La indignitat d'Espanya (iniciativa blocaire)

Vivim sotmesos a un Estat que es va quedar ancorat als anys setanta del segle passat. Les seves institucions, conceptes i actituds són hereus del règim franquista, i esclaus d'una transició feta a pedaços per mirar de contentar tothom. La Constitució Espanyola és considerada per molts el súmmum del consens, però no va ser així. Tot i que segurament era el que calia en aquell moment, la Constitució Espanyola va ser el súmmum de la claudicació.

La Constitució d'un Estat ha de ser un reflex de la societat que articula, i les societats, per definició, canvien i evolucionen, i al seu pas ho ha de fer la Constitució. Una Constitució que ha estat vigent sense canvis importants durant trenta anys ja no és, sens dubte, una bona Constitució.

Com deia al començament, vivim en un Estat esclau de les decisions preses fa trenta anys, amb la precisió que el moment requeria, i el salt al buit cap a la Democràcia d'aquell moment està passant factura ara. Si en aquell moment no es va preveure que els arcs parlamentaris, les dinàmiques econòmiques, socials i polítiques podrien canviar, ara és el moment de modificar-la per contemplar-ho. Si en aquell moment no es va preveure que el model de Tribunal Constitucional quedaria obsolet, ranci, antidemocràtic i intervingut pels altres dos poders, ara és el moment de canviar-ne el funcionament. Si llavors no es va pensar que l'Alt Tribunal s'havia de pronunciar sobre una Llei Fonamental abans que fos aprovada per les Cambres i refrendada pel poble, i que fer-ho al revés era una aberració, ara és el moment de tenir-ho en compte.

Ara és el moment de reformar de dalt a baix el text legal bàsic que ens lliga a tots, i si l'Estat on som inclosos pensa que aquesta Constitució està massa bé com per canviar-la, si els seus polítics i institucions tenen el nostre poble en tan baixa estima com per no voler adaptar-se als nous temps, no hi fem res en aquest Estat. Si aquest Estat no vol avançar, és el moment definitiu per a que avancem sense ell.

Text difós per la blocesfera catalana. Si us agrada, copieu el text al vostre bloc. Ajudareu a la seva difusió.

Avui els diaris catalans han publicat una editorial conjunta, amb un text molt ben valorat per la societat i pels mateixos polítics. La podeu consultar aquí

LA CELEBRACIÓ DEL MEU ANIVERSARI

Doncs si senyors!!

Una servidora va fer dimecres passat dia 4 de Novembre la bonica i entranyable xifra de 29 anys!! A un pas del 3, amics meus!! Qui ho hauria dit???

La celebració es va realitzar el dissabte dia 7 de Novembre al restaurant Can Xurrades a Gran de Gràcia. La sorpresa va ser monumental quan vaig veure que mon germà i la seva nòvia van aparèixer allí donant-me una alegria immensa!! Guay!!!

Tot va anar de fàbula. Mon germà es va portar genial amb els nostres amics, el Doommaster també va fer bones migues amb tothom... en general... el bon rotllo va regnar!! Com mola!!! ^_^

Llàstima que triguessin tant en haver portat els plats... 4 HORES PER UN SOPAR!!! I a sobre, quan em van portar les costelles de xai, em van voler entabanar perque el que em van dur van ser les costelles d'un caniche raquitic!! I la penya amb xuletons de 450g... sniff... i jo era la homenatjada!! sniff sniff... sort que el meu Brioxet em va donar un caxo carne per anar tirant, que si no de qué...

Vam sortir a les 2AM del restaurant.. i clar,... va tallar força el rotllo perque vam anar a un bar que resulta que tancava a les 3AM... aixi que, emmig del fred, cap a casa hi falta gent!! Pero lo important va ser la intenció!

Manca de personal apart, vull agraïr a tots els presents que haguessiu vingut. I sobretot li vull agraïr al meu Brioxet que hagués organitzar aquell simple sopar. M'ho vaig passar d'allò més bé i una, que és sensible, s'emociona... i clar... quan pensa en tot allò... sniff sniff...

Pels 30 se liará la de cal Déu era monjo!!!! XDXDXDXDXDXDXDXD