d'altres parts d'Espanya o del mon ja ho haurà fet.. no és res de nou però weno... se'm va acudir...a vere què en penseu!
Vosaltres direu si segueixo endavant el meme o no!

Kissus a tots/es per tots/es

11 juny 2007

POTI POTI NOCTURN

Bones a tots!
Per "amenaça" expressa de la Yrun (jeje es broma) em disposo a escriure alguna cosa en aquest blog abandonat de Santa Tecla!
Alguns de vosaltres, tots els que ens llegiu, sabeu que ara treballo de recepcionista en un hotel en el torn de nit!
I que el Brioxet va de cul i la poca estona que tenim a la tarda la passem junts. Nomes ens veiem un parell d'hores al dia aixi que aprofitem per fer-nos moxaines!

Total, que el blog realment el tenim bastant fet merda per no dir del tot... sempre que podem escrivim les nostres experiencies pero, almenys jo, quan arribo a casa son les 8 del mati i l'unic que vull fer es enganxar el llit. I com que ahir vaig tenir una nit especialment torracollons, doncs m'he volgut despertar a les 6 de la tarda!!
Hi ha dies que em desperto una mica abans... a les 17h, a les 16.45... i tinc temps de fer mes coses... encara que basicament el gos... faig la meva part de la neteja de la casa (el rebedor i el meu bany)... i recentment, hem repintat tot el pis, amb el conseqüent cacau d'anar treient les coses de les estances a pintar...

exemple: si pintaven el menjador, treure-ho tot i ficar-ho al cuarto del ordinador i a l'habitacio de mon germa (ara que esta fora de casa... aprofitem)... si pintem el cuarto de l'ordinador, tot cap al menjador... si pintem les nostres habitacions... tot cap al menjador i quarto del ordinador... usuguisi, era com una espiral mudancera!!! i clar, dp de buidar una part d'un cuarto, lárgate a trabajar!!!
aquesta setmana passada ha estat molt estressant... ma mare manaire, jo anava cansada pk era la meva segona setmana sola (la primera amb els 5 dies sola), a casa del Brioxet tb hi havia tensio amb sa mare...
total, un caos... l'unic que evitava que em tornes del tot tarumba era el Brioxet... jo no se com s'ho munta però és la calma enmig del tornado!

per sort, ja vam acabar de pintar, i jo he de treure temps per acabar de ficar totes les coses que tenia (weno, hem fet tal neteja que semblava una catarsi d'aquelles del feng shui d'alliberar-nos de trastos inutils)... de manera que les poques coses que encara em queden per ficar al cuarto estan al cuarto de mon germa... no son gaires pero ocupen mig llit ^^

-----------------------------------------------------------------------------------------------

Al loro pk ahir a la nit va ser mes moguda que una serp en el Dragon Khan!
Passa que pel desconeixement d'un assumpte per part de la meva companya de tarda (vamos, que no tenia ni idea de com es feia una cosa) doncs es va muntar un pollo matarile que afectava al meu torn nocturn. Si aquell pollo no se solucionava jo no podia fer la meva feina.
Total, ella truca al nostre company de mati i li explica lo sucedido... 45 minuts mes tard ( a les 23:45) ella se'n va pk havia quedat amb una amiga seva per anar de marxa que dius.... jo munto un pollo i em quedo fins les 3 de la matinada si cal i li dic a la amiga que se'n vagi... pero weno, ella es ella... estava a la recepcio vestida per anar de marxa (ojo amb tejanos eh?) i em deixa amb el company per telefon...

fins la 1:45, 1 hora mes tard, no solucionem el problema provocat per la meva companya. Ja era hora que comences el meu torn... a les 1:45h!!!!!!!!!!! Quan normalment el començo a les 23:15h!!!
Cagunlostiaputaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!
Weno, la cosa es que jo anava a piñon fijo fent el meu torn ... atabalada i amb un coet al cul... total , que abans de fer el tancament del dia (dones la ordre al pc de canviar de dia) havia de fer tots els checkins (entrades de clients) encara que vinguessin a les 4 pk aixi, quan apareguessin, doncs ja estaria tot introduit i li donariem la targeta-clau!
Jo no ho havia fet, just ENMIG DEL CIERRE, em venen 3 persones, 2 habitacions, que volien les seves habitacions a les 2.20h, aleshores me n'adono que no havia fet els checkins... em maleeixo a mi mateixa i els faig manualment: simplement els paperets apuntats a ma i donar-los-hi les targetes de les habitacions que tenien assignades.
Toooooooootal, els dono les targetes de les habitacions i pugen. Al cap de res, un dels tius em baixa enfadat que la seva habitacio ja estava ocupada! QUE?????????? Pero si la tenia assignada! Qui collons havia posat algu altre alla? Cagun l'ostia... el PC segueix en CIERRE i jo buscant una habitacio lliure en el calaix de les habitacions... li donc una a la mateixa planta i se 'n va una mica mes calmat... pero nomes una mica...

aleshores em dona un atac de nervis, plorant pk aquelles dos habitacions eren de credit (agencies de viatges) i tots els llistats estaven malament... weno, segueix fent els llistats i calma't.... em dona un segon atac de nervis i segueixo plorant: d'aquesta em despedeixen, aqui no duraré!!! coses d'aquestes....
a les 3 del mati m'armo de valor i truco a la meva jefa... es una emergencia i deia que si passes qualsevol cosa que la truqués. Era una emergència? Doncs la truco...
Primer li demano disculpes per haver-la despertat a aquelles hores i li explico tot: el pollo de la meva companya, que el company i jo haviem trigat una molt bona estona en arreglar-ho, que jo anava a piñon amb el torn amb tan mala sort que m'havia oblidat de donar de checkins aquelles habitacions (li vaig dir que eren 4 pero al final van resultar ser nomes 2, menos mal)... ella escolta amb paciencia i em diu el que he de fer: refer les reserves... fer-les de nou i aleshores donar-les de checkin i tot de nou! Que si no podia fer-ho que ja ho farien ells i li dic que no, que ja ho faria jo, que menos.
Jo estava molt nerviosa, se'm notava a la veu i li vaig dir: entonces no es tan desastroso verdad? i diu que no... li agraeixo enormement la seva ajuda, em torno a disculpar per haver-la despertat i començo a refer el meu torn...

1. Fer les reserves de nou
2. Donar-les de checkin
3. Carregar la nit que tenien contractada

Ja estaven dins el sistema (ui que 1984 ha quedat aixo)

Lo més important ja estava fet, havia anulat els no shows!

Ara havia de refer tots els llistats que trec cada nit, els correctes.

Al cap d'una estona ja puc treure els crèdits i ensobrar-los i puc respirar algo mes tranquila. Pero no puc descansar perque el temps se'm tira a sobre i faig el que queda del torn força més calmada!

Tooooooooooooooootal... des de les 3.10 fins les 6:35 aprox. va ser un non stop de refer el meu torn. No vaig sopar res, no vaig menjar res mes que un platan petit! I vaig tenir les agalles de trucar la jefa i explicar-li lo succeit i em va donar les pistes necessaries per poder-ho fer tot bé.

Després de semejante estrés i ansietat (tremolava de l'adrenalina que em recorria el cos) el dany no ha estat tan gran i tot s'ha arreglat mes o menys. Espero que aquesta nit sigui molt millor. Ja he apres la lliçó de fer els checkins abans del CIERRE, aixo segur!!!
M'he desfogat per telèfon amb el Brioxet explicant-li el periplo pel qual he passat i m'he sentit millor!
Aixo si, he necessitat un somnifer per tranquilitzar-me i dormir pk sino no podia!!!

Bueno,... fins aqui el poti poti nocturn de la Fraggle!
Estigueu atents per noves peripecies i pollos fritos!! jijiji

Gràcies per llegir!

Una mussola nocturna

Ô_Ô uuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuh