Blog del Brioxet i la Fraggle

La indignitat d'Espanya (iniciativa blocaire)

2009-11-26T13:28:00.000+01:00

Vivim sotmesos a un Estat que es va quedar ancorat als anys setanta del segle passat. Les seves institucions, conceptes i actituds són hereus del règim franquista, i esclaus d'una transició feta a pedaços per mirar de contentar tothom. La Constitució Espanyola és considerada per molts el súmmum del consens, però no va ser així. Tot i que segurament era el que calia en aquell moment, la Constitució Espanyola va ser el súmmum de la claudicació.

La Constitució d'un Estat ha de ser un reflex de la societat que articula, i les societats, per definició, canvien i evolucionen, i al seu pas ho ha de fer la Constitució. Una Constitució que ha estat vigent sense canvis importants durant trenta anys ja no és, sens dubte, una bona Constitució.

Com deia al començament, vivim en un Estat esclau de les decisions preses fa trenta anys, amb la precisió que el moment requeria, i el salt al buit cap a la Democràcia d'aquell moment està passant factura ara. Si en aquell moment no es va preveure que els arcs parlamentaris, les dinàmiques econòmiques, socials i polítiques podrien canviar, ara és el moment de modificar-la per contemplar-ho. Si en aquell moment no es va preveure que el model de Tribunal Constitucional quedaria obsolet, ranci, antidemocràtic i intervingut pels altres dos poders, ara és el moment de canviar-ne el funcionament. Si llavors no es va pensar que l'Alt Tribunal s'havia de pronunciar sobre una Llei Fonamental abans que fos aprovada per les Cambres i refrendada pel poble, i que fer-ho al revés era una aberració, ara és el moment de tenir-ho en compte.

Ara és el moment de reformar de dalt a baix el text legal bàsic que ens lliga a tots, i si l'Estat on som inclosos pensa que aquesta Constitució està massa bé com per canviar-la, si els seus polítics i institucions tenen el nostre poble en tan baixa estima com per no voler adaptar-se als nous temps, no hi fem res en aquest Estat. Si aquest Estat no vol avançar, és el moment definitiu per a que avancem sense ell.

Text difós per la blocesfera catalana. Si us agrada, copieu el text al vostre bloc. Ajudareu a la seva difusió.

Avui els diaris catalans han publicat una editorial conjunta, amb un text molt ben valorat per la societat i pels mateixos polítics. La podeu consultar aquí

LA CELEBRACIÓ DEL MEU ANIVERSARI

2009-11-11T21:56:00.000+01:00

Doncs si senyors!!

Una servidora va fer dimecres passat dia 4 de Novembre la bonica i entranyable xifra de 29 anys!! A un pas del 3, amics meus!! Qui ho hauria dit???

La celebració es va realitzar el dissabte dia 7 de Novembre al restaurant Can Xurrades a Gran de Gràcia. La sorpresa va ser monumental quan vaig veure que mon germà i la seva nòvia van aparèixer allí donant-me una alegria immensa!! Guay!!!

Tot va anar de fàbula. Mon germà es va portar genial amb els nostres amics, el Doommaster també va fer bones migues amb tothom... en general... el bon rotllo va regnar!! Com mola!!! ^_^

Llàstima que triguessin tant en haver portat els plats... 4 HORES PER UN SOPAR!!! I a sobre, quan em van portar les costelles de xai, em van voler entabanar perque el que em van dur van ser les costelles d'un caniche raquitic!! I la penya amb xuletons de 450g... sniff... i jo era la homenatjada!! sniff sniff... sort que el meu Brioxet em va donar un caxo carne per anar tirant, que si no de qué...

Vam sortir a les 2AM del restaurant.. i clar,... va tallar força el rotllo perque vam anar a un bar que resulta que tancava a les 3AM... aixi que, emmig del fred, cap a casa hi falta gent!! Pero lo important va ser la intenció!

Manca de personal apart, vull agraïr a tots els presents que haguessiu vingut. I sobretot li vull agraïr al meu Brioxet que hagués organitzar aquell simple sopar. M'ho vaig passar d'allò més bé i una, que és sensible, s'emociona... i clar... quan pensa en tot allò... sniff sniff...

Pels 30 se liará la de cal Déu era monjo!!!! XDXDXDXDXDXDXDXD

INDIGNACIO (i crida blocaire)

2009-10-29T21:09:00.003+01:00

Sí senyors! Estem indignats (i molt!)
Sabeu per què?? Ja en van 2! 2!!
I vosaltres us preguntareu... 2?? 2 Gols? 2 petisos carambanales? NO, 2 salons de bodes ANULATS!
El primer va ser el que hi havia al abril a la Farga. La fira Nos Casamos.
Us podem assegurar que va ser molt frustrant. Ens planifiquem tot el dia per passar-lo allí, comprem entrepans, anem amb unes bones motxilles a l'esquena per omplir-les de tríptics i propaganda diversa, i quan ens plantem allí davant, doncs resulta que està tot tancat i barrat. Aleshores ens adonem que no hi han anuncis ni pancartes ni res de res. És més, l'entrada està deserta. Només hi ha unes poques parelles pul·lulant dubitativament, igual que nosaltres. Per sort, gràcies a una d'elles ens enterem que la fira s'ha cancelat sense previ avís. Apa! emprenyats com un parell de mones, informem a d'altres parelles del que passa i en plena frustració, ens jalem els bocates que teniem per dinar.
Un matí perdut, les ilusions a fer punyetes, i ens passem la resta del dia per les webs especialitzades.
Acordem que no ens hi tirarem pedres al fetge, i que com la propera fira era el bodas y bodas de la fira de Barcelona (n'hi havia d'altres, però eren més lluny) doncs tocava esperar i punt. De mentres, ens conformariem mirant forums per Internet.
Ara, la data s'acosta, hi han ganes! Tenim el dia marcat al calendari des de fa mig any aproximadament, i endevineu?
No serà per la web de la fira, que no diuen res (els molt punyeteros)... ni per la web de bodas y bodas... que quins collons (i amb perdó), ens n'hem enterat, gràcies a un bon professional de la restauració, que ha informat a tots els que estàvem interessats en el seu espai de que li han "aplaçat" la fira fins al gener (però sense data definida).
Així que des d'aquí, GRACIES a la gent de Can Marlet (que són els que ens han avisat amb prou temps).
I aquí arriba la crida blocaire! Sabeu restaurants, o d'altres llocs per celebrar la nostra boda? Llocs o idees per les invitacions? Foto i video? Digueu-nos-ho! Si us plauuuuuuuuuuuuuu. Acceptem suggerències. De fet, us les estem demanant! Qualsevol recomanació serà benvinguda. I ja se sap, 100 cervells pensen més i millor que 2.

Moltes gràcies a tots per endavant.

ABSENCIES I RECORDS

2009-10-22T14:42:00.000+02:00

Inspirada pel nostre amic Farlopa, aquest post està dedicat als poquets incondicionals que teníem al nostre blog abans que haguéssim de deixar la blogosfera per motius personals.

És dur adonar-te del temps que ha passat des que no has escrit cap post al blog, des que el fet de comentar amb algú idees, pensaments, sensacions,…comentar encara que només fos l’estat de salut de l’altre… i el més curiós és el fet que quan miro enrere, el que més trobo a faltar és el “contacte” (per dir-ho d’alguna manera) amb la gent, amb els col•legues, fer quedades, cavatasts, sortides, el caliu que s’hi donava. És el que més trobo a faltar.

Ja sé que tota comunicació implica un feedback, una resposta, un contacte encara que sigui de mer lector o contestar alguns posts. Només em sap greu el fet de no haver estat en contacte amb vosaltres. Sento que em falta alguna cosa. No sé ben bé com explicar-ho.

Ho comentàvem el Brioxet i jo recentment: quan falta temps has d’establir prioritats i una de les primeres víctimes de la reorganització del calendari va ser el nostre humil blog. Ara que les aigües van més o menys pel seu curs, em vaig sorprendre escrivint un post pel blog. Al cap de poc, em vaig alegrar que el nostre bon amic Doommaster contestés el post. Moltes gràcies. Tu fas que el bloguet no sigui tan petitet!! Espero... bé, esperem, que el Brioxet, encara que no escrigui, llegeix molts i molts blogs vostres... poder reflotar el blog del Brioxet i la Fraggle i poder compartir totes les experiències per viure.

Una vegada més, el Brioxet i la Fraggle tornen a la blogosfera.

Salut a tots/es!!

ZzzzzZZZZzzzzzZZZzzzzz

2009-10-05T12:27:00.001+02:00

M’estic quedant clapada...

Avui he passat una mala nit. D’aquestes que descansar, descanses… però el que és dormir… ben poc. Saps això que dius... “collons, que estic treballant... que estic de cara al públic (bé, cara al públic no, cara al telèfon)... que no puc adormir-me...” I et ve aquella pesadesa d’ulls, aquell embotament mental que no et deixa pensar gaire... i penses que tots i tothom està anant massa ràpid?

DONCS AIXÒ ÉS EL QUE EM PASSA!!

Així que avui estic de mala lluna, “gruñona”, amb males puces… digueu-li com vulgueu, però avui estic que mossego!!! I com que no vull engegar a ningú a la merda de males maneres, doncs em callo!! I molt!!! Molt difícil, tu!!

Intento dissimular com puc! Bevent aigua, estirar un peu, estirar els músculs quan vaig al lavabo, fent gargots en un paper, estiraments de coll, mullant-me la cara,... però que xungu es, per Déu!! Que em moro!!!!
I com que no m’agrada ni el cafè ni el tè (és més, em posaria massa nerviosa...) pos allí estamos!! Amb maldecap, embotada, arrossegant les paraules cual camello borracho, i amb el cap que penso que em pesa un quintal!!

I sé qui és el culpable!! Vaja si ho sé!! I ho pagarà!! Vaja si ho pagarà!!!
¡Mi venganza será terrible! (sona la Cavalcada de les Valkiries de fons) MWAHAHAAHAHAHAHAHA

Aiiiii.... quina son!!!!! :'(

ROAD TO PROFICIENCY 1

2009-10-02T23:10:00.002+02:00

Avui he començat l'anglès! Proficiency 1 o Pre-Proficiency...

Ja de bones a primeres, la classe ha estat bàsicament coneixe'ns els poc que erem (erem 7).
I ha resultat genial!! Hem xerrat molt i s'ha trencat el gel fins fer-lo bocinets ben petitets.
La Liz, la profe, s'ho ha currat. Es molt bona tia. Precisament va ser qui em va fer l'examen oral de l'Advanced aixi que ja la conec! :)

Pero he sortit amb un maldecap..... :S:S:S:S:S Acostumar-se a un accent anglès nou es xungu i costa una mica més, has de redoblar esforços per entendre la profa aixi que...

I, a sobre, per acabar-ho d'adobar... porto una setmaneta que arribo a casa a les tantes. Entre encarrecs, metges i anglès... no paro... aixi que vaig arrossegant-me cual Jabba el Hutt (lease babosa) pel terra. Haurien de crear aquesta senyal de transit que m'he trobat per Internet, por si las moscas no caiguessim a terra.

Aixi que la Fragglelilla se'n va a mumir que no pot méeeeeeeeees!!!!!

Salut!

REMEMBER THE TIME!!

2009-09-23T17:55:00.003+02:00

(la nada rodeja el blog del Brioxet i la Fraggle... blog? teniem un blog?...)

(cap comentari en més d'1 any...)

(en una casa muy muy lejana... habitaven dos frikis que s'amotllaven a la vida en parella... )

Que us esperaveu? La vida es dura, nens i nenes... algun dia s'havien de marcar prioritats... mancava temps per fer-ho tot pero sempre hi han bones noticies...

Ja fa mes d'un any que el Brioxet i jo vivim junts i ja hem superat la prova de foc de la convivencia. Ara que una certa estabilitat regna a la galaxia (dic ... a les nostres vides), tornem a fer coses que feiem abans de tota aquesta voragine: tenir vida social, jugar al Guild Wars, Sims i Star Wars, veure series,... coses normals...

Tot llegint uns comentaris d'un post escrit l'any de la patatum m'ha vingut una guspira inspiradora i he pensat: "encara que no ho llegeixi ningu, diré alguna cosa".

El deixar la blogosfera fa mes d'un any i es nota eh? es com si surts del mercat... ja no dius res? patapum! ja no existeixes! la gent deixa de llegir-te i el teu petit blog cau en l'oblit... ara que si tampoc comentes res enlloc... es que a sobre t'ho estas buscant eh???

Feedback, feedback... molt poquet.. ho reconec... el Brioxet encara llegeix alguns bloc dels quals es fan, com el del centpeus, for example... o el de l'anna tarambana, per posar dos exemples...
Pero jo... pobra de mi... tant enganxada que estava a la blogosfera, com si fos una droga de les dures... pero el temps i les circumstancies van fer que deixessim paulatinament d'escriure i el nostre blog caigués en l'oblit. Oblidat, surant en el ciberespai com una despulla buida, una carcassa de blog que no pot existir sense sustent. Amb el temps vam tirar endavant amb la nostra vida i aquest es un petit resum de la situacio:

1. Portem mes d'un any vivint junts i tant feliços!
2. M'he tret el CAE (Cambridge Advanced Exam) i m'he apuntat al Proficiency 1.
3. Porto més d'1 any al meu actual treball (treballant de telefonista agafant avaries de fotocopiadores... no dire noms però comença per C. ALgo d'estabilitat laboral va bé eh?
4. M'he tret una llosa del damunt de caire personal que m'ha estat turmentant durant quasi 13 anys. He apres unes quantes coses de mi mateixa i m'he fet més forta!
5. Tenim data de boda!

Mmmmmm..... què més? Bueno, ja se m'acudira alguna cosa... la musa ja m'ha bufat prou itinc otitits!!

Ale... chau chau

Revetlla i inauguració

2008-06-24T17:40:00.004+02:00

Després de 2 setmanes i mitja d’independència, ahir nit tocava la prova de foc!! (i no és que haguem fet una foguera a la terrassa).

Va ser la nit en que es va obrir la veda dels sopars i visites al nostre niuet. Per començar, els meus pares i la mare de la Fraggle, acompanyada de la seva parella.

Jo faig el sopar, la Fraggle deixa el pis endreçat, i... co&&#%$ ja han arribat!! Però si encara falta prop d’una hora per la hora que els hi varem dir!!

Comencem bé... Jo ajudant a la Fraggle, el sopar... lo més calent, ¿a l’aigüera? ¡que més voldria! A la nevera seria molt més encertat. Sort que el plat en sí no tenia massa complicació, que era més la presentació que altre cosa, però tot i així, ja m’han tirat enlaire tooootes les previsions.

En tot cas, el sopar va encantar, el vi i el cava també (gràcies Eduald!!) Tot seguit una bona (boníssima) coca, i que comenci la revetlla amb els petards i música per a tothom.

La festa va acabar aviat, perquè tots estàvem força cansats, però jo diria que la visita la hem superat amb nota!

Ara, un cop ja està tot net de nou (que de rentar coses de 2 persones a fer-ho de 6, n’hi ha un bon tros), toca relaxar-se i gaudir de la tarda tots 2 juntets, anant al cine a veure Hulk per exemple...

Bon dia de Sant Joan i felicitats a tots els Joans de la blogosfera!

Brioxet i Fraggle

ENS MUDEM!!!

2008-06-13T18:37:00.005+02:00

Hola a tots/es!

ENS MUDEM!!!!!!!!

De fet, ja estem vivint al pis i estem en la fase de desempaquetar roba. Encara ens falta penjar les estanteries i aleshores podrem portar llibres i dvd's. Tota una aventura!!!
És per aixo que tenim el blog abandonadet, per la mudança!

Quan tinguem el pis arregladet, ja farem les fotitos de rigor i us ensenyarem el nostre niuet d'amor jejejeje ^_^

Per més noticies, ja anirem penjant porcions de la nostra vida en parella!

Ara sí que comencen Les cròniques de la Parella Meravella!!

Si les voleu llegir, no us perdeu el proper capitol: Penjant les vitrines del IKEA. Suspens i emoció a raudals!!!

MANIC MAIG!!

2008-05-23T15:49:00.005+02:00

Bé, aquest mes de maig és i serà mogudet!

De bones a primeres, el dijous 15 em van fer fora de la feina on estava recentment.
Deixem-ho estar... els detalls en privat. Millor no fer mala sang i si ho llegís algú...
Després d'una tarda de catarsi emocional, ploranera i dient-me que era una inutil total i que era un piltrafa de tres parells de nassos, el Brioxet va llogar una grua per aixecar-me del terra i em va instar, casi obligar, a actualitzar el meu CV. Si es que mira que es marrano! :p pero sempre li agraire!
El mateix divendres vaig anar a la INEM, com tot Cristu fa quan no té res més a fer. I vaig començar a tirar CV's... i com no... va començar el ball!
"Entre" aquí, "entre" allá.... maquillate maquillate... un cv espectacular y píntate y píntate!"

Ha estat una setmana força profitosa... tant profitosa que avui mateix divendres, 7 dies més tard d'haver començat la meva recerca de feina, ja en tinc una!!! Collons! Què poc m'han durat les vacances, que diu el meu oncle!
Bon horari, bon sou... i la feina es semblant a la que fa la Gemminola: atenció al client/incidències... però de les fotocopiadores Canon. Ei, que no esta mal! Lo meu és l'atenció al client i no les mandangues a mitjanit dels borratxos de turnu al hotel! El Brioxet està com un gínjol, la meva familia com unes pasqües... i la gata... bé, la gata està sempre que com no li donguis nata o moxaines, ella ni fu ni fa!
Pero jo crec que en el fons.... pero molt en el fons, eh?... està contenta! més pasta significa més nata! :p

2. Una de les meves millors amigues es casa i el dia 17 per la nit vaig anar a la despedida!!
Va ser de trankis, com ella va voler... sopar i marxa! sense pitus ni pitas ni pitadel! una molt bona estona! jo la vaig enganyar vilment i li vaig dir que no podia anar pk anava a l'aniversari d'una amiga conjunta del Brioxet i meva... i va ser veure'm al restaurant i dir: Que cabronaaaa!! jijiji
Bonissim!!! ^_^ El dia 31 es casa a Argentona i cal que anem ben guapos!!!

3. Com vau poder veure al post anterior, el 18 el Brioxet i jo vam fer 5 anys i em va tornar a demanar per casar-me amb ell amb lo qual, la resposta va ser un rotund si!! de vegades la nyonyeria el pot fins que vessa el got :p que mono!

4. Aquesta ultima quinzena es reuneixen 4 aniversaris: el de l'amiga que es casa, el d'una altra amiga, el de mon germa i el de la meva avia aixi que em gastare una de telèfon que pa qué!! juas!

Total, que els mesos de maig sempre son mogudets, pero el d'aquest any ha guanyat la rifa al mes bailongo!

Aviam si tinc Reflex a la farmaciola perque comencen els axaques de l'edat!

Apa, nens i nenes, que passeu un bon cap de setmana!

Petos petonets a tots/es,

B&F

Una nit molt especial per a tots 2

2008-05-18T04:00:00.002+02:00

Aquesta nit, just a aquesta hora, és un moment molt especial per als 2. És just quan li vaig demanar per sortir a la Fraggle.

Aquesta nit fem 5 anys junts, i per això (totalment per sorpresa), li dedico aquest video a ella:

Ha estat un gran moment. Un que feia mesos que estava preparant, i volia compartir-lo amb tothom que ens visita per aquestes contrades virtuals.

S'ha d'aclarir, que li vaig demanar per sortir just quan sonava aquesta cançó.

Jo també hi soc, eh?

2008-04-27T20:25:00.008+02:00

Abans que res... Jo també he tornat. Amb ganes. Amb empenta.

La blogosfera es sacseja, està convulsa... han tornat els seus més estimats.. la Parella Meravella!!!
Siiiiiiiiiii, siiiiiiiiiiiiii, siiiiiiiiiii!!! Ja són aqui!!!!!!!!!
S'estiren dels cabells, es tiren pel terra... l'emoció és tan forta que una mica més i es fan caquetes!

Després d'aquest moment d'histèria de la Fraggle, i amb el teclat recuperat, em deixes continuar ara?

Per on anava? ah, si.... I perquè no dir-ho també: amb menys temps del que voldriem!!

La veritat és que encara no ens hem mudat al nostre pis (que més voldria) però ja ens queda molt poquet.

Aquesta ha estat la GRAN raó per aparcar el bloc durant tot aquest temps, ja que els caps de setmana els utilitzàvem per arreglar-lo i deixa-lo a punt i al nostre gust.

S'hi ha fet molta feina i per a mostra, un botó

ABANS

DESPRÉS

Jo crec que els peus de foto no feien falta, oi?

Com podeu veure, el saló ja està llest! (de fet falten uns quants detallets, però poca cosa)

Lo millor del saló (mobles a part) és lo que hi ha al moble del televisor (tan per el televisor, com per lo que hi ha sota).

Perquè la Laia no se n'ha enrecordat de dir-ho, però s'ha deixat una cosa força important a l'anterior post... Li va tocar una Wii !! Resulta que a la feina (a l'hotel encara) feien una mena de rifa, i li va tocar el premi gros!!

Definitivament, l'any 2007 ha estat el nostre any. Dubto que tinguem tanta sort junta i seguida en moooolt de temps.

I seguint amb la Wii, s'ha de dir que avui hem estrenat el Balance Board! Una passada, és impresionant, i quan ens mudem i puguem fer tota la d'exercicis que ens proposa el joc, espero perdre part dels kilets que em sobren!!

Ara a gaudir d'aquesta setmana curta (i per a mí més encara, que dels 3 dies, els 2 últims estaré fent un curs de centraletes CISCO). Però lo més important, serà que la nit del dimecres al dijous, volem estrenar el pis. Per primer cop, soparem i dormirem al pis, passarem el dia 1 al complet allí i el dia 2 la Fraggle anirà a treballar, però jo tinc pont, així que aprofitaré per fer cosetes al pis. I ja que hi som, doncs ens hi quedarem el cap de setmana també! (que ja toca, no?)

CREC QUE JA ES HORA DE TORNAR

2008-04-22T11:59:00.005+02:00

Bueno...

Què dir?? Per on començar??

Han estat uns quants mesos d'absència en el qual han passat moltes coses.... MOLTES!!!
La major part de vosaltres ja sabieu que, des que vam tornar del viatge del Brasil, no vam tenir gaire temps ... per no dir nul temps per dedicar-lo al nostre petit i casolà blog.
Van ser uns mesos molt durs per tots dos i vam decidir aparcar-lo fins que la bonança tornés a apareixer a la blogosfera.

Bé, sembla que aquest mes d'abril la bonança per fi ha arribat i creiem convenient despertar de nou aquest bloguet nostre.

Suposo que ansieu saber què ha passat en aquests mesos en els quals no hem estat connectats oi?
Doncs millor us faig una llista enumerant el que ens ha passat:

1: He deixat l'hotel on treballava de torn de nit --> Si si. El primer d'abril vaig començar en una empresa nova treballant com a recepcionista. De dilluns a divendres de 9 a 6 i els divendres fins les 3!! FINDES FESTA! DIES FESTIUS FESTA! un "luju"!! ^_^
ah! i contracte indefinit amb 3 mesos de prova!
PQ?? us preguntareu...
Vaig tenir una mala època i el torn de nit m'estava cremant fins el punt que ja no feia bé la meva feina... entre altres coses no tan boniques... lease mob... (no segueixo per si algú s'entera).
Els vaig enviar a freir esparrecs (o carbassons si no els agraden els esparrecs). Ara la qualitat de vida es molt millor... desconecto... gaudeixo dels findes amb el Brioxet... etc...

2. M'he operat el tabic nasal --> i NO! no m'he fet cirurgia estètica! Ja m'agrada ben bé el meu nassarró! Tenia el tabic desviat, me'l van corregir i ara respiro a les mil meravelles. Va ser a principis de març, vaig demanar la baixa a l'hotel i quan vaig tornar! PUF! carta de renuncia! jejeje
Ja no necessito l'esprai nasal i respiro molt millor. Encara noto molesties al cartilag nasal pero res que no es pugui suportar. L'asma segueixo tenint-la pero ja no em costa tant respirar ni sento taaaaaaaanta sensació d'ofec!

3. Al Brioxet l'han canviat de departament a la mateixa empresa i té contracte indefinit... augment de sou inclòs! Però la guasa es que encara està treballant com si estigués a l'antic departament i tothom està en plan: Però encara no estàs al nou departament?
Total, que el nou departament vol dir només anar a la oficina a BCN a 20 minuts del nostre pis en autobús i deixar d'anar a Abrera cada dia de dilluns a dijous amb lo que guanyara temps per ell... jejeje ell ja us ampliara la informació.

4. Una comanda de l'IKEA ens ha trigat 6 mesos!!! Inclús van perdre la nostra reserva! La van recuperar pero que capullos! Des del 6 de desembre fins a maxims 10 de maig com a molt... feu comptes!! Aquest capçal de llit ens ha donat molts maldecaps!

5. Ja falta poc pk ens mudem al nostre piset!!! Esperem que xl nostre aniversari de parella ja puguem estar vivint-hi! ^_^

6. Vaig treballar totes les festes de Nadal - Desembre de carrerilla!!! Aquest va ser un altre dels motius pels quals vaig deixar l'hotel! El pobre Brioxet es va quedar amb mi fins les 2 del mati fins que va venir el segurata (malament per l'hotel i l'empresa de seguretat per no preveure això)! Vam prendre les campanades escoltant la radio i brindant amb aigua! Patètic!
I a sobre la culpa era meva de no gaudir Nadal pk em podria haver llevat + d'hora (si, treballant per la nit nomes dormire 4 hores... anda ya!)
Suposo que l'experiencia de l'hotel m'ha fet veure que no serveixo per treballar de nit i que no es el mateix anar de vacances en un hotel i que t'agradi l'ambient... a treballar-hi. L'altra banda del mostrador es bastante més fosca del que us penseu! Massa detalls, massa coses, massa peticions dels clients a les 3 del mati, vetllar per la teva seguretat quan tornes els caps de setmana ben de mati a dormir a casa teva... no gaudir de la teva vida: socia, familiar, intima...

Ai! Quan ja vaig firmar el finiquito, vaig sortir de l'hotel mig saltironejant i cantant allò de : LIIIIIIIIIBREEEEEEEEE! como el sol cuando amanece... yo soy libreeee.... (8)

Weno... esperem haver satisfet una mica la gana (sobretot a tu, gatot, que t'estaves quedant sol eh?? jiji). Mica en mica anirem escrivint bocins de la nostra vida... i esperem que estigueu a l'altra banda!

Bé, familia! Per la meva part, jo torno al blogo-ruedo! EL Brioxet ja s'anirà acoplant tb mica en mica!

Molts petons a tots/es,

Fraggle/Brioxet

TOT S'ACABA

2007-12-24T01:25:00.000+01:00

Benvolguts companys blogaires,

Escrivim aquest post per anunciar-vos que tanquem el blog... temporalment, això esperem.

Per circumstancies diverses ja no podem dedicar el temps necessari per fer rutllar aquest blog que, al començament era un niu de grillats pero que, amb el temps, s'ha anat desinflant com un globus massa temps enlaire.

Els motius son personals i diversos:

1. Jo treballo de nit (amb tot el que comporta)
2. El Brioxet a penes te temps.
3. Estem acabant d'arreglar el pis (ja us ho imagineu)
4. Si tenim temps lliure, el passem ell i jo junts. O al pis acabant de fer feina o simplement gaudir de la companyia de l'altre
5. Si no son posts de KDD's o temes realment interessants, rebem molt pocs comentaris i això, la veritat, desanima molt i fa replantejar el perquè escrivim al nostre blog. (això és una reflexió meva)

Això no vol dir que no us deixem comentaris als vostres blogs. Per suposat que us continuarem llegint... quan tinguem temps ^_^'

Així que, companys, amb aquest post, ens despedim de l'autoria blogaire per un temps i esperem que el temps pugui fer que tornem a la blogosfera i recuperar la glòria perduda.

Gràcies a tots els que realment ens han donat suport en aquest humil i casolà blog de La Parella Meravella.

Dinar-tast i un munt de coses més

2007-12-03T16:02:00.000+01:00

Hola a tothom!

A la fi tinc unes hores lliures per fer el que vulgui (relativament parlant), així que començaré per explicar lo del dinar-tast del dissabte passat (aquest últim no, l'anterior!!)

Va ser simplement fantàstic... mai havia provat uns vins i caves tan bons (i tot i haver begut força, al cap d'una estona força curta ja no notava seqüeles pernicioses).

A destacar del dinar:
-Els vins, caves i la companyia de l'Eduald Massana.
-El menjar en si (no deien que era un dels millors d'igualada perquè sí)
-Tota la gent en sí.
-El tros de ària de Turandot que va cantar-nos la xicota d'en DoomMaster.
-En Farlopa en sí, un organitzador com no n'havia vist en molt de temps! Sí senyor! si et presentes a president, aquí tens un vot assegurat!

Llàstima de la noia que feia de guia per el museu del traginer, que jo puc entendre que no li faci gracia treballar un dissabte a la tarda, però li asseguro que mai plou a gust de tothom...

Després del museu, vam anar a un bar que em recordava el bosc de les fades, però més arabesc. N'hi ha que van prendre birres o cubates, però jo vaig decidir-me per l'aigua amb gas, que no volia fer barreges.

Un cop ens van fer fora (molt amablement, això sí) del bar, vam anar a sopar i un cop ben tips i feta la sobretaula (era aproximadament la 1 de la matinada) enganxàrem el cotxe per tornar a Barna.

Sincerament jo em començava a preocupar perquè el dia següent havia quedat amb un amic per fer cosetes del pis, i jo em veia que no m'aixecaria del llit ni a cops de sabatot, però finalment si que vaig alçar-me a l'hora que tocava (tot i que hauria seguit molt gustosament).

De tota la setmana en sí, millor que no en parlem, perquè he anat de cul (per no perdre el costum)

Així que tornem al cap de setmana, amb la ja típica matinada per anar a comprar a la boqueria, quan torno, vaig al super i després corrent cap al pis (és un dir, realment anava en metro), que avui ens porten 3 electrodomèstics bàsics (com a mínim 2 d'ells sí que ho son): nevera, rentadora i assecadora.

No triguen massa en arribar, i aquí ve la mala noticia :-( la rentadora no em passa pel forat de la porta (de la habitació) on hi anirà instal·lada), es queda encaixonada i no hi pasa. Que hi farem!!
A la tarda, la mani (no hi podíem faltar pas), i la Fraggle a treballar i jo a dormir.

Al dia següent (diumenge), visita amb el meu pare i una bonica radial al pis per "convèncer" a la porta de que te que deixar lloc a la rentadora. Finalment hem tingut que recórrer a mètodes gens subtils amb el conseqüent merder de guix. No, no intenteu imaginar-vos-ho... era molt pitjor.

I avui com que em venia un manobre per solucionar un problema d'humitats al sostre del bany i no sabia per quanta estona tenia, he demanat dia lliure a la feina per assumptes personals.

De fet de no ser per aquest dia "lliure" no hauria tingut pas temps d'escriure tota aquesta parrafada!!

Apa!! bona setmana curta, que per mi serà idem però molt intensa. Endevineu on passaré els dies de festa? (una pista: te parets que s'han de pintar i un terra amb força merda acumulada). Per sort tinc pont!

L'ALTRA BANDA DEL MIRALL

2007-11-26T09:04:00.001+01:00

Mai us heu parat a pensar en què hi ha a l'altra banda del mirall??
Vale, si, estic jo mateixa fent ganyotes mentre em rento les dents,... o intento veure si em puc treure un gra llefiscós, o me n'adono que m'he guixat el moflete amb un boli, o penso en que estic més pàlida que la Laura Palmer de Twin Peaks (i mireu que no l'he vista però sempre surt la seva imatge per tot arreu!! ¿Quién mató a Laura Palmer? A vere si ho diuen que ens farem vells!!!)

És curiós com és un tema recurrent el fet de pensar si aquesta vida que tenim és real o som els de l'altra banda del mirall... de vegades dona yuyu pensar en que som l'altra banda i el que veiem al mirall la versió original...
Aleshores això ens convertiria en meres còpies designades a imitar els moviments que fa el nostre original a la seva banda... res seria realitzat de "mutu propi",... seriem els titelles del destí alternatiu...
Moltes vegades m'he posat a pensar si el nostre món és nomes una part d'un altre...
no se... rollo Matrix... (si, ja ho sé... és el millor exemple) i també m'ha passat que, en moments de total avorriment, m'he trobat a mi mateixa intentant prendre consciència de la meva pròpia idem.
Del plan: com puc moure jo el meu cos? És el meu cos un carcassa d'una cosa més trascendental? I si sóc alguna cosa més trascendental que aquesta carcassa, què soc? Em noto buida i lleugera, sóc un gas? (no, no parlo de pets). Son els meus pensaments lliures o algú està prenent el control del meu ser?

Suposo que coses d'aquestes com les típiques preguntes de d'on venim, cap a on anem i demés, tard o d'hora, tots ens les hem plantejat quan no teníem res més a fer.
Però es que no sé si lo meu és greu o hi ha gent que també ha pensat això.

Si, sóc rara de collons, però no sé... suposo que és que, simplement, sóc humana.

Kissus a tots/es!

PERDENT EL SENY

2007-11-18T12:38:00.000+01:00

Boooooooones a tots!
Heu llegit bé... he perdut el seny! Dos queixals del seny per ser més precisos!!
El dimecres passat em van treure dos queixals del seny de cop!
Com que em van anestesiar la boca (quin mal fotien les xeringues!) no vaig notar res però, prudentment, vaig decidir tancar els ulls per no enterar-me de res.
Us podeu creure que estaven els doctors de xarreta mentre m'operaven?? Jo estava enviant ones mentals hostils pk es prenguessin en serio la meva operació però la telepatia no és el meu fort... una altra vida serà...
Quan vaig sortir de la consulta semblava el Netol... uns mofletes inflats... sort que em van dur en cotxe i vaig tornar en cotxe que si no, al bus m'hauria donat algo!!!
Com que he estat paxuxeta, doncs el PC ni tocar-lo vamos! Nomes el vaig tocar ahir per fer purga de emails i poca cosa més!
Lo que més frustra és el fet de no poder menjar com és degut per por a que em saltin els punts (me'ls treuen el dimecres), que tinc un trosset de barbeta com sii fos de silicona insensible (encara que es va reduint la zona) i que no puc fotre queixalada a res remotament dur: ni pastanagues, ni api, ni pa cruixent... els embotits em fan una mica de mal als punts ...
i a base de no menjar gaire doncs m'he aprimat, como no!! Pero aquest sistema d'aprimament no li recomano a ningu pk es molt frustrant, més que les dietes aquelles macrobiotiques!!

Weno nens i nenes, fins aqui la cronica d'una sense seny!!
Demà més!!

Kissus per tots/es

P'AL ARRASTRE

2007-11-11T00:38:00.000+01:00

Bones a tots!
Fa força dies que no escric res de res... nomes toco l'ordinador per fer una purga dels meus correus (i sempre em deixo algun per netejar jejeje). Aixi que aprofitare aquest post per fer recopliació del que m'ha passat i el que passarà els propers dies.
He vist els comentaris que heu deixat al post del meu aniversari! Moltes gràcies jomateixa i doommaster!!!! D'altra gent m'ha felicitat pel mòbil i tb en persona!! D'alguns no m'han felicitat, bàsicament pk no se'n recordaven ben bé del meu aniversari però que, si l'haguessin sabut, m'haurien felicitat! Els que no em cauen bé, que els bombin!!! No necessito que em feliciti gent hipòcrita!!
Per desgràcia, el migdia del diumenge (el dia del meu aniversari), me'l vaig passar al llit pk vaig enganxar la grip.
Per sort, era fluixeta perquè no vaig arribar als 38º però fotia igual de mal. Això va fer que durant 4 dies, en comptes de llevar-me a les 17.30-18h, em llevés a les 19.30-20h amb el consegüent desordre en el tracte digestiu, els menjars i, sobretot, la pèrdua total de les hores diürnes per tal d'acabar de recuperar-me del refredat.
Això va fer que no estigués gaire centrada en la meva feina i com a gran afegitó, aquesta setmana no tinc cap festiu ni entre setmana ni el cap de setmana pel que em deuran dos dies festius que ja dire que me'l tornin quan realment el necessiti.
Si afegim que durant 3 nits he hagut d'ensenyar a un noi nou, intentant interdepartamentar les classes perquè ho entengués lo millor possible, allí es ná!
Que el nou aprengui bé el torn en 3 dies es cosa poc probable pk el nano en questió no va prendre ni una sola puta nota del que li vaig dir... si li sumem les notes que va prendre, seria 1/8 part dels apunts que vaig prendre jo la meva primera nit... bastant vago el tiu, pero mentre em cobreixi les vacances....
Si, si, que la setmana que ve tinc vacances, pero seran vacances a mitges pk el dia 14 em treuen dos queixals del seny i estare mitja setmana escopint sang per la boca! Espero no escopirn.ne gaire a l'aniversari que vaig el 17 per la nit del millor amic del Brioxet, que en compleix 30, igual que ell.
Bé, i un dels meus millors amics aqui a la meva feina deixa el lloc de treball (es el segurata) i deixa Barcelona. En part em fa pena pk se'n va pero sé que és per millor i ara el tiu està enamorat fins el moll de l'òs així que estic més contenta! Sort que sempre està el mòbil, el messenger i el mail, que sino, seria mes dur!!
Jo lo que vull és dormiiiiiiiiiiiir!!! Que és el que faré quan comenci les vacances, dormir fins que el cos em digui prou perque realment estic p'al arrastre aquesta setmana, m'ha de venir la regla i estic realment que bordo: a ma mare, al Brioxet,... el que hauria de fer seria aillar-me, tancar-me i així no molestar a ningú... però com que el Brioxet no em deixarà (i més val que no em deixi, pk ell es qui té el poder de calmar-me) pos que vamos a seguir en la brecha nocturna unos meses más fins que el cos aguanti i aleshores passar-me a dia.

Toi p'al arrastre i ja deliro a aquestes hores, que per mi es aviat pero per vosaltres deu ser algo mes tard!!

Adeuuuuuuuu

FELICITATS CARINYU!!

2007-11-04T13:03:00.000+01:00

Avui és un dia molt especial per a mi, companys, perquè és l'aniversari de la persona més important per mi!!

AVUI LA FRAGGLE FA 27 ANYETS!!!

MOLTES FELICITATS!!!

LA Nº 1

2007-10-26T20:15:00.000+02:00

Porto ja varios dies passejant pels carrers de Barcelona i, sobretot, fixant-me en anuncis de noves revistes o de ja existents on la tònica és sempre la mateixa:

LA REVISTA Nº 1

Que dius.... "hombre no.... que la nº 1 es la de la cantonada anterior!!!"
"No no!! La nº 1 és la que vaig veure ahir prop de casa la meva àvia!"
"Doncs jo la vaig veure ahir al Parc de la Ciutadella tot passejant el gos!"

Unes discussions.... que ni el caldo de la abuela de Knorr...

Totes i cada una de les revistes que es publiciten sempre posen la nº 1. No son gaire originals oi?
Podrien dir alguna cosa diferent. Aqui van algunes propostes:

- La nº 1 en jardineria
- La elegida por los torneros fresadores
- La mas popular entre los heviatas
- Recomendada por los expertos en taxidermia

O posats a fer el contrari:

- Peor que un grano en el culo
- Mas tedioso que La colmena de Cela
- Carente de imaginacion y potencial
- Una pura mierda de revista (si s'ha de ser directe)

No se pk els publicistes no son mes originals. Vale, costa un huevo publicitar la teva revista entre un munt de competencia i destacar. Tb es xungu promocionar una revista que nomes deu tenir uns 500 lectors com a maxim pero coi, si us plau, que lo de la nº 1 no s'ho creu ni la seva propia mare! Fins i tot el gos està fart de lo del nº 1!!!

Los caminos del hombre son inescrutables.

LES FOTOS DE BRASIL!!!

2007-10-15T20:07:00.000+02:00

PER FI!!!
JA ESTAN AQUÍ!!!

LES FOTOS DEL BRASIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIL!!

Ens ha costat molt (sobretot al Brioxet que va marxar a dormir a la 1 AM).
Però després de molt d'esforç podem dir amb la boca ben grossa que ja hem penjat les fotos del nostre viatge a Internet.

En comptes de Flickr, hem utilitzat el sistema Web de Picasa2, de Google, així tot queda en família. És més, podem penjar més fotos i de millor qualitat!!

Aquí està l'enllaç:

http://picasaweb.google.com/brioxet

Més endavant, ja comentarem el viatge en si, que ja és una tasca titànica!!

Au, família! A gaudir la vista i els comentaris enginyosos del Brioxet!!

Kissus a tots/es!!

POTI POTI BLOGUERO

2007-10-14T00:39:00.000+02:00

Porto una temporadeta sense escriure... imagineu el Brioxet!!
I quan tenim moments lliures, doncs els intentem passar junts com qualsevol hijo de vecino aixi que comprendreu l'absencia de posts ultimament!

1. L'assumpte del pis va fent... les reparacions que hem de fer no son tantes com ens pensavem i si tot va be, anira força ràpida la cosa.
S'ha d'ampliar la instalacio electrica i posar mes endolls, unes capes de pintura al saló i les habitacions i apa! a moblar-ho tot! ja falta menys!!

2. En questio de feina, estic orgullosa d'anunciar-vos que aquesta nit fa 5 mesos que estic currant a l'hotel!! Oeeeeeeee oeoeoeoeeeeeeeeeeeeee!!! I contenta que estic!!! Enfilem cap als 6 mesos!! Hasta el infinito y mas alla!!!! (emmm... weno... no penso estar treballant eternament... algun dia m'haure de jubilar!). Pero estic contenta que aixo es el que compta!!
La cosa va a nits: aquesta i les que venen prometen ser força tranquiles pk estarem complets aixi que no hi haura molta gent preguntant per habitacio... i hi han nits que pot ser que es retrassi l'hora del cierre i em cagui en tot pero weno... es com la vida... uns dies relaxadets i uns dies que vas que perds el cul i el temps darrere!!

3. Les fotos del viatge del Brasil les estyem classificant i penjant al Flickr. Quan un bloc estigui llest, penjarem el link que permet veure-les directament amb comentaris inclosos!

4. S'acosta el meu aniversari i el cap de setmana del 3 i 4 de novembre el tinc festa aixi que li he dit al Brioxet que organitzi el meu cumple! que ja son 27 anys,... es diuen ràpid oi?? ^_^
aiaiaiiiii la fragglelita es fa velleta jajajajajjaja
espero que quan arribi l'hora ens ho poguem passar molt be!! ja tinc pensats uns quants per convidar jiji

Bé, bon cap de setmana familia!

Salut!!

PACIENCIA!!!!

2007-09-22T05:10:00.000+02:00

Sabem que no podeu més... que la curiositat és molt gran... que us esteu estirant dels cabells per saber més coses... que li fotrieu una plantofada al monitor pk us penseu que esta escaxarrat el pc...

Ho sabem!! I és per això que us demanem una mica de paciencia!

Tant el Brioxet com jo portem uns dies una mica atrafegats i no disposem de gaire temps per penjar les fotos del viatge a Brasil!

A més, estructurar un post de tal magnitud sobre les peripècies de "La Parella Meravella al Brasil" costa molt!! Segurament l'haurem de dividir en dues parts (potser 3) per no acabar amb un post com la Historia Interminable.

Si us serveix de consol, no tinc ni temps per anar al Google Reader... ja deu semblar milenari de tants posts que em queden pendents de llegir!!!

Espero que ho comprengueu i que sigueu pacients!

No crec que triguem gaire pero tampoc serà de seguida!

Només volia deixar constancia de la falta de temps i que no us hem abandonat eh? Simplement portem un retard més gran que el de la RENFE, que ja es dir!

Petonets a tots/es!!

JA SOM AQUI!!!!

2007-09-16T17:11:00.000+02:00

HOLA DE NOU A TOTS ELS BLOGAIRES!!

ja hem tornat del nostre viatge al Brasil!!!
Encara amb el jet-lag devastador al cos, ja tenim una mica mes de temps per postejar la nostra tornada!
Vam arribar ahir al migdia a l'aeroport de Barcelona i d'alli a casa meva on vam dormir de 0h a 12h... 12h en total de dormida que es diu rapid!

RESUM DEL VIATGE: BRUTAL!!! DE MENYS A MES!!!

des dels hotels fins als guies tot ha anat en augment! a cada ciutat que visitavem, quedavem més encisats encara... i ja no us dic els hotels!!!

BRUTAL!!

RECORREGUT:

1. Barcelona - Lisboa
2. Lisboa - Rio de Janeiro (el mes mortal)
3. Rio de Janeiro - Iguaçu
4. Iguaçú - Manaus (canviant avió a Sao Paulo) --- de Manaus al mig de l'Amazones
5. Manaus - Salvador de Bahia (canviant avió a Sao Paulo)
6. Salvador de Bahia - Lisboa
7. Lisboa - Barcelona

En total hem agafat 9 avions, si contem els d'intercanvi de Sao Paulo, clar!
Al Brioxet ara li toca anar a currar demà i a mi em toca tornar dimecres a la nit aixi que...

S'ACABA ... Siempre se acaba..... Se acabó lo que se daba!!!

BLOGAIRES DEL MON, JA EL TENIM AQUI!!!

2007-08-23T21:37:00.000+02:00

Doncs si!! Avui és un dia gran per a nosaltres.
Per fi podem dir amb la boca ben grossa:

JA TENIM PIIIIIIS!!!!!!!!!

Avui, hem vist lo que serà casa nostra d'ara endavant. Serem uns nous veïns al barri de Sant Andreu (per a qui ho pensi, no sortirem al "cor de la ciutat")

El pis ens ha encantat des del principi, els amos han quedat encantats amb nosaltres i viceversa... Tant, que ens han pres les dades allà mateix. Podriem dir que a falta de la paperassa, ja hem sortit com a nous llogaters, a partir del dia 1 de setembre, això sí.

Tant exhultants estàvem, que al tombar la cantonada després d'acomiadar-nos, tot amb la promesa de mantenir-nos en contacte (bàsicament perquè són els "caseros") fotem un xiscle i un bot que era per veure'ns. Una mica més i ens desmuntem mutuament de l'abraçada que ens hem donat en mig dels bots!

Somriures, rialles i plors... d'alegria... ulls plens d'il·lusió i expectació per començar a viure junts.

Voliem compartir amb vosaltres aquest moment únic a les nostres vides. El principi de tot. Més endavant, ja es dirà.

EL DIA 15 PASSAT!!

2007-08-20T12:06:00.000+02:00

Boooooooones a tots!!

Després d'haver treballat 10 nits seguides, aquest cap de setmana el vaig tenir lliure.
En un altre post us parlarem de l'excursioneta que el Brioxet i jo vam fer a Olot!!

Pero el post que ens incumbeix ara va amb una mica de retard... i no es que tingui accions de la RENFE ni res per l'estil. Simplement, que el dia 15 anava tan cansada que ni vaig poder ficar-me a l'ordinador!
Avui que ja estic mes descansada us ho puc explicar amb més calma!

El passat dia 15 va ser un gran dia per diverses coses:

1. Fa 5 anys que el Brioxet i jo ens coneixem! 5 anys d'amistat! Ens vam coneixer in person per les Festes de Gràcia del 2002... mítiques perque va caure una granissada de tres parells de nassos!!!

El Brioxet i jo ja ens haviem conegut per xat pero la prova de foc venia a ser quan coneixies a la persona en questió en persona. Ell i un amic seu ens vam coneixer i, malgrat els meus primers pensaments no van ser gaire afalagadors, va creixer una bona amistat entre el Brioxet i jo.... i bé, 9 mesos després, vam començar a sortir!!!

2. Va ser l'aniversari de la meva gata: la Amy! 6 anyets!!!! Va neixer per aquelles dates i la vam comprar quan tenia mes i mig! Una monadaaaaaaaaaa!!
Ja sabeu, blogaires meus, com m'estimo amb bogeria la meva gata! Aixi que la meva alegria va ser tal que la vaig omplir de moxaines i li vaig fer 5 estiradetes a una de les seves orelles!
Vaig rebre dues mossegades com a resposta pk ella estava plàcidament estirada a la seva peana, com es mostra aqui!

3. Una de les més importants!!
JA HE FET ELS 3 MESOS DE CONTRACTE A L'HOTEL!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
YUJUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUU!!!
Suma y sigueeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!
Estic molt contenta perque he passat el primer contracte sense cap incidència notable i això està molt bé!
I com que l'ambient de treball és de bon rotllo i m'hi trobo bé, no em sento tan insegura!
Tot s'ha de dir que hi havia alguns dies que estava torpe pero segurament devia ser el cansanci que jugava males passades!!
Aquest és l'aspecte de la façana de l'hotel on treballo. És el Silken Concordia i està a Poble Sec!

La cosa va millorant... tot s'ha de dir que cada dia aprenc coses noves i si no repasso la llibreta... millor que li faci un repasillo!

Bueno, nens i nenes... fins aqui un post amb retard... esperem que no n'hi hagi més, de retards!
Ja sabeu que a la que podem escrivim cosetes!

Kissus a tots/es

PD: Yruneta, anem al Brasil de viatge!!

Posada al dia

2007-08-10T16:52:00.000+02:00

Bona tarda a tothom!!

Ja que portava força temps sense escriure res per aquí (i de fet amb prou feines llegint els posts dels altres), avui he decidit de posar-m'hi de totes totes.

Primer les novetats!!
Ja que sembla (avui en dia mai s'està segur al 100%) que la Fraggle ha aconseguit una feina estable, a la qual hi està a gust i amb un sou digne, hem començat a mirar pisos per anar a fer el nostre propi niuet!!
Per ara buscarem alguna cosa de lloguer, que la compra considerem que no és el millor moment. A veure si aviat podem dir "aquesta és la NOSTRA casa"!!
Només hem pogut veure un únic pis, i la veritat que ens va agradar, però ens estimavem veure més candidats abans de tirar-nos-hi de cap.

Continuem amb els preparatius del viatge!!
A hores d'ara ja ens hem vacunat de lo principal i a nivell mèdic queden poques coses a fer (passar per la farmàcia per comprar la farmaciola del viatge i una vacuna de recordatori per a mi).
Ahir també em va arribar tot el pack del viatge, que jo pensava que consistiria en els bonos i els bitllets d'avió i va que te matas. Doncs no!! arribem de vacunar-nos i damunt el meu llit veig un sac (que podria haver-se utilitzat per fer curses de idem) d'una agència de missatgeria amb el remitent d'una agència de viatges. Quina va ser la nostre sorpresa quan descobrim que dins del sac hi havia una motxilla i una maleta petita amb rodes!! (dins de la maleta hi havia la paperassa prevista, a més d'informació de tots els hotels als que anàvem i les zones que visitaríem)

Per últim però no per això menys important, per primer cop puc dir que faig JORNADA INTENSIVA D'ESTIU!! (Cosa que em va la mar de bé per poder fer totes les coses necessàries pel tema dels pisos.

QUE HEAVY!!!!

2007-08-03T11:05:00.000+02:00

Aquest anunci és collonut!!!
Mireu-lo, mireu-lo i ja em direu què en penseu, amics meus!!

ADICCIO AL BLOG!

2007-07-26T21:35:00.001+02:00

Tinc una adicció normal!!

64%

Free Online Dating from Mingle²

ADICCIO AL BLOG!

2007-07-26T21:35:00.000+02:00

Aquest no val que se m'escapó el dedo!!

YING I YANG DEL MON ANIMAL

2007-07-26T14:30:00.000+02:00

Aquest post de la Gemminola m'ha fet plorar de veritat!!
Realment hi ha molta gent cruel pel món!! I EM QUEDO CURTA!!!
Feia pocs dies, quasi dues setmanes, llegia esgarrifada una noticia al diari sobre com 850 gatets van ser salvats in extremis d'una matança a un país asiàtic. S'havien de convertir en una delicatessen per un restaurant. Un grup de gent va instar a la penya per internet pk compressin massivament tots els animalons i els salvessin d'un destí més que escabrós.
La tortura d'animals a una gossera de Tarragona, una cinquantena de gossos apaleats i maltractats va clamar al cel fa uns anys enrere... un home de Galicia defensat pel poble després de detenir-lo per molir a pals a una gossa (i el que el va denunciar, repudiat pel poble)...
I la llista segueix...
Moltes vegades he pensat en fer alguna cosa per ajudar: fer-me voluntaria, o fer-me socia d'alguna associació protectora... o encara que siguin donacions ocasionals... jo crec que tot és poc per ajudar a tots aquests animals que han estat abandonats o maltractats, cremats o assassinats...
Tant la Fundació Altarriba com la Protectora de Barcelona tenen diversos projectes i tota ajuda és bona. Però com que el dolor per les noticies son recents encara, m'ho plantejaré amb temps i quan estigui fixe el curru, faré comptes per veure si puc ajudar una miqueta.

Tb he trobat aquesta pàgina web: Milgatos.com, on hi ha la Declaración Universal de los Derechos del Gato. Molt interessant!

Però el que m'ha sorprès gratament és trobar una web per firmar contra la matança de foques al Canadà!!! És l'unic que taca aquest país tan maco, que son uns cafres de collons!!
La UE ja hi està en contra pero per desgràcia, Spain is different i es desmarca completament de la tendencia europea dient que no boicotejarà els productes de foques del Canadà.
Aquesta pàgina web de la Fundació Altarriba no és apte per gent sensible... a mi se'm queien les llàgrimes.

I ja no dic les corrides de toros!! D'això millor no en parlem, tu!!

Total... hi ha gent ruel pel món... però per sort, sempre hi ha una contrapartida positiva amb tot de gent que fa el que sigui per aconseguir respecte i drets pels animals, per tot tipus d'animals... encara que alguns governs hi posin més pegues que altres!
Si trobeu un animal abandonat, no passeu de tot. Agafeu-lo amb cura, molt de tacte i dueu-lo a un veterinari. Si, us faran pagar per tenir cura d'ell/ella pero almenys no estarà sol/a. I d'allà el duran a una protectora o refugi.

Siguem responsables amb els animals (gossos, gats, ocellets, etc.). Cuidar-los ens fa més humans!

POTI POTI HOTELER

2007-07-17T18:48:00.000+02:00

Hola a tots/es!

Ja fa alguns dies que no escric i la veritat es que hi han algunes coses, situacions, que realment son curioses i que em passen quan estic treballant a l'hotel.
Aqui n'hi ha unes quantes:

- ja fa varies nits que veig Paralel amunt, Paralel avall UNA LIMUSINA ROSA!!
IGUALICA QUE LA DE LA BARBIE! qui hi anira a dins? La Barbie lesbi o la Barbie amb el Ken i joguines sexuals? encara que posats a emparanoiar-se, la Paris Hilton encara de presidiaria xD
- ahir per la nit vaig coneixer el director... es veu que s'allotjava ahir nit pk avui comencen l'auditoria de qualitat ISO 9001 i, clar, per guanyar temps, va dormir a l'hotel. Molt bon paio i respectuós no em va fer sentir intimidada sino còmode. Tot s'ha de dir que el dire es jove (treintañero p'arriba). Bon paio. Ha fet que em posin seguretat de dimecres a diumenge i li vaig comentar alguns peròs de les càmeres (situació, enfoque...)
- que si, que si, que ara tenim cameres que ens filmen el que fem! pero estan mal enfocades i una fatalment colocada. la de recepció esta colocada just davant la porta del quadre de llums, que quan vaig a obrir per encendre o apagar els llums, CLAC! tinc com uns 20 cm de maniobra per entaforar-hi el braç! Una altra camera que enfoca la porta giratoria... malament! pk no enfoca la porta lateral que es la que més s'utilitza a la nit! i la que enfoca el menjador... apenes es veu si ve algun amb intencions de robar! toooooootal, que ho han fet amb el cul! si es que... a una companya meva de feina no li fa gens de gràcia que la filmin més a ella que al hall de l'hotel. a més, no es veu si t'estan pispant de la caixa pel lateral de la dreta! a vere com s'arregla tot això del 1984!!
BIG BROTHER IS WATCHING YOU! pero anda que no ve mal el tio!
- la dona d'un client es va posar paxuxa i vai haver de trucar a no se quants numeros de metges d'urgències i, en veure que no contestava ni Cristo, vai trucar al 061. Quan va venir l'ambulancia, vaig fer d'interpret entre el matrimoni client i els infermers. I el marit havia de fer el check-out abans de les 12 del migdia, vamos! espero que tot acabi bé!
- hi ha una agència de viatges que s'encarrega d'hospedar mariners que venen aqui a Barcelona... si veieu gent amb uniforme de marinerete... pos aquells.. pero del que us parlare no duia uniforme... normalment els que ens venen a nosaltres son hindús o filipins... mariners.
Total, l'element aquest, per dir-ho d'alguna manera, es veu que va estar tope borde i masclista amb una companya meva de feina fins que va venir un company noi a vere què passava. Aleshores, el tiu aquell tot amabilitat! Putu masclista!
Arribo jo per canviar de torn i es veu que el Luis, el cambrer que estava fins les 23 em diu que el paio aquest no parava de preguntar-li on trobar putes!!! el tiu volia una de barata (per 30€ no crec que trobés res a no ser que se la volgués recollir a caxos) i vinga a preguntar... i em ve el tiu que si podia trucar a algun lloc que oferís el servei de noies. A mi!! que dius... colta, nen, que em veus cara de putera? Li dic que no, que no podem trucar a ningu que ofereixi aquest servei, i que no,... que no sé on pot trobar noies (perquè ell preguntava per girls... encara que semblava que digués gol!)... i durant varies vegades, tant en persona com per telefon, que si podia parlar amb el Luis (el pobre o s'estava canviant o ja havia marxat cap a caseta a dormir) on podia conseguir una puta barata! jo no estic autoritzada a dir res, pero jo li hagues dit que se n'anés a la cruilla St. Ramon amb St. Pau... ara, aixo si, corria el risc de carregar-se-la o enganxar ladilles!!
a més, el tiu tenia un despertador programat a les 4.45... i em baixa una hora abans!!!! li donc el seu picnic ( un esmorzar preparat per les tantes de la nit) i vinga menja que te menja fins que espera el seu transport fin al vaixell,... i es queda roque...
Us podeu creure que quan el tiu se'n va i em torna el carrito portamaletes, em fa una encaixada de mans i dos petonets?????????? :O:O:O:O:O:O:O:O:O:O:O
El miro de reüll i , definitivament, amb mi s'ha portat be pk li molo!
És un fet constatat, per a la etnia hindú i pakistaní, jo sóc una sex simbol!!!!
excepte pel paki vàndal de la setmana passada que va llençar cadires contra l'hotel...
no se... es que es raro, amb la meva companya... tan borde i a mb mi tan normal i fins i tot dos petonets... l'Ana fliparà! (la meva companya de feina)

Encara alucino!!! I no pepinillos precisament!!

Què voleu que us digui? ha estat una nit mogudeta encara que tranquila!
Cada vegada ho faig millor i aixo em posa contenta i més tranquila...
Pero durant 3 dies ens analitzaran amb lupa pk hi ha l'auditoria de qualitat ISO 9001!!
Desitjeu-me sort!!

CANVI DE DÈCADA ESPECIAL

2007-07-09T17:43:00.000+02:00

BRIOXET, FELICITATS!!

AVUI CELEBRES 30 ANYS!!
UN CANVI DE DÈCADA MOLT ESPECIAL PK TENS ALGÚ AMB QUI COMPARTIR-HO!!!

I ESTIC MOLT CONTENTA DE SER LA TEVA PERSONA ESPECIAL!!

ET MEREIXES AIXÒ I MOLT MÉS!!

T'estimo molt, carinyu!!
Felicitats de nou, informático de mi corasón!!!!

GANES DE CRIDAR

2007-07-07T19:27:00.000+02:00

OJO QUE MUERDO!
I els masclistes no penseu que m'ha de venir la regla! Aqui voy a dar!!

A vere... pels qui encara no us hagueu enterat (i mira que es dificil... ) el dia 9 de Juliol (dilluns que ve) és l'aniversari del Brioxet.

Ell es organitzador nato pero no va voler tenir res a veure amb la organitzacio del seu cumple, que ho fes un altre. Dons bé, aquest altre sóc jo. Vaig barallar varies idees i reconec que em vaig quedar estancada amb una i van passar dos mesos així.
Després vaig començar a treballar a l'hotel de nit i aprofitava les meves nits de festa doncs per relaxar-me... cosa que hauria d'haver aprofitat per enviar mails a diversos llocs pero aixo son figues d'un altre paner.

Vaig enviar mails a molts blogaires amb qui teniem bona relacio blogaire i fora del blog. Pero quina va ser la meva decepció quan nomes un parell o 3 de blogaires van respondre la trucada almenys per dir que no podien venir! Pero almenys van contestar!! No com uns molts que no vau ni dignar-vos-hi!!

Vosaltres sabeu lo dificil que es organitzar un aniversari sense saber ni la gent que realment serem a l'esdeveniment? I quan se suposa que el dia que volia que em donguessin festa no me'l van donar? Aixo ultim ho he de negociar amb tb poc temps!

Jo volia que compartissiu la celebracio dels 30 anys del Brioxet amb nosaltres... que ens ho passessim bé una quanta penya junta i fer unes rises en honor del Brioxet... pero ja veig que alguns ni contesteu.

Es que és per dir-vos... però almenys haver-me dit que no! Es igual l'excusa, com si l'excusa era que tenieu ganes de gratar-vos la panxa aquest finde que ve i no us sortia dels nassos venir!! Pero almenys contestar!! Als que no heu contestat, us he descartat de la llista de convidats directament. Motiu? Falta d'interès.
I ara no em digueu que no havieu vist el mail pk el motiu del mail estava en majuscules ben grans i us ho explicava tot fil per randa... fins i tot el canvi de plans.... pero res!

La blogosfera és una arma de doble fil... mentre escrius, tens moltes respotes i comentaris....
pero a la que no pots escriure tan sovint per explicar el que et passa cada dia, simplement per falta de temps... aleshores els blogaires que et deixaven comentaris, com si ja passessin d'escriure...
Realment, no esperavem tenir tan bona rebuda... el nostre blog es modest i no escrivim pas cada dia. És simplement un blog per qui el vulgui llegir. Simplement m'havia fet ilusions de convidar a força gent que pensava haviem fet bones migues pero... m'equivocava.
Als que m'heu contestat, gràcies pel detall de contestar!!! Als altres que us ho vaig enviar i ni el vau contestar, dir-vos que d'uns quants m'esperava almenys una costesta!

Concurrencia: Quina tia mes borde!! Pero de què va dient-nos que passem de tot?? Es pot saber què li passa? Doncs ara ja no llegirem més el teu blog!!! Mala blogaire!! AIXÒ RULARA I ET QUEDARÀS SENSE VISITES!!

Mireu, el mobbing pels iaios (amb tot el meu respecte pels iaios). Si algú s'ha sentit ofès per alguna cosa serà!
Encara que, pensant-ho millor... simplement em feia ilusions que s'han quedat en no res respecte alguns...

Entre la setmana que he tingut a la feina i que m'ha fet oblidar trucar a alguns llocs, que no tinc regal pel Brioxet i que encara no tinc res lligat... he explotat!!! Així de simple!!
He explotat pk jo tenia grans plans per l'aniversari del Brioxet, pk fa 30 anys i no es fan cada dia, pk a penes m'han contestat unes poques persones i encara no tinc numero fixe de persones, dia fixe de celebracio ni restaurant tampoc!!!! No tinc res!!!

I això frustra! Frustra molt pk aixo denota que no tinc cap capacitat organitzativa de grans esdeveniments... i encara que fossim 10 persones...

No sé com m'ho manegaré... alguna cosa sortirà... pero no vull que acabem en un xino o en un FrescCo com l'any passat... vull que aquest any l'aniversari del Brioxet sigui especial!!!

Espero que sigui aixi!

Ale, ja m'he despatxat a gust!

Petita decepció i GRAN sorpresa.

2007-07-04T17:20:00.000+02:00

Avui la cosa va de contrapunts:
Ahir la Fraggle em va dir que no podria regalar-me el que volia per el meu aniversari perquè ja s'ha esgotat a tot arreu (era el últim recopilatori de "La Trinca"). Que hi farem... han fet una edició tan limitada que s'ha exhaurit i l'han descatalogat i tot!
Però com que diuen que tot te el seu "contrapés", avui, per sorpresa m'han trucat per telèfon i m'han dit que he resultat guanyador d'un concurs al qual vaig tirar la butlleta quasi per casualitat. El premi que m'ha tocat ha estat un viatge al Amazonas per a 2 persones amb tot d'excursions per allà i tot!!
De fet jo ja ni me'n recordava que havia tirat la butlleta, però soc la prova vivent de que aquestes coses toquen sense necessitat de "tongos".
Ara toca perdre el cul per omplir la paperassa, fer-me el passaport (i la Fraggle renovar-lo), vacunar-nos de tot el que calgui i quadrar les vacances de tots 2.
Ja us anirem explicant!!

Va de comics...

2007-06-20T19:53:00.000+02:00

Avui m'ha donat per escriure-us de nou, una bonica combinació de idea i temps per escriu-re-la s'han combinat molt bé i així escric uns quants posts, que tenia això molt abandonat (mil disculpes al public que estigui llegint).

Abans de començar, caldria dir que tant la Fraggle com jo, som molt aficionats als còmics, especialment els de la casa Marvel. De fet la amistat va començar per aquest tema (però això ja és una altre història). A mi particularment el que m'agrada força dels còmics de Marvel (tots els de super herois i similars) és que per molt txulo que sigui el seu poder o habilitat en general, pràcticament tots els personatges protagonistes amb més rerefons que un parell o tres de vinyetes, tenen alguna cosa que fa que no t'agradés estar a la seva pell. Tal i com ho va definir el Stan Lee, són Deus amb peus de fang.

I per a mostra, una merceria (amb un botó no en tinc ni per començar)

Capità Amèrica: És un gran heroi de la Segona Guerra Mundial, salvador de l'occident dels nazis, però el seu company Bucky cau mort i se sent culpable tota la seva vida per no haver-lo protegit. Després cau al Oceà Àrtic i es congela. S'hi passa un bon grapat d'anys fins que no el troben i el descongelen. Per a ell, el temps no ha passat, és una persona amb el cos del Brad Pitt (però amb esteroides) i la mentalitat del vostre avi. Us imagineu quin canvi d'ambient ha tingut que patir?

Charles Xavier: Mutant, amb el poder de la telepatia. És sens dubte el telépata més poderós del mon, però està confinat a una cadira de rodes de per vida. Se sent responsable de tots els mutants de la Terra, i envia els seus deixebles (la Patrulla X) a la batalla dia sí, dia també a enfrontar-se amb qui calgui, morint-hi algun membre en alguns casos.

Rondador Nocturn: Té el poder de teletransportar-se a on vulgui (sempre que ho hagi vist abans, pel risc de acabar dins d'un objecte sòlid). També te una agilitat sobre-humana i abans de començar les seves aventures amb la Patrulla X era un aficionat a la esgrima i a les pel·licules del Errol Flynt i un acròbata (excepcional) en un circ. És molt religiós, i aquí comencen els problemes, tot i ser tan religiós (acaba fent-se capellà i tot) te l'aparença d'un dimoni blau. Petit, amb cua i mans i peus de 3 dits. Qui voldria tenir aquesta aparença en el mon real?

Picara: Pot absorbir els records i habilitats de qualsevol persona que toqui. Dit així sembla molt maco, però tingueu en compte que no controla el seu poder i que si el contacte amb la persona és massa llarg la transferència és permanent, deixant a l'altre persona amnèsica i sense poders, si es que en tenia algun. De fet, ja ho ha patit, i té dins seu la seva ment i la de Carol Danvers (alias Marvel Girl). Com patir una esquizofrènia, però amb tota la raó del mon. Us imagineu passar tota la vostra vida sense poder tocar a NINGÚ? MAI? Ni un centímetre de la vostra pell pot tocar a una altre persona, o de cop (i com a mínim durant una estona) tindríeu tota la ment de l'altre persona dins vostre. Quin horror!!

Ciclope: Hi han mirades que maten... en el seu cas, no es una forma de parlar. Els seus ulls llencen rajos òptics capaços de polvoritzar una muntanya. Per desgràcia no els pot controlar perquè a causa d'un accident es va donar un cop al cap i des d'aleshores ja no és capaç de "desconectar" el seu poder. La única cosa que pot aturar els rajos és un visor de rubí que sempre te que dur. Passar tota la vida veient el mon de color vermell, i amb por de perdre el visor i matar a algú... No li ho desitjo a ningú!!

GataSombra: Té el poder de "passar en fase"(com el DL en Herois, que s'haurà inspirat en ella). Per als que no ho seguiu, seria el poder de passar entre els àtoms de qualsevol objecte (ja siguin sòlids o no) anul·lant el petit camp magnètic que fa que les coses sòlides siguin sòlides. Com a efecte secundari el fet de passar a través d'un aparell electrònic, equival a destrossar-lo per culpa del pols electro-magnètic que desprèn sempre que entra en fase. A sobre, és superdotada, i això fa que hagi perdut la seva infantesa. L'inconvenient del seu poder és que el seu estat "normal" és estar en fase. Només si es concentra és solida. Imagineu-vos que es despista i es queda quieta (completament quieta) a un lloc de l'univers.... sortiria de la Terra abans de que se n'adonés pràcticament. Després de tot, la velocitat de la Terra no és per prendre-se-la a broma!!

Lobezno: Un tipus petit, però amb molta mala llet. Te el poder d'n factor curatiu accelerat. Qualsevol ferida o malaltia se li cura molt ràpidament i fins i tot l'envelliment se li ha disminuït, ja que les seves cel·lules s'estan regenerant continuament (de fet te més de 100 anys i no n'aparenta més de 40). Per desgràcia el van agafar com a conillet d'indies per jugar als metges (projectes secrets del govern...) i li han folrat l'esquelet sencer d'un metall indestructible anomenat adamantium. Com a part de la seva mutació també te unes urpes que li surten dels artells (3 a cada mà). Originalment eren d'os, però després de l'operació eren metàl·liques (i molt esmolades). Fins aquí tot molt bé (a part de pesar més de 150Kg i no poder passar per un detector de metalls del aeroport sense que sonin totes les alarmes). Lo dolent és que per "curar-se" la ment de tants traumes patits al cos, te una amnèsia del seu passat molt important. De fet no recorda ni el seu nom real, ni sap quina edat te. Ha perdut el record de més de mitja vida...

Tormenta: Pot controlar el clima. Poc més a dir, oi? Podria solucionar els problemes de sequeres o inundacions ella soleta si s'ho proposés... o arrasar tot el planeta a base de tempestes, vents huracanats, llampecs... El clima respon al seu estat d'ànim, així que sempre s'ha de controlar els sentiments (no seria gaire bó fer-li agafar una rebequeria) . Això si... ha perdut tota la seva família a la tendre edat de 4 anys, quedant atrapada en un edifici en ruïnes i agafant claustrofòbia de per vida, convertint-se en una lladre per adopció...

Magneto: Pot controlar els camps magnètics de tot el que l'envolta. Tenint en compte que vivim en un món força metàl·lic, no és una cosa per prendre-se-la a broma. És un dels "dolents". Ell vol protegir els mutants de l'home normal, però els seus mitjans son massa agressius i el tracten com a un terrorista. Tot el que fa, és perquè quan era nen va ser un dels empresonats als camps d'extermini dels nazis. Aleshores no controlava els poders, i no va poder fer res, però sap que els homes, si poguessin, farien el mateix amb tots els mutants (per el simple fet de ser diferents) i no ho vol consentir.

Mercuri: És un velocista. Corrent, pot anar a velocitats superiors a qualsevol estri fet per l'home (a excepció de la llum). Podria anar on volgués de la Terra amb un temps rècord. Com a punts negatius, a part de viure en un mon que es mou a càmera lenta per les teves percepcions, és que està enamorat de sa germana, i sempre és menys preuat pel seu pare (en Magneto).

La Cosa: Imagineu un munt de roques amb forma de persona (una persona molt i molt forta...) Ara tingueu en compte que dins d'aquesta grotesca aparença hi ha una persona molt sensible que mai ha paït transformar-se per accident de persona normal en "això". Se sent permanentment rebutjat, tot i que sempre rep suport dels més propers (excepte de la Torxa Humana, que és un bromista amb molt mal gust en aquest aspecte)

Spiderman: Qui no el coneix? Tot gran poder, porta una gran responsabilitat... gran frase... Per desgràcia, ell per molt que faci, per molt que lluiti, mai se sent complagut. Sempre creu que podria haver fet alguna cosa més, encara que sigui totalment impossible. Ha de salvar a 1000 persones, i si en salva 999, però la última no hi arriba a temps s'hi tira pedres al fetge i s'autoflagel·la amb un "ho podria haver fet millor"

Victor Von Doom (Dr. Muerte pa los amigos): És el malo maloso dels 4 Fantàstics. Molt llest, molt pagat de sí mateix i molt envejós d'en Reed Richards (Mr. Fantástico), que encara és més llest que ell. De fet, encara que el pintin com a tan dolent, en origen, el pobre lo únic que volia era salvar la seva mare, atrapada a l'infern per fer tractes amb el diable (i ja se sap com acostumen a acabar aquestes coses). L'experiment per salvar-la no li surt bé (en Reed l'avisa que els seus càlculs són incorrectes) i es queda desfigurat. D'aquí ve tot el rencor cap a en Reed (ell creu que el culpable de l'accident és en Reed i no els seus propis errors). Però també fa coses bones: És el dirigent d'un petit país, que porta de un estat quasi feudal, a ser una potència mundial. Tot i ser una dictadura, és apreciat per el seu poble. A canvi de tot el progrés i la seva protecció, lo únic que demana és lleialtat (i el seu poble la hi dona de bon grat)

Rayo Negro: Aquest "Inhumano" (una de les races del univers Marvel). El rei dels Inhumanos de fet, sembla un paio força tranquil i tímid. Definitivament poc xerraire, i és una sort, perquè una simple aclarada de gola seva podria destrossar una muntanya fàcilment... Us imagineu passar-vos tota la vida sense poder emetre cap so? Quin frustre!!!

Podria seguir amb moltíssims personatges més, però ja m'està quedant un post kilomètric, i així el deixo obert a d'altres personatges que vulgueu comentar vosaltres, que n'hi ha la tira!!!

Uns venen... uns se'n van...

2007-06-19T18:16:00.000+02:00

Aquí a la feina no se com no s'hi estan sentint tot de trets (presuntament disparats contra el propi cap) o els cutters no estan plens de sang a base de tallades intensives de venes.
Resulta que fà cosa de 2 mesos se'n van anar 2 tècnics de telecomunicacions (que feien una part molt gran de la feina a la empresa).
Aquestes 2 persones, han estat substituïdes per unes altres 3 (2 tècnics i un coordinador). El coordinador se'n va a anar la setmana passada. El divendres passat, en enterem que una de les tecniques que havia vingut se'n va en 15 dies, i avui que l'altre tècnic també se'n va el mateix dia.
Ja veurem com acaba això... El temps dirà...

I ja en són 101 !!!

2007-06-19T18:13:00.000+02:00

I ja portem més de 100 posts!!
Ha costat, però hi hem arribat.

Sortim afavorits a la foto? :-P

OLORS I RECORDS

2007-06-17T21:59:00.000+02:00

Hola a tots...
En aquest blog es parlen de moltes coses, encara que ultimament sempre expliquem coses que ens passen i, de tant en quant, alguna reflexió profunda.
Doncs mireu, aquest es un post de reflexió profunda... bé, espero que no arribi fins la Xina que si no, mal nem...

Avui jo vull parlar de les olors... sisisi... del sentit de l'olfacte, crec jo, el més poderós i més suggestiu que hi ha.
A tothom li ha passat que quan respirem una olor, els circuits del nostre cervell s'activen i van directament a l'arxiu central d'on extreu un record en concret.

Per exemple, la olor de la colonia CKOne em recorda als primers mesos de relació entre el Brioxet i jo (bufff quan de temps ha passat ja)... o la colonia de Agua Lavanda Puig em fa pensar en quan mon germà i jo érem petitets...

Les olors són alguna cosa que, en el moment més inesperat, t'assalten i aleshores et poses a pensar: aquesta olor em fa pensar en... ostres! en què era? en aquella situació fa 3 anys.... ostres tu.... i et poses a recorda coses com si fos aquell programa de TV3 el Te'n recordes? i sonava el Remembeeeeeeeeeeer when!

Hi han olors que agraden i olors que, bàsicament, repugnen. N'hi ha que ni fu ni fa però cap olor et deixa indiferent. Tota olor deixa un rastre en la nostra memòria que no podem esborrar-la d'allà per més que volguem perquè el cervell, vinga a emmagatzemar coses que sembla que tingui una mania compulsiva.

Vet aquí una llista d'olors que m'agraden:

l'herba recent tallada
el pernil ibèric!!!
el cafè (tant el gra com el cafè fet... encara que no m'agrada el cafè)
la gasolina (mireu, soc rara però no em desagrada)
el gelat de maduixa
el cotxe nou
la llenya cremant-se en una barbacoa
la fusta encara sense vernissar
el cuir d'una bossa o bolso
la lavanda (com la colonia Puig)
i, com no, of course,... el meu Brioxet!!

Buff.. podria estar-m'hi una bona estona pensant... però a penes tinc temps...

Simplement posaré algunes olors que no m'agraden:

la suor (tb les aixelles suades al metro)
la calor de la multitud
les clavagueres
el podrit
els meus peus!!
una llufa descomunal (lease pedos Nagasaki)
puros, pipes i pitillus (sobretot puros)
el bròquil bollit
un zoo (ja prou em dol veure'ls tancats... em consola almenys que segueixen vius)
plàstic cremat
la pudor d'alcohol quan has de passar per davant de la sala KGB per anar a agafar el metro L4

us convido a fer un llistat d'olors que us agraden i us desagraden.
Això és un intent de meme. Qui el vulgui fer, que el faci. Ningú està obligat a fer-ho si no voleu. Si els següents en fer-ho ja assigneu "víctimes", doncs ja recau sobre vosaltres les ires dels pobres seleccionats jiji. Jo simplement doncs el pistoletazo de sortida a vere si algun dels nostres lectors més agosarats vol fer-ho, que ja fa temps que no circulen memes (tot s'ha de dir que fa temps que no tinc temps per comprovar-ho ^^)
Segurament a algun blogaire d'altres parts d'Espanya o del mon ja ho haurà fet.. no és res de nou però weno... se'm va acudir...a vere què en penseu!
Vosaltres direu si segueixo endavant el meme o no!

Kissus a tots/es per tots/es

POTI POTI NOCTURN

2007-06-11T19:57:00.000+02:00

Bones a tots!
Per "amenaça" expressa de la Yrun (jeje es broma) em disposo a escriure alguna cosa en aquest blog abandonat de Santa Tecla!
Alguns de vosaltres, tots els que ens llegiu, sabeu que ara treballo de recepcionista en un hotel en el torn de nit!
I que el Brioxet va de cul i la poca estona que tenim a la tarda la passem junts. Nomes ens veiem un parell d'hores al dia aixi que aprofitem per fer-nos moxaines!

Total, que el blog realment el tenim bastant fet merda per no dir del tot... sempre que podem escrivim les nostres experiencies pero, almenys jo, quan arribo a casa son les 8 del mati i l'unic que vull fer es enganxar el llit. I com que ahir vaig tenir una nit especialment torracollons, doncs m'he volgut despertar a les 6 de la tarda!!
Hi ha dies que em desperto una mica abans... a les 17h, a les 16.45... i tinc temps de fer mes coses... encara que basicament el gos... faig la meva part de la neteja de la casa (el rebedor i el meu bany)... i recentment, hem repintat tot el pis, amb el conseqüent cacau d'anar treient les coses de les estances a pintar...

exemple: si pintaven el menjador, treure-ho tot i ficar-ho al cuarto del ordinador i a l'habitacio de mon germa (ara que esta fora de casa... aprofitem)... si pintem el cuarto de l'ordinador, tot cap al menjador... si pintem les nostres habitacions... tot cap al menjador i quarto del ordinador... usuguisi, era com una espiral mudancera!!! i clar, dp de buidar una part d'un cuarto, lárgate a trabajar!!!
aquesta setmana passada ha estat molt estressant... ma mare manaire, jo anava cansada pk era la meva segona setmana sola (la primera amb els 5 dies sola), a casa del Brioxet tb hi havia tensio amb sa mare...
total, un caos... l'unic que evitava que em tornes del tot tarumba era el Brioxet... jo no se com s'ho munta però és la calma enmig del tornado!

per sort, ja vam acabar de pintar, i jo he de treure temps per acabar de ficar totes les coses que tenia (weno, hem fet tal neteja que semblava una catarsi d'aquelles del feng shui d'alliberar-nos de trastos inutils)... de manera que les poques coses que encara em queden per ficar al cuarto estan al cuarto de mon germa... no son gaires pero ocupen mig llit ^^

-----------------------------------------------------------------------------------------------

Al loro pk ahir a la nit va ser mes moguda que una serp en el Dragon Khan!
Passa que pel desconeixement d'un assumpte per part de la meva companya de tarda (vamos, que no tenia ni idea de com es feia una cosa) doncs es va muntar un pollo matarile que afectava al meu torn nocturn. Si aquell pollo no se solucionava jo no podia fer la meva feina.
Total, ella truca al nostre company de mati i li explica lo sucedido... 45 minuts mes tard ( a les 23:45) ella se'n va pk havia quedat amb una amiga seva per anar de marxa que dius.... jo munto un pollo i em quedo fins les 3 de la matinada si cal i li dic a la amiga que se'n vagi... pero weno, ella es ella... estava a la recepcio vestida per anar de marxa (ojo amb tejanos eh?) i em deixa amb el company per telefon...

fins la 1:45, 1 hora mes tard, no solucionem el problema provocat per la meva companya. Ja era hora que comences el meu torn... a les 1:45h!!!!!!!!!!! Quan normalment el començo a les 23:15h!!!
Cagunlostiaputaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!
Weno, la cosa es que jo anava a piñon fijo fent el meu torn ... atabalada i amb un coet al cul... total , que abans de fer el tancament del dia (dones la ordre al pc de canviar de dia) havia de fer tots els checkins (entrades de clients) encara que vinguessin a les 4 pk aixi, quan apareguessin, doncs ja estaria tot introduit i li donariem la targeta-clau!
Jo no ho havia fet, just ENMIG DEL CIERRE, em venen 3 persones, 2 habitacions, que volien les seves habitacions a les 2.20h, aleshores me n'adono que no havia fet els checkins... em maleeixo a mi mateixa i els faig manualment: simplement els paperets apuntats a ma i donar-los-hi les targetes de les habitacions que tenien assignades.
Toooooooootal, els dono les targetes de les habitacions i pugen. Al cap de res, un dels tius em baixa enfadat que la seva habitacio ja estava ocupada! QUE?????????? Pero si la tenia assignada! Qui collons havia posat algu altre alla? Cagun l'ostia... el PC segueix en CIERRE i jo buscant una habitacio lliure en el calaix de les habitacions... li donc una a la mateixa planta i se 'n va una mica mes calmat... pero nomes una mica...

aleshores em dona un atac de nervis, plorant pk aquelles dos habitacions eren de credit (agencies de viatges) i tots els llistats estaven malament... weno, segueix fent els llistats i calma't.... em dona un segon atac de nervis i segueixo plorant: d'aquesta em despedeixen, aqui no duraré!!! coses d'aquestes....
a les 3 del mati m'armo de valor i truco a la meva jefa... es una emergencia i deia que si passes qualsevol cosa que la truqués. Era una emergència? Doncs la truco...
Primer li demano disculpes per haver-la despertat a aquelles hores i li explico tot: el pollo de la meva companya, que el company i jo haviem trigat una molt bona estona en arreglar-ho, que jo anava a piñon amb el torn amb tan mala sort que m'havia oblidat de donar de checkins aquelles habitacions (li vaig dir que eren 4 pero al final van resultar ser nomes 2, menos mal)... ella escolta amb paciencia i em diu el que he de fer: refer les reserves... fer-les de nou i aleshores donar-les de checkin i tot de nou! Que si no podia fer-ho que ja ho farien ells i li dic que no, que ja ho faria jo, que menos.
Jo estava molt nerviosa, se'm notava a la veu i li vaig dir: entonces no es tan desastroso verdad? i diu que no... li agraeixo enormement la seva ajuda, em torno a disculpar per haver-la despertat i començo a refer el meu torn...

1. Fer les reserves de nou
2. Donar-les de checkin
3. Carregar la nit que tenien contractada

Ja estaven dins el sistema (ui que 1984 ha quedat aixo)

Lo més important ja estava fet, havia anulat els no shows!

Ara havia de refer tots els llistats que trec cada nit, els correctes.

Al cap d'una estona ja puc treure els crèdits i ensobrar-los i puc respirar algo mes tranquila. Pero no puc descansar perque el temps se'm tira a sobre i faig el que queda del torn força més calmada!

Tooooooooooooooootal... des de les 3.10 fins les 6:35 aprox. va ser un non stop de refer el meu torn. No vaig sopar res, no vaig menjar res mes que un platan petit! I vaig tenir les agalles de trucar la jefa i explicar-li lo succeit i em va donar les pistes necessaries per poder-ho fer tot bé.

Després de semejante estrés i ansietat (tremolava de l'adrenalina que em recorria el cos) el dany no ha estat tan gran i tot s'ha arreglat mes o menys. Espero que aquesta nit sigui molt millor. Ja he apres la lliçó de fer els checkins abans del CIERRE, aixo segur!!!
M'he desfogat per telèfon amb el Brioxet explicant-li el periplo pel qual he passat i m'he sentit millor!
Aixo si, he necessitat un somnifer per tranquilitzar-me i dormir pk sino no podia!!!

Bueno,... fins aqui el poti poti nocturn de la Fraggle!
Estigueu atents per noves peripecies i pollos fritos!! jijiji

Gràcies per llegir!

Una mussola nocturna

Ô_Ô uuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuh

SOLA

2007-05-31T01:34:00.000+02:00

Hola a tots!!!
Us escric aquestes paraules des de la feina... usease des de la recepcio del'hotel!
Aquesta és la meva primera nit sola... de moment vaig fent...de lo de la llista ho tinc tot força controlat lo que ara m'estic esperant a quevinguin uns recent casats per fer el check-in i poder fer el tancament amb tota tranquilitat.

L'únic que emdona unamica de yuyu és aixo, la incertesa de la inseguretat... simplement aixo... però jo,com que estic ben tancadeta i sóc jo qui te elpoder (riete tu del Masters del Universo), si un tiu fot mala pinta, li dic que estem complets... ara... si el tiu es normalet pero munta un escandol, li dire que se'n vagi o truco a la poli!!

a vere si venen els recen casats i faig el cierre que encara tinc feina per fer, carallu! i fins que no tregui els credits (elsbonos que venen per agencia de viatges, vamos) doncs hi ha feina!! m'esperare 5 minutets més!

A diferencia de l'aparthotel on vai treballar l'any passat, aqui em sento més segura (psico apart)... em sento més segura de fer bé la meva feina...

més val que plegui no sigui que ens rastregin les webs i llegeixin aixo.. menys mal que no parlo malament de l'hotel ^^

kissus a tots/es!! que descanseu...

una mussola sola (^_^) uuuuuuuuu

ANUNCIS IDIOTES

2007-05-29T05:27:00.000+02:00

Sembla que losblagio se m'ha adelantat pk volia parlar d'un anunci realment gilipolles!!
El del nou Renault, que enganxa la musica de La historia interminable (com a friki, m'agrada la versio anglesa)... pero això ja és demasié!!!

l'anunci em va deixar sense paraules.... un piano sin control?? una vaca sorda??? roques que follen?? que s'han fumat els de renault???

i a sobre el tiu va i demana una maratón... es per dir-li... atropella'ls d'una vegada a vore si et ve la urbana i et tanca per consum de LSD!! yonki, que ets un yonki, tu i els creatius de Renault!

Ja ho deia l'Einstein

2007-05-27T18:27:00.001+02:00

Si, si, ell ja ho deia que el temps és relatiu, i si no aquí en teniu un exemple més:

Els matins em passen volant,
Les tardes se'm fan eternes,
Les setmanes passen fugaces,
El mesos van a càmera lenta,
i els anys cada cop passen més ràpid.

I a vosaltres? Com us va el pas del temps?

4 Anys!!!

2007-05-18T23:36:00.000+02:00

Avui, 18 de maig la Fraggle i jo hem fet 4 anys com a parella. Llàstima que no hem pogut estar massa l'un per l'altre, ja que ella tenia que descansar per poder aguantar tota la nit de vetlla :-(
Puc afirmar que han estat els 4 anys més feliços de la meva vida, i, que cada dia és millor que l'anterior.
Ens hem millorat com a persones mutuament. Ella m'ha donat alegria, i jo li he donat paciència.
Com a nota curiosa, s'ha de dir que jo li vaig demanar per sortir cap a les 3:30h - 4h de la matinada amb la canço "A Dios le pido" de Juanes. I avui, mentre ella m'estava enviant una postal virtual des de la feina per felicitar-me, tot i que jo dormia com un tronc, a la emisora de radio que tenien posada a la recepció, va i es posa a sonar LA MATEIXA CANÇCÓ (i aproximadament a la mateixa hora, però de 4 anys després).
Si això no és una senyal de que som l'un per l'altre... que ho és?

Parrillada

2007-05-17T00:14:00.000+02:00

Aquest dissabte (per fi) es va fer una parrillada amb la gent de la feina que s'havia anat posposant des de l'u de maig (que amb la que va ploure hauria estat força difícil fer-ne una).

Pel matí la Fraggle i jo ens vam llevar més aviat que de costum i vam anar a la boqueria i al super (com cada dissabte), un cop a casa i tot descarregat, ens vam arreglar i a buscar el cotxe (furgona seria més correcte) del meu pare per arribar-nos-hi al lloc on era parrillada "in question".
Per desgracia la furgona ens tenia enveja i també demanava teca. Avis, no és gaire recomanable seguir el meu exemple i OMPLIR un diposit d'una VW Caravelle.
Un cop vam arribar i vam fer les presentacions de rigor, va començar la teca amb ingents quantitats de snacks, carn, beguda (i para de contar, que només de recordar-ho ja m'empatxo)
Aquí teniu unes poques fotos que vam fer. (Érem més gent, però aquell dia no el tenia jo de fer moltes fotos...

Com a mínim va ser un dissabte diferent. Poder gaudir del "camp" (estàvem a collcerola, per això ho poso entre cometes), va fer que tinguéssim ganes de repetir la experiència. Ja veurem quan, com, i amb qui... però repetir-ho...

LA NIT EN VETLLA

2007-05-16T06:21:00.000+02:00

Son les 6.22h. Falta poc menys de 40 minuts per les 7 del mati del dimecres 16 de Maig del 2007. Porto 15h desperta... intentant mantenir-me desperta fins les 7 del mati...
d'aqui 5 minuts ma mare es llevara com cada dia per anar a treballar i jo encara no m'he anat a dormir...

he vist dos pelis i mitja... la mitja és pk no m'he pogut acabar una peli infumable que millor que no l'haguessin rodat: Miss Agente Especial 2... no se ni com se m'havia passat pel cap ahir de llogar-la... no la veieu... és nefasta... la primera tenia un passe pero aquesta... ni amb una tona de palomitas.. he hagut de parar la peli pk no podia mes i aixo que jo no soc de parar les pelis excepte amb truños de tres parells de nassos com Otoño en Nueva York ... otra que tal... aqui no vai durar ni 10 minuts...

he menjat una bossa i mitja de palomites... mitja pk la primera bossa nomes se m'ha fet mitja bossa... la resta no ha fet pop! com les popites!! no he pogut popear mucho con las popitas amb la primera bossa...

he escoltat musica per mantenir-me animada i just abans de posar-me a escriure aquest post he anat a la cuina i he vist que havia acabat una rentadora amb 3 tovalloles aixi que m'he posat a estendre-les... NO estengueu roba mentre esteu mig adormides... per sort, no se m'ha caigut res pero podria haver passat!! m'he psoat el pijama i he omplert l'ampolla d'aigua la qual buidaré perque tinc una set de mil dimonis...

el cos em bull pk a la nit la temperatura augmenta considerablement i tinc calda malgrat la finestra del cuarto del pc estigui oberta... pero com que soc fredolica no em puc posar en maniga curta perque a la primera brisita d'aire fresquet que passi em poso a estornudar... cosa de ser alergica i asmatica...

intento ordenar els meus pensaments perque no semblin tan caotics com sembla... a les nits acostumo a delirar molt.. pero en el bon sentit... començo a dir parides i no paro...

el cervell se m'esta adormint... nomes falta mitja hora perque hagi complert la meva fita: aguantar fins les 7 del mati tota desperta i aixi poder estar preparada per demà...
aixo si, espero que despres de treballar 5 dies seguits al torn de nit em donguin un parell de dies festa... es lo que apssa als hotels... espero que aviat em toqui un cap de setmana lliure... i aixo que encara no he començat a treballar... que començo demà!

sort que sera una temporada de treballar de nit... hi ha gent que esta feta per aixo... jo no ho se... pero aviat ho descobriré... de moment l'experiment va força bé i aguanto tota la nit... suposo que sera diferent perque estare treballant pero espero poder tenir entreteniment... m'esperen moltes hores de lectura...

la meva ment ja divaga a causa d'estar 15h desperta... bueno, suposo que el meu record es estar 25h desperta... nit de sant joan de l'any passat... treballava a l'aparthotel i em vaig llevar a les 5.40h per anar a treballar... nomes vaig asseure'm per dinar i sopar i dp de marxa tota la nit fins les 6.30h del dia seguent... aixo si... em vaig llevar a les 16h de la tarda... ahi es ná....

finalitzare aquest post pk en aquestes hores tontes podria estar escrivint durant hores i hores i l'espai se'm faria petit, a més tampoc vull avorrir-vos amb les paranoies que passen pel meu cap a aquestes hores...

bona nit a tothom encara que siguin les 6 i mitja del mati!
Repte superat!!!!!!

ADEQUANT-ME A UN NOU HORARI!!

2007-05-15T20:57:00.000+02:00

Ahir vaig anar a l'hotel per donar els papers necessaris per formalitzar el contracte i provar-me l'uniforme... els dies festius setmanals van ser ahir i avui... cosa que em dona temps per habituar-me a 'horari nocturn... que és el que estic fent...

ahir em vaig anar a dormir a les 4.15 AM i aquesta nit tinc pensat aguantar fins les 7AM (hora en la qual sortiré de treballar una vegada comenci)... que no aguanto més i me'n vaig a dormir a les 7? doncs mira,... pero aquesta setmana sera dura dura... dura com un bloc de marbre jajajajaja

de moment avui ja he llogat 3 pelis al videoclub, tinc internet i un videojoc que puc jugar de mil maneres... tb tinc musica marxosa per mantenir-me desperta tota la nit...

sisi, ja se que alguns em direu que prengui cafè.... doncs sabeu que? NO M'AGRADA!!!!!
m'encanta la seva olor pero no pas el seu gust.. a més la cafeina em posa massa nerviosa... de la manera que les mans se m'obren i se'm tanquen impulsivament... maaaaaaaaalo maaaalo

o sigui, amics meus, que si no contesto gaire els vostres blocs, no és perque passi de vosaltres sino pk segurament anire zombie durant una temporada fins que el cos se m'acostumi!!
llegir us llegeixo... ara escriure ja requereix un esforç intelectual mes gran ^_^'

JA TINC FEINA NOVA!!!!!

2007-05-14T20:04:00.000+02:00

BOOOOOOOOOOONES NOTICIES BLOGOAMICS!!

JA TINC FEINA NOVA!!!

alguns us sorprendreu de què es tracta... potser alguns de vosaltres ho heu fet... pero per mi sera una experiencia laboral completament nova: treballaré en el torn de nit d'un hotel de Paral·lel!!
És de la cadena d'hotels Silken i es diu Hotel Concordia (xistes fàcils no, gràcies ;)).

Com us comentava, treballaré en el torn de nit, usease de 23h a 7h... sera dur pk no dormire amb el meu estimat Brioxet... el seu barri es massa escandalós per dormir de dia aixi que dormire totes les nits a casa meva... pero ja m'he manegat un sistema per veure'ns cada dia jeje!
com que l'hotel es a paralel i prop d'on viu ell, doncs sopare cada nit a casa seva i d'alla anire a la feina amb la panxa contenta!! ^_^ aixi segur que ens veiem cada dia!
sera per una temporadeta... si veuen que funciono em traslladaran a tarda o mati... ja es vorà... pero weno...
de moment ja tinc l'uniforme penjadet a casa.. pantalons (menos mal) i jaqueta negra... a sota una samarreta de tirants que vulgui (blanca o negra) ... la camisa d'estiu es de color gris cendra amb motius negres... molt mona!! si em puc fer alguna foto amb el traje posat ja us la penjaré!

al principi estava jo nerviosa per treballar de nit pero ara jo ja estic força excitada (en el bon sentit marranos!!) i ja sento l'estimulació! ara aquests dos dies que tinc festa aprofitaré per acostumar-me s l'horari de nit i intentaré aguantar lo mes possible aquestes dos nits lliures...
perque començo a treballar el dimecres ... per aixo dic que sera dur... perque jo soc de dormir i sera llevarme a les 3 de la tarda juas juas...

ja us anire explicant com em va les coses i la meva adaptacio a l'horari nocturn, amics meus!

molts kissus per tots/es!!

BUSCANT FEINA

2007-05-07T18:40:00.000+02:00

Hola a tots!

Sembla una eternitat... casi dos setmanes sense postejar... i haureu acabat per no visitar-nos pk no diem res de nou... no si es comprensible jeje... I alguns de vosaltres us preguntareu què hem estat fent...

La veritat? Estar força enfeinats i no parar gaire atenció al blog.

Jo, particularment, estic buscant feina!!!

En un principi, m'havien dit que si a una feina en un call-center de ClickAir (via empresa de subcontrata of course) pero aquesta ultima just m'ha trucat avui que les trucades a ClickAir han baixat moltissim (la ultima noticia del retard de ClickAir de 40h d'uns pobres viatgers que volien tornar a BCN no ha ajudat gaire) i que ja no necessiten contractar gent... usease, que la seleccio de personal al garete i jo, que ja pensava que tenia una feina nova... como que ja no tinc feina i aixo que encara no havia començat ni la formació!!! La feina era segura dijous i avui dilluns, PLAF! ja no en tinc... pero jo, lluny de posar-me trista, m'he posat al portatil a mirar ofertes de treball i en 3 hores he tirat 20 curriculums!!!

(comentari actualitzat): 22 curriculums

També estic apuntant tots els noms de tots els hotels de Barcelona i fer una batuda per anar tirant curriculum in mano presente... pk aixo del Turisme es regeixen molt per la imatge i si et veuen in person, molt millor. Aixi que fare una llista, anire amb la Guia de Barcelona i cada dia fare un tros de barri o un numero determinat d'hotels!

Toooooooooootal, que dema tinc una entrevista a una Adecco del Prat de Llobregat per treballar a mitja jornada en una empresa de transports a l'aeroport mateix. Entraria a les 13h (em lliuraria de les multituds a primeres hores del mati pero ya se verá) i sortiria a les 19h30.
Com que es mitja jornada paguen menos... aixo si... si l'empresa esta molt lluny del que és la parada de tren de RENFE (per exemple, com de Vallcarca a Vall Hebrón, com aquell qui diu) doncs com que no em compensarà... massa lluny, joooooope! Que si em vingués una oferta de treball igual o millor, pel mateix sou, em quedo a Barna!

Ja m'havia preguntat la noia si tenia carnet de conduir... realment m'haure de plantejar treure'm el putu carnet!!! Ostia puta!! El Brioxet se'l va treure i ara el gener va fer l'any i la feina que té ara va amb el cotxe amunt i avall que sembla una baldufa... lo del carnet realment puja de categoria eh?? ja m'ho plantejaré i ben seriosament... buscare una autoescola barateta quan ja tingui un horari laboral.... si es que acabo trobant una feina jajajajjajajaja... pero sé que en trobaré una... tard o d'hora, tot cal dir-ho

Realment està foll aquest món laboral!!

LA PERSISTÈNCIA DE LA MEMÒRIA

2007-04-27T12:55:00.000+02:00

LA PERSISTÈNCIA DE LA MEMÒRIA, Salvador Dalí, 1931

De tant en tant em bufa la musa (bé el muso Brioxet) i m'inspiro.

Aquesta és la primera vegada que relato un d'aquests RelatsConjunts.
Aixi que sigueu bons!

Barcelona, any 2630.
Tot s'ha acabat. La humanitat s'ha extingit. L'aigua s'ha evaporat i només queden petits llacs desperdigats per tot el globus terraqui. La terra ara és tosca, dura i àrida, incapaç de concebre cap tipus de vida animal.
Només queda el temps, el pas inexorable dels minuts i els segons en un indret inhòspit i silenciós.

Solia haver tanta vida aqui... cap al Sud d'aqui solia haver el riu Ebre, ara un camí de sorra immens. La ciutat de Barcelona ara no és més que l'ombra difusa d'un record oblidat... les runes enterrades sota tones de sorra... la Vall d'Aran ara és una depressió de roques i Llançà va desaparèixer sota un mar ara evaporat...

tanta vida i tanta alegria perdudes per l'engreïment humà, per les seves ganes de prosperar sense tenir en compte que el planeta anava emmalaltint... al final el planeta no va poder més i va dir prou! aqui m'aturo!
Aleshores la protecció natural que tenia la humanitat contra el sol es va fondre, com els somnis perduts... el sol va començar a bollir el planeta... plantes, animals, rius.... persones... tots morts per la intensa calor pura del sol... purificant amb foc el càncer de la terra: la humanitat...

només queden aquests rellotges, curiosament han resistit a tota la destrucció... i ara són els únics testimonis de la devastació que aqui va succeïr...

temps... el temps és la clau...

la terra resorgirà de les seves cendres, com l'au fènix que emprèn el vol desprès d'haver perescut... les plantes tornaràn a la vida, els animals tornaràn a córrer i triscar entre la malesa... i l'ésser humà tornarà a néixer milers i milers d'anys més tard... sabent que han de tenir cura de l'unic planeta que els podria acollir...

i jo qui sóc? Sóc un vigilant, aquell que observa sense poder intervenir en res del que succeeixi a l'univers perquè així se m'ha ordenat. Jo sóc en Uatu, el vigilant.

PC escaxarrao i NOTICION

2007-04-24T21:15:00.001+02:00

Tinc el meu PC a la UCI...
Noooo, tranquils, no cal que aneu a comprar poms de flors per l'enterrament ni cal que porteu un pobre pàrroco per fer-li la extremaunció! encara no...
El divendres, el meu Brioxet i jo vam dur la meva torre a la botiga pk té el disc dur més escaxarrat que un 600. Mort, caput.... en aixo si que podeu portar el pobre cura jajajajajaja
sort que el pc encara estava en garantia (me'l va pagar ma mare l'any passat) pero com que es un d'aquests que ja et venen fets, que no te'l muntes tu,... doncs ja se sap que sempre surten llufes... aixi que...

molts us preguntareu pk tenint un novio informatic no em va ajudar ell a muntar-me'l? Doncs per la pasta, nens! ma mare no es precisament la Jackie Onassis, nanos! i aquests equipets doncs ajuden a sortir del pas... gustosament li hauria demanat consell al Brioxet per muntar-me jo un PC.... snif.... ueno, em conformo amb muntar'm-ho amb ell que no es moco de pavo (bavabavabavabavabavabavabava.... sluuuuuuuuuuuuurp.... recull la bava Fraggle! arfff :p)

uiuiuiiiii que ja m'estic anant pels cerros de Ubeda i mira que cauen lluny eh? si fossin los Monegros, que estan mes a propet...

toooooooootal.... que estic amb el portatil que em va vendre el dolç Brioxet per un mòdic preu (1/3 part del que li va costar realment) i aixi ell es finançava part del seu nou portàtil.
jo, que soy mu apañá, li vaig preguntar al xurri com es conectava el portatil a l'internet i tota la pesca... i al final ho vaig fer!!! Si es que lo que no sepa hasé yo... que ho faci un altre XD

i la veritat es que ara tinc muntada la paradeta al cuarto de la planxa/ordinador... a la bandeja del teclat esta posat el portatil i he pillat el ratoli per no deixar-m'hi els ditets tan macos que tinc :p

weno, espero que m'arreglin ràpid el pc!

-------------

NOTICIÓN DE LOS GORDOS!!
MON GERMÀ SE N'HA ANAT DE CASA!!! OOOOOOH!!
encara no m'ho crec!!! se'm fa tope raro!!!

lo mes raro de tot es que nomes porta 6 mesos amb la xicota (que pel que ens explica sembla un 200% mes assenyada que ell) i ja se n'han anat a viure junts a un pis de lloguer!
espero que canvii d'habits rapidament pk amb lo guarrete que arriba a ser i lo vago que es força sovint, el pis se'ls quedara ñajo de seguida pels plats bruts juas juas juas

pero m'alegro molt per ell pk ja era hora que mon germà trobés una noia que el posés en cintura... el tiu necessita una mica de disciplina pero fer les coses bé!! en aixo ens assemblem jeje

ara tinc el bany per mi sola... i el seu cuarto esta buit per lo que m'he d'acostumar a dormir sola a l'altra punta de la casa, pero al costat de la porta d'entrada, amb el conseqüent yuyu i mal rotllo!

toooooooootal, que mon germà s'ha espavilat per fi i jo contenta per tots dos.
ara ja cal que es porti bé que si no.... cagada l'hauremus!!!

Wiiciats!!

2007-04-19T18:41:00.000+02:00

Ja porto unes setmanes que me n'he adonat que estic completament rodejat de viciats a la Wii de Nintendo.

La temptació és gran (molt gran, recordeu que soc un tecnòfil). Ha de ser molt divertit, però ara mateix no podria posar un trasto més al menjador ni que volgués.

Les dents se'm posen moooolt llargues, i més tenint en compte que no he pogut utilitzar-ne cap, però no se que seria pitjor XD.

Per ara resistiré, però quan hi hagi al mercat (a part dels jocs que ja hi ha) un de Star Wars (que voleu fer-hi, soc friki)... no se si ho resistiré XD

Pel que veig la cosa crea adicció, no per els gràfics (que no tenen mala pinta) sino per la forma de jugar.

Snif snif... Jo vuuuuull :-( Quan la Fraggle i jo visquem juntets, em sembla que no se'n lliurarà pas (i diria que ella mateixa hi estarà força interessada)

Un altre dia ja parlaré dels vicis/aficions que si que tinc.

P.D. Sorry per no escriure gaire ultimament, però vaig de cuuuul!! :-(

KDD CIBERNÈTICA

2007-04-16T21:26:00.000+02:00

La meva estimada blocogermaneta Yrun ha tingut la brillant idea d'un xat per blogaires!
Això està molt bé perquè els que ens llegim, normalment ens comuniquem amb efectes retardats.
D'aquesta manera, ens podrem dir el que volguem en temps real (encara que no ens veiem el jeto).
Si el projecte sortís bé i tal com diu la Yrun, sempre es pot crear un xat per nosaltres....

però, reflexionant una mica com ex-chatera i friki de chats, sé que, a la llarga, lo del xat acabarà cansant... pk el que realment mola dels blogs es que pots contestar quan vulguis i no et sents obligat a assistir a la sala del xat pk hi hagi fulano o mengano....

pero d'altra banda.... amb alguns m'agradaria xerrar i molt! jejeje

AQUÍ podreu llegir tot el que volgueu! (mogueu-vos una mica leñe!)

Mireu, he creat una espècie de banner qe sembla la pantalla d'un mòbil, en plan SMS!
Què us sembla? Ja em direu!
Petonets a tots!

el marc blanc no l'he pogut treure!

DIVENDRES 13 DE RISA

2007-04-13T22:23:00.000+02:00

Avui és DIVENDRES 13!!
hi ha algu que li tingui por? yuyu? mania? tirria?
la veritat és que jo no puc amb les pelis de por! la pitjor tortura que em pogueu fer és portar-me al cine a veure una peli de terror! pero terror terror eh?¿ jo reconec que soc molt molt molt molt poruga! i sobretot espantadissa! un soroll inesperat i foto un bot! un sustu i xisclo!
les vai passar putes al Kruger Hotel (dp vai tornar a anar i ja no van anar a per mi com la 1ª vegada aixi que vai dissimular com vai poder els meus temors)... aixi vai poder perdonar al Brioxet per entaforar-me alli la primera vegada!

La historia del Divendres 13 ve perquè el 13 de Juliol de 1307, el cap dels Templaris, en Jacques de Molay, i tota la ordre dels templaris van ser falsament acusats de bruixeria i adoració a Satanàs, torturats i assassinats per ordre de Felip IV de França i el Papa Clement V, acollonits davant el poder que estaven aconseguint els templaris. I que van fer? doncs llegiu la wikipedia!!!

aqui teniu el link (jo tot aixo ho vaig saber gracies a un videojoc, Broken Sword 1: La Orden de los Templarios):

http://es.wikipedia.org/wiki/Orden_del_Temple

total... a que ve aquesta historia? doncs a que simplement es divendres 13 i que es una tonteria com una catedral atribuir-li mala sort! els yankis, que son porucs de mena (no cal anar gaire lluny... mireu el Bush que fins i tot li te por a una galeta salada!!) ens van entaforar el yuyu del Divendres 13 amb una serie de pelicules protagonitzades per un adult fetichista amant de les mascares de hockey... i escolta, que tenia un hobby molt raro que era esquarterar adolescents pijes i bastant imbecils que quan s'anava la llum: que fotien? preguntar si hi havia algu! que es per dir-li! NO! NO HI HA NINGU! NOMES EL FANTASMA DE WALT DISNEY, no te fot??

i què més hi posen?
- adolescents de buen ver rossetes (morenes tb serveixen) i morenos que no fan res mes que emborratxar-se... es fonen els ploms... un d'ells va a veure què passa sense llanterna (a aquest li falten unes quantes llums)... i que el nano no torna! potser s'ha anat a Perpignan de putes!
-escena rollo La Bruja de Blair: primerissims plans de la caries del protagonista que fins i tot li olorem la ceba que ha menjat per esmorzar! que dius.... un caramelet de menta? o es que realment et vols follar la camera??
-dolent en epoca de vaques flaques amb màscara dels vint duros: aquest pobre home s'ha de guanyar la vida i venent burguers a rodeo drive no li surt a compte... i com que és massoca, s'ha ficat a fer de dolent en pelis rollo Scream, Sé lo que hicisteis el ultimo verano, Verano Azul, La Abeja Maya... ja desvariejo...
-molt cachú (ketchup pels finolis): sembla que tinguin accions de la Heinz Ketchup!
-final depriment: sobreviu la prota tia bona i el tiu prota que no se sabia si sus intenciones eran aviesas. Com sempre acaben junts.

Moltes escenes no tenen lògica... ve el dolent de torn amb un punyal de pega... i la tia bona està al llit amb camisola ben escotadeta... home, lo logic seria tirarse-la pero no... la vol matar pk ella havia estat cruel amb ell! bueno... hi ha gent per tot!
i que fa la tia tonta??? S'AMAGA SOTA ELS LLENÇOLS!!!QUÈ ES PENSA? QUE ESTÀ BLINDAT?
no dona nooooooooooooooo! que l'unic blindat es el teu cervell que no hi entra ni l'aire!!
que et treuen el cerumen de les orelles i te'n vas volant mentre et desinfles!!!
a més, el punyal es de pega, no tallaria ni un moc! has pensat mai en tirar-te el dolent per aconseguir un tracte de favor? et surt mes a compte que te'l clavi ben clavat! (el punyaaaaaaaaaaaal, malpensats!)

una altra esceneta: pk els protes fugen cap al centro comercial abandonado? o el cementiri indi? no se'n poden anar directament al cami segur? noooooo! les neurones son estruços mutants i no funcionen aixi que tiren cap a la decisio més ilogica possible! a un lloc on el dolent dolentot els poden clavar una bona multa!

una altra: les ties sempre acaben lleugeretes de roba... si pot ser, la minima!
que s'estalviin estripar la roba i surtin despullades directament! almenys alguns s'alegraran la vista i els de l'estudio podran estalviar-se uns calerons... o aixo o compren tota la roba als xinos que ja se sap que de qualitat cero patatero!

TOTAL, ultimament les pelis de por AMERICANES (puntualitzem) fan mes risa que altra cosa .... aixo si.... les japoneses ni m' hi dugueu que aquestes si que son besties!

IN THE PARO AGAIN!!

2007-04-10T15:16:00.000+02:00

Hola a tots!
Des de fa una setmana estic al paro again!
Us preguntareu... què ha passat?
Doncs bé, després d'estar 3 setmanes en una empresa petita de productes de jardineria (vaig parlar-ne fa dos setmanes) m'han rescindit el contracte sense motiu algun!
Jo crec que és que no li acabo de fer el pes al jefe. Pos vale! Va fotre? SI! Pero la veritat és que no em preocupo gens perquè sé que trobaré una altra feina.
La veritat és que el jefe no em feia sentir pas segura de mi mateixa. Però tampoc és culpa entera del jefe. Sé que vaig tenir un parell o tres de dies dolents. Tothom els té, però potser això no li va agradar al jefe. Bé ex-jefe ara.
Total, la primera setmana d'abril va ser durilla... sense res a fer, l'apatia em vencia i la depressió amenaçava en tornar amb més força. Reconec que aquests 4 dies a cal Brioxet per Setmana Santa m'han anat d'allò més bé per recuperar forces.
Lo dolent és que en 3 mesos he tingut 2 feines curtes: una de dos setmanes en aquella agència de viatges estressant i aquesta de 3 setmanes en l'empresa de jardineriia familiar.
A casa em recomanen que busqui feina pel sector comerç: una botiga de qualsevol mena (excepte bazars xinos i pakis) per introduir-me en el mercat laboral des d'una altra banda.
Mica en mica, que se li diu. Perque, reconeixe-m'ho, ser recepcionista és estar al quite d'infinitat de detalls, que no se't pot escapar una... i encara no estic preparada per assumir grans responsabilitats. La meva psique encara ha d'assumir unes quantes coses.
Per això, quan em van recomanar que mirés pel barri botigues que necessitessin dependentes, doncs no ho vaig trobar descabellat.
Així que aqui estic, encara sense poder cobrar atur perque no tinc ni un any complert, buscant ofertes de feina en botigues prop de casa meva (tinc un parell clixades) i a l'espera de cobrar el que vaig treballar.
Uns mesos abans m'hauria derrumbat però ara sé el que he de fer i tinc força més energia i ganes de sortir del pou en que s'està convertint la meva vida laboral!
Pero bueno, la vida sigue no?

LOS NUEVOS LOROS

2007-04-01T17:25:00.000+02:00

No, no és un post zoofílic!
Vosaltres us enrecordeu de l'antiga imatge dels killos lolailos que anaven amb el loro enganxat a l'hombro sonant Camela a todo taco o coses similars?
Doncs ara amb els mobils de nova generació que inclouen reproductor de musica... doncs com que els loros ja no són grans.. sino format mòbil...
Vosaltres sabeu què és entrar al metro i sentir un TOMA-KE-TOMA-TOMA-KE-TOMA-KE-TOMA-TÁAAAAAAAAAAA!!!!!
sense parar.... tu... que vols estar tranquila al metro... t'arrumaques al costat del Brioxet pensant que tant de bo es mori el lolailo aquest... i les palmes que segueixen...
La primera vegada que vaig veure un desgraciat d'aquest tipus va ser un paki amb el seu Bollywood... això ara ho fan els tius d'aqui....
El primer espanyol que vaig veure aixi va ser... Linia 5... vas a fer un encarrec... entres i... NOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO!!!
eren dos parades... pero es van fer inacabables...
NIARONIARO NIAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA YAYAYAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!
Aaaaaaaaaaaaaaaaaarggg... si almenys fos R'n'B o rock... pero... lolailadas¿?¿?¿?¿?¿?¿?¿?¿
de veritat... que es per dir-los... Perdona pero pk tengo que aguantar tu musica cuando lo que quiero es relajarme un rato y no escuchar estas estupideces y gritos gilipollas que escuchas eh????
QUE SE'N VAGIN A ANDALUSIA A DONAR LA VARA OSTIA PUTA YA!
Punyetera epidemia que ara son els mobils reproductors de musica!!!! Que es posin els cascos joder!!!
Que si vull fer-li un peto al meu novio al metro no tingui Camela de musica de fons, ostia ya! que aixo es un atemptat a la intimitat acustica de cadascú!!!!
CAGUNOSTIAYALAPUTADOROSQUEELSVAMATRICULARQUESE'NVAGINA
PASTARFANGCAGUNOSTIADEUCABRONSDEMERDA
OSTIAPUTAPOMPERMAIER
JODEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEER!!!!!!!!
AAAAAAAAAAAAAAAAAARGGGGG!!!
Buuuuuf... ja m'he quedat descansada!

Apa, déu!

Hi ha gent desesperada

2007-04-01T15:56:00.000+02:00

Això m'ho vaig trobar pintat en un edifici prop de casa meva:

W.W. (Work Wars)

2007-03-27T22:07:00.000+02:00

Avui he pogut experimentar com una persona al client on vaig quasi tots els matins, és directament, i per dir-ho suaument, una MALA PERSONA, va atacant a la gent a tort i a dret via correu per provocar-les i que saltin, quan sap que no te raó, però amb tota la intenció de fotre'ls-hi
una coça (perquè un exemplar d'ase com aquest només sap fer això) al cul a qui digui alguna cosa que es pugui interpretar (encara que no anessin per allí les intencions).
Per desgràcia és qui ha contractat la meva empresa, i per tant jo he de respondre a ella i no a qui està putejant (que aviso que no és pas a mi).
Aquesta dona te ganes (moltes ganes) d'enganxar el departament d'informàtica, encara que no pugui distingir un linux d'un windows, o un Core Duo d'un 486... Sap que per enganxar el departament te una persona que li fa nosa (que és qui domina la estructura de com està tot muntat allí dins, encara que no tingui un gran nivell tècnic, depenc d'ell en gran part com a font de coneixements). Se'n mor de ganes de fotre-la fora, però necessita una molt bona excusa, que entre tots, no li donarem pas...
La guerra continuarà, però el final és incert... poques persones però força amunt al organigrama vs. la resta de la empresa (no li cau bé a ningú pràcticament)...

PASSIVITAT DESENFRENADA

2007-03-16T22:00:00.000+01:00

Bones a tots/es!
Sé que alguns de vosaltres heu estat preocupats per nosaltres perque portavem varios dies desapareguts,... per no dir setmanes!
Tot té una explicació: TINC UNA FEINA NOVA!
Bé, tot just porto una setmana.
És una empresa que comercialitza productes de jardineria pero es que també té una espècie d' agencia de viatges que fa circuits culturals de Gaudi... aixi que no nomes faig de recepcionista (més telefònica que presencial pk ve poca penya) sino que faig de traductora de textos. Més aviat sóc la recepcionista 2ª pk ja hi ha una noia des de fa 3 anys aixi que complemento les feines administratives, vamos. Faxos, trucades, emails, traduccions, despedassar caixes de cartró, sanejar el PC del jefe de fitxers suerflus... una mica de tot! Sempre hi ha alguna cosa a fer!
De moment estic per ETT i l'informe d'hores l'he de passar cada final de mes sino, no cobro! aixi que he d'estar a l'aguait! Encara he de parlar amb el jefe sobre quan serà el periode de prova! Ja hi parlare dilluns!

TOTAL, reconec que porto dues setmanes sense visitar cap blog i menys encara el Google Reader!

Concurrència: Com has pogut abandonar-nos?????? Mala blogaire!!

Si, ho reconec! Però es que el Google Reader em té atemorida! Aixi que el que normalment faig és llegir els posts, passar de les contestes dels demés i escriure la meva opinió. Això si ho faig!
Com que ultimament, quan arribo a casa, a penes em poso amb l'ordinador, doncs els posts se m'acumulen, i acabo prenent la mesura dràstica:

SELECCIONAR TOTS ELS POSTS NOUS I MARCAR-LOS COM A LEIDOS!

Concurrència: Aaaaaaaaaaaaaaaargh! Estàs matant els bloooooooooogs!!! Vaga! Com goses?

Jo: Doncs goso! I què? Així com hi ha gent que txapa el blog per prendre's un descans, la dessidia guanya terreny i no llegeixo més que uns pocs!
Sempre em dic que alguns blogs me'ls llegiré de cap a peus (Bellosoli, Farlopa, Alepsi, Avi, Gemmi... per dir alguns) la veritat és que mai tinc esma ni collons d'enfrontar-m'hi. I mireu que ho he intentat! Pero que no!! És posar-m'hi i.... al cap de 4 posts...... una modorra!!!!!!!! que no puc amb ella! Aixi que sempre ho posposo!
I posposant, posposant, porto 2 setmanes sense obrir el Google Reader! Aixi em va! Espero treure'm els posts del damunt un segle d' aquests!
Això de tenir feina nova és el que té,... aquest cap de setmana us en parlaré!
Petons, petonets a tots/es!

PD: He seleccionat tots els posts i els he marcat com a llegits! En tenia més de 100! SI! He gosat fer-ho!! I QUÈ? :P

SOPAR ANGLÒFON

2007-03-09T23:35:00.000+01:00

Després de dos setmanes, ja toca que ens hi posem de nou, Així que aquí està el relat del fantàstic sopar que vam tenir amb en Kevin i la Sabine, (la parella de turistes que vam ajudar, per si algú no se’n recorda).
La cosa estava en que estàvem esperant la seva trucada. Nosaltres no els vam trucar pas perquè hauria estat una falta de consideració (eren ells qui volien agrair-nos el gest, si haguéssim trucat nosaltres, hauríem quedat com uns aprofitats). Total, quan pensàvem que ja no ens trucarien, vam decidir anar a sopar a i al cine però...
Cap a 3 quarts de 8 ens van trucar i vam quedar al hall del hotel a les 8:15. Després de les salutacions de rigor, va tocar decidir a on anàvem a sopar, i nosaltres que som molt previsors, portàvem al damunt unes quantes targetes de restaurants que ens agradaven (i que pensàvem que els hi podria fer gracia d’anar-hi)
L’ elecció entre un amb cuina tradicional catalana, un italià (boníssim també) o un argentí (del quan me n’han parlat molt be però no hi he anat mai) no va ser gaire difícil: El restaurant amb cuina tradicional catalana!! (fem país!! XD)
Un cop trucat el restaurant i reservada la taula (per no tenir sorpreses desagradables) ens vam dirigir cap al metro tot fent petar la xerrada. A l’ entrar, veiem com un es cola dins de l’andana sense pagar. La Fraggle i jo ja hi estavem acostumats a tot plegat, però ells estaven flipant!! Van fer el comentari que no era pas un transport gaire car, com per a que la gent s’hi colés! Clar, ells ho veuen des d’una economia molt superior a la que hi ha aquí. Els hi vam explicar com està la cosa a Espanya amb poques paraules: Els preus es van posant a nivell europeu (sobretot des de l’entrada del Euro), però que els sous s’assemblen més a un país d’África que no pas d’Europa... van assentir bastant seriosos... Spain is different, nena!
Amb això, que arribem a Diagonal i comencem a pujar per Gran de Gràcia per anar a “Can Xurrades” (el restaurant escollit).
Només arribar, ja ens duen cap a la taula i ens ofereixen les cartes, 2 en català i 2 en anglès (vam avisar prèviament al cambrer)
La veritat es que va costar força escollir (tot estava molt bo). Després d’explicar com funcionava lo del pa amb tomàquet (que els hi va agradar molt) i de dir alguns plats que son molt típics (botifarra amb mongetes, pollastre al cava, xatonada) ens vam decidir justament per aquests plats i una amanida, una torrada de pernil i bacallà amb samfaina (això entre tots, eh?).
Per beure, ho endevineu? No? Au... va... Els que coneixeu a la Fraggle segur que ho sabreu... va... una pista... te bombolletes... bueeeeeeeeeeeeno... vaaaaaaaaaaaale... ja ho diiiiic... Vichy Català!! (Fem país de nou!!) i un bon cava brut nature. Ells no coneixien el cava com a tal, coneixien el xampagne, però tenien el “seco” com un buquet... Si us plauuuu!!! El “seco”??? Si això no serveix ni per netejar les rajoles!! En quan van provar el brut nature, amb la cara de sorpresa ja pagaven!! Només dir que els vam apuntar algun cava brut nature que estigués bé per endur-se cap a Dusserdolf a l’endemà (que marxaven cap al migdia).
La conversa durant el sopar bàsicament la duien ells 2 i la Fraggle, jo anava caçant les coses com podia, però tot i que els entenia força be, amb el xivarri del restaurant em perdia part de les frases. També s’ha de dir que no tinc tant nivell d’anglès com la Fraggle, i, especialment tinc molt menys vocabulari. Tot i que em deien tots 2 que se m’entenia força bé, hi havia estones en que ho passava força malament per la impotència de voler dir alguna cosa i no tenir les paraules adequades. Sort que la Fraggle estava allí per ajudar-me!! La veritat és que ella va dur el pes de la conversa tant el dia dels fets com durant el sopar!
De postres, 3 cremes catalanes i ja vam sortir del restaurant, plens com una bota, però disposats a tornar caminant (ara que feia baixada) fins al hotel.
Tot baixant per passeig de gracia, vam comentar curiositats de les obres de Gaudí (la Pedrera i la Casa Batlló), diferències varies entre països (la diligència Kansas –Barcelona - Dusseldorf a toda vela) i anècdotes en general.
Cap a les 12 de la nit, els vam deixar de nou al hotel, amb els nostres millors desitjos pel viatge i per la boda!!
La Fraggle i jo vam anar tirant cap a caseta, i com que estàvem força cansadets no vam trigar pas gaire en anar-nos-en a dormir*...

*Si, malpensats!! A dormir... o... què us pensàveu?

LA PARELLA MERAVELLA HEROICA

2007-02-24T16:22:00.000+01:00

Avui no us creureu el que ens va passar al Brioxet i a mi ahir!
Som uns herois encoberts!!!! Pel dia som la Parella Meravella, .... però al vespre, surten els nostres alter egos... els salvadors de la humanitat! Els que no descansen fins que tot està resolt (ens esperen llargues nits d’insomni, crec)
Tarambana, ja ens pots fer uns passis pel Club d’”Herois de pa sucat amb oli”!
Avui us explicarem el relat de com hem ajudat a una parella de turistes en problemes.

Tornàvem de casa meva ahir per la tarda amb la línia verda direcció Liceu. Les 8 i algo de la tarda. El metro a petar de gent. Semblem japonesos. Per sort, estàvem asseguts. Jo començava a agobiar-me per tanta gent i li vaig comentar al Brioxet si baixàvem una abans (Catalunya) i fèiem la parada que quedava tot baixant xino-xano per allunyar-nos de la massa pudenta del metro.
Aleshores intentem sortir. Molta gent enmig dificultava la sortida. Després vam comprovar que eren pispes!! A força d’empènyer ells havien birlat la cartera a un turista i havien començat a caminar una mica massa de pressa per la massa ingent de gent que hi havia a aquelles hores al metro. El Brioxet li va dir a l’home (en anglès) que el lladre s’havia anat per allà, que corregués per veure si l’enxampava. Com que nosaltres havíem de sortir per la mateixa sortida, vam veure com la parella de turistes parlaven amb el guàrdia d’informació.
Aleshores, l’Heroi 1, Brioxet, va començar a parlar amb el guarda de seguretat per explicar-li el que havia vist. L’Heroïna 2, la Fraggle, vaig començar a traduir-li en anglès a l’home tot el que li estava dient el guarda. Aleshores el guarda em preguntà si parlo anglès i em va dir que els indiqués com s’anava a la comissaria de policia de Plaça Catalunya (la soterrada). Com que no teníem cap mena de pressa, els vam voler acompanyar fins allà i comentar-los-hi el que havien de fer amb més urgència. No era plan de deixar-los penjats allà enmig de tota la gent!

Per trencar el gel, vaig començar a fer les preguntes de rigor: què havia notat, on duia la cartera (butxaca del darrere... adiós muy buenas) , què hi duia (del cash ja se’n podia oblidar)... coses d’aquest tipus per calmar una mica els ànims! També els anava dient que no trigaríem gaire a arribar, que gustosament els acompanyàvem i que no teníem cap mena de pressa, que podien estar tranquils que els guiaríem sans i estalvis. L’agraïment se’ls notava a la cara.

Una vegada arribats a la comissaria dels Mossos a Plaça Catalunya, m’atanso al poli de guàrdia i li dic que portem aquesta parella de turistes que els han robat la cartera al metro quan ens diu que ja han tancat el servei de denuncies i que hem d’anar a l’oficina de Nou de la Rambla. Em giro i els diem que hem d’anar a una altra comissaria “no gaire far from here”, a 15 minuts caminant. El Brioxet es feia entendre molt bé eh???? S’estava defensant bastant bé.
Anem guiant-los cap a la Rambla per anar cap a la comissaria i, quan el Brioxet li indica que és Rambla avall, ... casualité... l’hotel on s’allotjava ell (portava des de dimecres... la dona havia vingut precisament ahir) estava de camí a la comissaria.... l’Ambassador! Canela fina!
Vam arribar a l’hotel. L’home va parlar amb el recepcionista perquè anul•lessin la targeta - clau de l’hotel (és una d’aquestes xifrades que te l’enduus a tot arreu) i va deixar la maleta de la seva dona i, agraint-nos per enèsim cop, van estar llestos per dur-los a la comissaria.
Per anar més ràpids, els vam dur per carrerons no gaire transitats però totalment buits així que no corrien risc de ser robats de nou! Tot i que fan una miqueta de yuyu, si no hi ha ningú, no et poden robar!!
De camí a la segona comissaria, es presenten. Ell es diu Kevin i és de Kansas, Texas. La seva dona... bé, promesa, perquè es casen aquest any, es diu Sabine i és nascuda a Dusseldorf. Es van conèixer a Alemanya i es casen aquest any!
Nosaltres també ens vam presentar. Tot xerrant passem per davant de casa del Brioxet i ells comenten que és un carrer molt bonic i concorregut! SI! Concorregut és la paraula i sobretot sorollós si hi vius aquí! Quan els ho comentem, es queden sorpresos però assenten comprensius!
Poc després arribem a la comissaria on, novament, informo a l’agent que portem aquesta parella de turistes que els han robat la cartera al metro. Després l’agent es fa càrrec de la situació.

Quin domini tenia el tiu, de l’anglès.... com que el practica cada dia amb guiris, doncs el te millor que jo!

La Sabine aprofita per demanar-nos el correu electrònic i ella ens dona el seu. El Kevin es posa a fer unes trucades per anular la seva targeta VISA i, com a gest de bona voluntat, ens quedem a esperar-los fins que acabin els tràmits corresponents. Xerrem una mica més amb la Sabine fins que criden al Kevin i els donen uns papers que han d’omplir. Pacientment esperem percatant-nos de la bona acció que estem realitzant i que poques persones haurien fet el que estàvem fent nosaltres!! Que ens agradaria rebre el mateix tracte si ens passés el mateix en un altre país (que no desitjo que ens passi, però ja m’enteneu, nanos).

Filosofies apart, al cap d’una estona que es va fer eterna, el Kevin va poder fer les trucades i els passos més importants ja estaven fets. El pobre feia unes cares quan trucava perquè no paraven de fer-li preguntes xorres com ara: Té el número de la targeta de crèdit?I ell li deia que no, que li havien robat. Que era per dir-li al qui estava a l’altra banda del telèfon: NO sé si t’has enterat però t’ho diré per cinquè cop: No tinc el numero de la targeta de crèdit perquè me l’han robada, maco/a!

La Sabine necessitava cigarretes així que va sortir fora per fumar una estona.
Van acabar d’omplir els papers i ja estava oficialment denunciat!

Lo més carregós ja s’havia fet. Ara només quedava esperar a que tot se solucionés. Per sort, el passaport el tenia separat de la cartera i no hi va haver més problemes.
Estaven tan agraïts pel nostre gest que ens volien convidar a sopar aquella mateixa nit,... però no podíem perquè ja ens esperaven a casa del Brioxet per sopar, però... jo els vaig proposar de quedar avui per si volien visitar alguna part de Barcelona i anar a prendre alguna cosa! Aleshores ens vam intercanviar els mòbils i ens van prometre que ens trucarien avui per quedar i agrair-nos el que vam fer per ells.
El Kevin no podia expressar quant d’agraït estava d’haver trobat dues persones que els haguessin ajudat i s’haguessin pres tantes molèsties per ells. Estava emocionat i tot!

Si una cosa hem tret d’aquesta experiència, és de que tant el Brioxet com jo som persones de bon cor i que el fet d’haver ajudat a dues persones completament desconegudes, a part d’haver-te fet sentir feliç per dins i haver-te tatuat un somriure als llavis durant una bona estona, t’ha donat la oportunitat de conèixer dues bellíssimes persones, honestes i sinceres, totalment agraïdes pel que has fet per ells. Ens sentim orgullosos del que hem fet i sé que seguirem en contacte amb ells... encara que sigui per veure com està la cosa per Kansas!

Va ser un vespre de divendres completament diferent al que sempre m’havia imaginat però no ho canviaria per res del món.

I pensar que tot ha passat perquè vam decidir baixar una parada abans... el destí va per camins inesperats!

Poti-Poti de la setmana

2007-02-20T21:28:00.000+01:00

Bona nit a tots!!

Com que des de que estic a aquesta nova feina, vaig de corcoll, avui faré un post mig "resumint" tota la setmana.
El dijous vaig començar la nova feina, ja de bon matí vaig quedar a la sortida d'una parada de metro per anar directament al client amb el cotxe de la empresa (que el company que m'ha estat formant estava utilitzant).
I som-hi cap a Abrera!! A un polígon industrial està el client i tenim tot el matí per fer les coses (fins a les 14h)
La empresa és de disseny industrial, maquetes de cotxes i fins hi tot del AIRBUS !!! deu n'hi do!!
El gran cacao és que allí estan en plena migració de la xarxa vella a la nova, amb IP's publiques dins de la LAN i coses així (els que hi enteneu ja sabeu que es una cosa que pot fer molta pupa).
A la tarda, toca anar a la oficina (encara no hi he estat més que per les 2 entrevistes de fet), conèixer els companys i aconseguir el e-mail, accés a l'aplicació de les incidències i aquestes coses...
Divendres canvi de client, toca un del polígon mas blau, molt més tranquil, total, agafar unes quantes màquines, veure que tenien de hardware i desmuntar les que fossin més velles o que no funcionessin, intentant aprofitar les peces amb els que si que seguirien en actiu. A mig matí ja ho tenia tot enllestit i vaig tenir temps d'avorrir-me i tot!! A la tarda cap a la oficina de nou.
Després de 2 dies, he vist que el problema el tindré per dinar, perquè si estic al client fins a les 14h, fins a la data (quan tingui el cotxe d'empresa jo ja veurem) arribo a casa meva a les 15h, i a la oficina es comença a les 16h... això em dona 30-40 min per dinar i marxar corrents... Que hi farem!
Dissabte tocava relax (o no) i BLOC's & Beers. Nosaltres ens vam decidir per anar a sopar primer a un Fres-co (teniem ganes de menjar "sa") i després acostar-nos a la ovella.
Quin fart de riure! I tenint en compte que era carnestoltes... allò ja era un festival!!
Poc abans de les 2 vam anar a Boveda on vam ballar com feia temps que no ho feiem (més que res perquè feia molt de temps que no anàvem a discoteques la Fraggle i jo) i que be que ens ho vam passar!! i a una discoteca que NO ES POT FUMAR!! (de fons pot sentir-se un aaaaaaaaaaaaaaaaleluyaaaaaaaaa) Quin gust poder sortir de la disco sense picor als ulls per culpa del tabac :-D
Des d'allí vam tornar xino xano fins a casa meva i com que ja teníem el llit preparat, va ser arribar i moldre. (per moldre s'ha d'entendre DORMIR cochinotes, que us he vist les idees)
Diumenge al matí a dormir i per la tarda a fer un servei ATS al sobretaula que te la Fraggle a casa seva. Diagnòstic: Disc dur fet caldo. Al dia següent ho va confirmar el SMART del propi disc.
Parlant del dilluns, tornem a la empresa del mas blau, definitivament, allí m'avorreixo, això de fer només un equip a l'hora és un pal. Per no dormir-me, vaig llegint de la PDA mentre vaig instal·lant i actualitzant el equip. Tarda a la oficina. Avui ha començat un nou company (que farà les mateixes funcions que jo) i em portaran el nou PC per a mi.
Un cop fetes les presentacions, comença la instal·lació del PC propi, puc posar-hi el que vulgui, finalment (avui mateix ho he acabat de fet) hi he posat una combinació de Windows XP + OpenSUSE 10.2.
Dimarts he tornat a la mateixa empresa que el primer dia, amb la noticia de que a partir de dimecres (demà) ja hi aniré sense el que m'ha format... que Deu m'enganxi confessat. Sort que tinc el telèfon per si hi han coses que no m'aclari, i que allí hi han uns tècnics propis del client (limitadillos potser, però es coneixen la xarxa i com la tenen muntada, que és lo important). I a la tarda... ¿algú ho sap? ¿no? ¿segur? Molt beeeeee a la oficina de nouuuuu. He acabat de configurar-me l'equip i cap a caseta.
En teoria em tenia que endur el cotxe de la empresa ja, però finalment se l'ha endut el company, ja que ell viu més lluny i li ve de camí passar-me a buscar. Així podré fer la paperassa per l'abonament del parking sense tants problemes...
I això és tot!!
Que us sembla?

Comiat de Henkel

2007-02-13T17:04:00.000+01:00

Ahir va ser un dia de comiat. N’hi ha que varen venir. N’hi ha que varen faltar, però per dir-ho en poques paraules... MOLTES GRACIES A TOTS.

Tant jo com l’altre company al que estàvem acomiadant, ens vàrem sentir molt acotxats amb la vostra presència. Un sopar fantàstic. Vam menjar fins que no podíem més i un cop acabat tot, cap a casa a descansar per afrontar el dia següent.

Una putada que fos en dilluns, però sincerament, va ser un mal menor. Un gran sopar, una gran gent, i una molt gran sorpresa (que no ens esperàvem ni de bon tros) en forma de regal. Un “diploma” que ja hi podeu pujar de quatre potes que el penjaré a l’habitació, i un rellotge elegantíssim digne de ser reservat per a les millors ocasions.

No us dic adéu a la majoria, sinó un fins a la propera, perquè no tinc pas la intenció de perdre-us de vista. Jo aniré a d’altres llocs, però dins meu guardaré un gran record d’alguns moments a aquesta empresa.

YOUTUBE + SIMS 2

2007-02-08T23:18:00.000+01:00

YOUTUBE + SIMS

Un dels meus videojocs preferits és LOS SIMS 2!!

Últimament el tinc bastant abandonat, tot s’ha de dir! Tinc un alter ego sim, el Brioxet també... inclosa la meva gata i fins i tot m’he fet algun que altre amant por aquellos sim-lares, que no similares eh???

Quan em dona el rampell els destrueixo tots i em creo de nova.... però ara estic prou contenta... amb l’expansió de Abierto Por Negocios, tinc una petita botiga, un petit badulaque d’ultramarins, una tenda de fruita vamos, que soc una frutera... ni Apu ni res de res!!! La cosa va força bé! Ja us parlaré amb més profunditat de la meva sim-vida!!

Al grano, aquest post és per parlar-vos d’una cosa que es diuen fan videos. Son videos fets per fans d’una sèrie o una pel·lícula... extrets, escenes, mesclades i sincronitzades amb una o varies cançons per fer vídeos més o menys emotius!

Els que més m’agraden són els de Farscape, la meva sèrie preferida!! Però d’això ja en crearé, un post, ja!!!

A lo que anava, que ja m’estic anant pels cerros de Úbeda i no acabaré pas a bon port.

Així com fan videos d’Star Trek, Stargate, Farscape, X-Men, 24, House... (no se si també deuen fer-ne de La casa de la pradera, això si que seria hardcore però hi ha gustos per tot)... ho heu endevinat!! SI!! També en fan dels Sims 2! Alguns estan tan ben fets que ploro i tot! Si es que sóc una bleda! xD!

Aquí us poso uns exemples que m’han encantat! Sobretot la cançó de Nickleback, que m’ha enganxat fort!

N’hi ha alguns moltíssim més currats però aquests dos m’agraden molt!

Espero que us agradi!!

Girl next door by Saving Jane

Lips of an angel by Hinder

Savin' me by Nickelback

We are free by Hans Zimmer & Lisa Gerrard (BSO Gladiator)

A una persona molt especial

2007-02-05T16:13:00.000+01:00

L’esforç psíquic és tan gran que tremoles. El nus que tens dins és tan dolorós que plores. La veritat és tan punyent que intentes evitar-la per tots els mitjans.

Crides de frustració. Vibres d’ansietat. T’ofegues entre sanglots. Intentes parlar però només balbuceges. Gemegues de dolor.

Intentes desfer el nus, fondre’l, eliminar-lo de dins teu... vols que tot s’arregli, que tot el mal que hi ha dins teu s’evapori com els núvols...

Admetre-ho ha costat tant que sembla impossible. Sabies que costaria. Ho sabies. I així i tot, ho has volgut fer. Has decidit enfrontar-te a les teves pors interiors... als sentiments que t’acompanyen des que eres petita...

Has decidit tirar endavant... encara que el procés et faci mal, encara que ploris sense saber perquè, encara que pensis que no podràs aconseguir-ho.

Una part de tu vol seguir igual. Es vol estancar en el passat... però la teva part conscient lluita per canviar, per defugir de tots aquells sentiments i costums que tenies des de ben petita i no t’han portat més que problemes.

Aquesta part inconscient és la que vol evitar que admetis els teus problemes.
Fer-li cas suposaria malbaratar tot l’esforç i l’esma que li has posat fins ara. Seria denegar tots els avenços que has fet.

No et pots permetre defallir. Has de ser forta i tirar endavant. No pels altres, per tu mateixa. Has de seguir fent força i construir el que serà el teu JO futur... un JO sense pors, sense inseguretat, sense angoixes ni ansietat. Aquesta és la veritable batalla. És enmig de la confusió quan decideixes si tires endavant o et quedes estancada. I sé que ets capaç de tirar endavant.

Probablement pensaràs que estic boja.

Segurament pensaràs que no és possible. Jo et dic que sí. Quan els dubtes t’envaeixin i et sentis abrumada, pensa en el que voldries ser, en la persona en la qual et vols convertir.

Ho estàs fent molt bé. Estàs aconseguint coses que creies impossibles. Has fet dues passes... molt importants... molt doloroses, sí! Però molt importants.

Encara queda molt de camí per endavant. Jo seré al teu costat per quan em necessitis.
No estàs sola... no estàs sola.

De Laia a Fraggle

A un bon amic nostre

2007-02-03T01:19:00.000+01:00

El món és ple d’injustícies. Una d’elles s’ha produït avui. Un bon amic nostre i ara excompany de feina ha estat despatxat sense motiu aparent.

Avui, 02/02/07 (o més ben dit, ja és dia 3 però es igual) a les 12 del migdia, han agafat el nostre amic i se l’han endut a un despatxet apart. Sense solta ni volta li han presentat el finiquito amb l’excusa de baix rendiment.

Però com poden ser tan desgraciats? Baix rendiment? Si és un dels millors treballadors que hi havia allà! Simplement se la tenien jurada i, al final, se’ls han creuat els cables i l’han fotut fora! Ara l’assumpte és en mans d’advocats perquè ha estat un acomiadament improcedent com la copa d’un pi. Si fins i tot, la mateixa empresa ho ha admès!

La sorpresa inicial ha donat pas a una indignació truncada en ràbia i impotència davant aquesta vil acció. Després ha vingut la falta total d’educació per part de l’empresa, quan arriba l’hora de dinar (el company encara estava allí recollint les coses), ells se’n van a dinar i, sabent que quan tornin (els que ho fan, que alguns ni això) ja no hi serà pas, no li diuen ni adéu, ni l’han mirat! Ha estat indignant! Ens hem anat a dinar, l’últim dinar com a companys de feina, ens hem desfogat a gust i hem deixat córrer el vi en quantitats més grans de lo normal.

Quan ja tocava tornar, ens hem acomiadat (un fins la propera, no pas un adéu) i jo he arribat a una convicció de que ja s’ha acabat. A aquesta empresa no m’hi quedaré més que lo estrictament necessari. Vaig avisar que me n’anava el dia 24, donant els 15 dies (i no 22 com els hi estava donant) la cosa quedaria amb que el dia 7 de febrer ja podria estar lliure. Si aquí comencem a posar-hi els dies de vacances que em deuen de l’any passat, i els que tinc ja d’aquest any, els comptes em diuen que podria estar fent vacances des de el dijous passat (sent generós).

Abans de pujar al zulo de nou (no hi ha pas ganes) faig una miqueta de “radio macuto” amb les interlocutores més properes. Si nosaltres, com a companys hem flipat, elles no s’ho podien creure.

Pujo a HelpDesk i me’n torno a anar (hi ha més gent que em demana explicacions del que ha passat i no tinc cap problema en donar-les-hi), però abans li deixo anar al jefe lo de que res de quedar-me fins a una data tan avançada. Que després de veure el que tots havíem vist avui, a mi, se m’havien tret les ganes de treballar allí de cop, i que com abans marxés molt millor (i que si no li agradava, que em fes fora :-P !!) .

Al tornar de “radio macuto segunda parte” em trobo que estan fent al HelpDesk una mena de “teràpia de grup” el jefe assegut a sobre una taula (del plan “bon rotllo, eh?” ) i tots xerrant sobre el que havia passat. Bàsicament el que hem fet entre tots una mica (seria més encertat dir els 3 més veterans que quedem) és tirar-li la cavalleria per sobre i recriminar les formes en que s’han fet les coses. Jo, com que ja me’n vaig, he pogut ser més clar que els altres... total... què pot passar... Que em fotin fora?

El que està clar, és que si han fotut fora al meu amic, és perquè era el que discutia les opinions del jefe (perquè eren absurdes). No servia de res, però com a mínim ell deia la seva (que era la opció lògica). Si no volen gent que pensi, les passaran magres, perquè és una cosa que algú ha de fer, i us asseguro a tots, que ells no ho fan pas.

Això ha creat molta mala maror dins de la empresa, i el dilluns ja veurem com estarà la cosa. Jo hi aniré, perquè vull acomiadar-me com Déu mana, de tots i de totes, deixant clar que si me’n vaig abans del que havia dit, és per la actuació de la empresa, perquè s’ho han guanyat a pols. D’aquí a un mes, estic segur que la cosa estarà molt pitjor per allà dins. Jo no podré veure-ho, però d’informadors no me’n faltaran pas...

Aquest post està dedicat al meu excompany de feina i amic nostre!

Si nos necesitas, ya sabes donde estamos!!

DALTABAIXOS LABORALS

2007-01-28T16:11:00.000+01:00

Hola a tots!!

Avui és diumenge. Així que el Brioxet i jo aprofitem per escriure un post conjunt sobre daltabaixos laborals que vam tenir a principis de setmana cadascun de nosaltres.

Daltabaixos vol dir que a un de nosaltres li va anar de puta mare i a l’altre... no tan bé! Ara veureu qui és qui!

Millor comencem per les males noticies:

CAS FRAGGLE: Mala sort! El dilluns vaig ser despatxada de la meva feina!
(noooooooo, com pot seeeeeeeeeeeeeeer??) us preguntareu... doncs ara ve l’explicació.
Alguns de vosaltres sabreu que estava treballant en una agència de viatges d’aquestes petites i familiars com a auxiliar administrativa. La segona setmana ja començava jo a fer confirmacions i anulacions de reserva i també feia les fulles de ruta per les guies i els xofers dels autocars. Bueno, era una agència de viatges que portava els iaios d’excursió en autocar, almenys el nostre departament de reserves. El dissabte de la setmana passada es veu que hi va haver un pollastre dels grossos i això per una tonteria: dins la fulla de ruta hi havia una direcció i els iaios estaven en un altre punt de sortida.
El procediment abans que un grup de iaios sortís era comprovar les places que sortien, l’hora i lloc de sortida habitual del casal. Jo vaig trucar al casal i em van dir una direcció. Molt bé. Vaig suposar que aquella era el punt de sortida habitual, peeeeeeeeeeeeeeeeeeeero es veu que el punt de sortida que em va dir el iaio aquell era provisional perquè l’habitual estaven en obres. Una persona que porta treballant 10 dies no ho podia saber. El cas és que les dades ja estaven introduïdes a l’ordinador i jo guay! Només he de comprovar els serveis, l’hora i la guia! Que hauria d’haver comprovat la direcció a vere si era la mateixa? També... però jo convençuda que la direcció que em va dir el iaio era la provisional mentre que la que tenien guardada dins el PC era una diferent: l’habitual.
Total: els iaios en un lloc, l’autocar en un altre i tot en orris! Un pollastre... dilluns la noia que em formava va parlar amb el jefe i va assumir la culpa: ella m’estava ensenyant i no va comprovar que la direcció estigués correcta. Quan el jefe va aparèixer, em va acusar que la culpa era totalment meva i, quan vaig intentar explicar el meu punt de vista em va dir que no contava, que l’únic punt de vista vàlid era el del client i que no tenia res més a dir.
Passa el dia i a última hora, em diuen que vagi a parlar amb el jefe.
Sentint-ho molt, em veig obligat a prescindir dels teus serveis. Per què? Doncs es veu que, apart del marrón del dissabte aquell, que necessitaven un cap de turc perque jo estava en periode de proves, doncs es veu que no li va agradar la meva actitud perquè un parell o tres de dies me’n vaig anar abans perquè tenia metges, cites ja prefixades des de feia molt de temps. I jo pensant: que no t’agrada la meva actitud? Doncs allà fora et trobaràs gent amb més cara i sense remordiments per anar al metge en hores de feina! Lo pitjor és que no t’escoltava a penes, no deixava que diguessis la teva, amb falsos ademans conciliadors em va dir que podia tornar a treballar de guia a partir de l’abril i que, per ser jo, em pagarien 5€ més per circuit per tota Espanya. En comptes de 40€, 45€... els sortia més barat això!
Després de com falta al respecte aquest malparit, no penso tornar a treballar amb ells. Potser si estic molt desesperada... però no crec... hi havia molt mal rotllo allà. Només em portava bé amb una noia que també patia lo seu... però porta treballant 15 anys i no els interessa fotre-la fora perquè s’arruïnarien. Ara vull fer un curset d’agent de viatges de la Marsans i aspirar a ser agent de viatges Business que cobren pasta!
Ara passem a noticies més agradables!
CAS BRIOXET: Ell és el guanyador del premi!
Ha aconseguit una nova feina! La cosa va sorgir així. Jo estava navegant per Infojobs per veure si havien feines interessants (encara no treballava) i vaig dedicar-me a mirar feines pel Brioxet de tècnic informàtic. Li vaig enviar per email un parell o tres d’ofertes que vaig trobar força interessants. Al cap d’una estona em truca dient que ha enviat el currículum a un parell d’ofertes.
A mitjans de desembre el truquen d’una de les ofertes preguntant-li si encara estava interessat en fer una entrevista. Ell respon que sí i no se’n torna a saber res més de l’empresa fins passades festes, que el truquen per fer una entrevista el dia 8 de Gener (el mateix dia que jo vaig començar a treballar a l’agència de viatges). Li van dir que estaven interessats en fer-li una primera entrevista. Així que, sortint de la feina abans (l’entrevista era a les 17h), passa per casa meva, es canvia i es posa ben guapo i ves que va cap allà! Tot va sobre rodes i diuen que ja es posaran en contacte amb ell per realitzar una segona entrevista. Al cap d’uns dies, com un clau, truquen d’aquesta empresa, que volen fer una segona entrevista! L’entrevista la tenia el dia 22, el mateix dia que em van fotre fora! Curiós! Ell tot animat i jo mig histèrica li desitjo molta sort! Aquell dia ja no va anar amb el tratge sinó que es va posar ben guapo però més informal per l’entrevista. Per anar més ràpid, al dia següent LI VAN DIR QUE SI!!! Jo estava a la FNAC del Triangle, donant-me un capritxet per donar-me ànims. Ell em va trucar i em va donar la bona nova! Estava el noi més content!!! Quina alegria!! Jo em vaig posar a xisclar (bé, més baixet) i a felicitar-lo i a donar-li achuchones via telèfon (sabeu lo xungo que és?). Al cap de 20 minuts aparèixer la FNAC i ara venia l’achuchón de debò, petonets i felicitacions!!
Almenys a un dels dos li va anar bé la cosa. El Brioxet ja estava pensant en com dir-li al seu “estimat” jefe que començava el compte enrere per fotre el camp! Jajajajaja Millor que us ho expliqui ell mateix.

Brioxet: Diguem que el dia va començar amb molts ànims, i se’m va notar a l’entrar a la feina, amb música animada i un bon somriure a la cara. Un parell de companys ja ho sabien lo de la oferta, perquè just em van trucar quan eren les 18h (a l’hora de plegar) I com que el jefe no hi era (escampa la boira a les 17h) vaig tenir que posposar el “tràngol” per al dia següent. A la que vaig tenir ocasió el vaig enganxar per banda i li vaig dir que havíem de parlar (quan va passar això ja eren quarts d’ 1). Com a tota bona “negociació”, si se’n pot dir així, perquè va ser poca cosa més que una declaració d’intencions i avisar que deixava la porta oberta a una contraoferta (que sabia que no arribaria). Resumint-ho tot plegat podríem dir que la cosa es va resumir en 2 fases, una per dir que me’n anava a una altre empresa, que la oferta era molt millor i que podia fer coses que a on estava ara no tenia cap mena de possibilitat de tocar, i una segona per dir-li les coses que més m’havien cremat d’allà (ell era en gran part el responsable del “sucarrimat” que portava), com per exemple els 2 nivells d’exigència vers els treballadors, un molt més elevat per els que érem seriosos i responsables i un altre molt baix per als més juerguistes i escandalosos. Podria haver-ne dit unes quantes més, però com a primer round ja en tenia prou.

A hores d’ara encara estic esperant que hi hagi un “voluntari” entre els companys per substituir-me i fer la meva feina a partir del dia 15 (i si pot ser abans, millor que millor, que vull uns dies de descans entre feines).

Ja és curiós, perquè mentre jo hi era, podríem dir que quasi hi havia plantofades per posar-se com al meu ajudant... i ara en canvi ningú vol donar el pas... Serà perquè ja tenia la feina assegurada fins a finals de març?... Qui sap...

Com a resum, dir que la Fraggle ja volia marxar d’aquella feina, ara té la oportunitat de fer un curs amb feina assegurada si el fa (ha de fer una entrevista abans), i jo canviaré d’aires (perquè el “zulo” on estava no en tenia gaire d’aquestes coses). Deixaré gent molt maca enrere (alguns companys i algunes interlocutores), però també autèntics cabrons (qui se senti al·ludit, potser va per ell/a).

Esperem que us hagi agradat aquest post! Ja tindreu més notícies!

LA SOLUCIO A LES ENDEVINALLES!!

2007-01-19T20:27:00.000+01:00

BONES A TOTS I TOTES!!

Vista la disparitat d'elucubracions, i gràcies a que es divendres, contestaré gustosament als vostres dubtes existencials... a vere si podeu dormir més tranquils aquesta nit!!!

1. VERITAT!! Em mossego les ungles! Mira que ho he intentat vegades pero es que no puc... es algo superior a mi... haure d'estalviar per fer-me les ungles de porcellana i quan creixin, me les trec i me les cuido... pk si no, no puuuuuc!!

2. VERITAT!! M'he disfressat de pastoreta! Direu... quan?? doncs... a la guarderia!!! devia jo tenir 2-3 anyets... em van disfressar de pastoreta holandesa! Estava més monaaaa.....

3. VERITAT!! He menjat carn de cangur! A on? Al restaurant Can Xurrades al c/ Gran de Gràcia... la veritat... no hi ha gaire misteri... es com la carn de xai pero amb un regust dolç... i jo tota l'estona pensant en el pobre cangur que devia saltironejar per l'estepa australiana i el Brioxet dient-me que els crien com pollastres... un sentiment de culpa... MAI MÉS!

4. MENTIDA!! Les novel·les negres no em fan perdre el cap... m'agrada més la novel·la fantàstica, rollo Senyor dels Anells, la ciencia ficció i novel·les "per noies" que diuen alguns: Marian Keyes, Jane Green... coses d'aquestes... les pelis de misteri si... pero els llibres no!

5. VERITAT!! Si conten les armes d'aire comprimit... aleshores més d'un cop! Vaig disparar una escopeta quan era petita... tenia curiositat i li vaig preguntar a mon pare si podia pegar un tret (crec que era a un arbre... pobre arbre... o al terra) i PUM! vaig fer un tret! després el meu pare va tornar a lo seu i la meva curiositat ja va ser satisfeta!!

6. MENTIDA!! I mireu que m'ha passat pel cap ... pero .... naaaaaaaaaa... tot això dels mantres i coses d'aquestes... alguns pensaments i frases si... i de vegades penso que en altra vida devia ser una agilipollá perdía pa salir así pero de budista ná... sóc catòlica pero perque al cole de monges em van obligar a fer la comunió! Maleïda religió!

7. VERITAT!! Ho he de confessar! No sóc una fan desesperada per aconseguir tocar-los pero m'agraden!! Bueno... quan estic tòtila em poso una cançó seva per atontar-me més ... SI! M'AGRADEN ELS BSB.... i què??

8. MENTIDA!!! per sort!! lo màxim que he tingut ha estat un esguinç!! menos mal!!

9. MENTIDA!!! Tots aquells que us pensàveu que sóc lo suficientment friki com per haver tingut un tamagotchi..... ANAVEU BEN ERRATS!!! Sóc friki pero fins i tot això penso que és una pèrdua de temps!! a més, se m'hauria mort de gana perquè sóc molt despistada i me l'hauria deixat alla mort de fastic en algun calaix fosc!!

10. MENTIDA!! Mai he sabut com jugar a la xarranca..... fins fa poc! sempre em liava i agafava la pedreta quan no tocava o ensopegava i me la fotia de morros al terra... amb el catxondeo general posterior... pero ara fa poc temps vaig treure l'entrellat de tan complicat joc que ja explicaré un altre dia!!

Bueno... ara veurem qui n'ha encertat més i el guanyador... mmmm... què guanyarà... mmmm ....ja pensaré què ha guanyat!!

CLASSIFICACIÓ FINAL

3r. CLASSIFICAT amb 4 encerts: EMPAT!! l'Avi i en pd40!! S'hauràn de disputar el 3r lloc a la classificació!
O això, o posar-vos els dos al podi i fotent-vos codazos, donant-vos de puñetes i empentetes! Jajajajaja

2n. CLASSIFICAT amb 5 encerts: l'Alepsi! Molt bé!!!! Ets l'única que ha endevinat lo dels Backstreet Boys!!

1r. CLASSIFICAT I GUANYADOR DEL CERTAMEN AMB 6 ENCERTS: El Bellosoli!!!!!!!

Mira què has guanyat!!!

DOS ACHUCHONES BEN CARINYOSOS!!!!!! I mira que els achuchones d'una Fraggle estan ben valorats!!! I molt buscats!!! Ja diuen que som com peluixos!!

FELICITATS!!!!

A l'Alepsi.... UN ACHUCHÓN!!!!!! Tria un dels dos!!!!

A l'Avi i al pd40!! un val descompte del Caprabo... o preferiu del Carrefour???? També us puc donar un peluix!!

Premis a part... als 4 us envio les gràcies per haver participat en aquest meme! M'ha fet moltissima il·lusió!!

Petons petonets a tots/es

Laia / Fraggle

VERITAT O PENYORA??

2007-01-16T23:57:00.000+01:00

Us enrecordeu del joc de “Veritat o penyora?” Si deies una veritat, et salvaves… si descobrien el teu farol, et treies una peça de roba… weno... doncs el meme que m’ha passat la meva germaneta blogaire yrun (nena, ja t’he emparentat jajajaja) és similar...

Va de dir 5 veritats i 5 mentides i descobrir quines son les mentides... fàcil, no? A vore com us en sortiu. Si teniu dubtes existencials, deixeu els vostres comentaris i us dire què es veritat i què es mentida jejejej aixi em faré de pregar!!!!

Em mossego les ungles
M’he disfressat de pastoreta
He menjat carn de cangur.
M’apassionen les novel·les negres
He disparat 1 arma de foc
Sóc budista
M’agraden els Backstreet Boys
M’he trencat una cama per tres llocs diferents
He tingut un Tamagotchi
Sabia jugar a la xarranca (rayuela en català)

Feu les vostres apostes!! A vere qui descobreix més metides!!

Gràcies per jugar al Casino Fraggle... propietat de ................ la Fraggle!

Blogosopar!!

2007-01-16T22:12:00.000+01:00

Aquest divendres, després de molts patiments per què no se n'adonés de res l'homenatjat, vam fer un sopar al TeatreNeu, a una sala reservada per nosaltres solets (i lo que va patir la pobre sala)
Sort que hi havien unes teles sota el terra (era de vidre transparent) perquè si arriben a veure el xou que vam muntar, més d'un dels que estava a la entrada hauria agafat una contractura a les cervicals mirant cap amunt!!
Ens vam trobar amb en DooMMasteR a la porta del restaurant, amb el gran dubte de ON estava la taula reservada a nom de l'Alepsi (no, no es va reservar amb el nick "Alepsi", però no diré pas el seu nom per aquí ni sota amenaces i coaccions). Entrem... i definitivament, la planta baixa no és el lloc... pugem al pis superior... i ja te més pinta de restaurant... Però la part de tranquil, amb una sala per nosaltres no estava tan clara...
Res, tornem a baixar, m'acosto a la barra i li pregunto a la cambrera que on estan les taules reservades. La seva resposta em deixa a quadres durant un segon... "No es reserven taules". I jo... "I tant que si! Aquesta ja està reservada a nom de Alepsi!" Aleshores es quan s'il·lumina la neurona de la pobre xicota (anava de cul a la barra i només n'utilitzava una per mi) i em diu, "pujant l'escala, a la dreta, al fons". Tornem a pujar, i avancem més dins del restaurant del primer pis. Aleshores, a la dreta, veiem una porta de vidre, amb una taula tota plena de plats d'entrants i una noia dins, com una mica neguitosa.
Com que la única persona que coneixíem era justament en DooMMasteR, no sabíem qui era,
La que havia arribat primer al sopar va resultar ser la Nur! Després de les presentacions de rigor i sorprendre'ns (especialment en DooMMasteR que cert dia va fer un post on "creia" que havia vist a un tren en Q i la N) amb la filera, proporcions i aquestes coses, va tocar seguir esperant a que arribés la resta de la gent (a ser possible abans que en Laprí). Trucadeta al Adagio, i diuen que estan de camí, que ja han aparcat. A la Alepsi no podia trucar-la, que ella era qui duia a en Laprí, i no era plan d'aixafar la guitarra.
Al final es van trobar tots a la porta i van pujar plegats a la sala. Aquí podríem dir que hi va haver la cara de la nit: En Lapri quan va veure que dins de la sala hi erem nosaltres 4 també! Llàstima que la càmera no estava fora de la bossa aleshores, que si no, era per emmarcar-la (ho faré amb el record).
Més presentacions, sorpreses i definitivament ens confirmen que ens imaginaven més baixets a la Fraggle i a mi (1.74,5m i 1,78m respectivament).
Ens seiem a la taula i... comença el xou!!
Entre descobrir que és el que ens han dut (uns cors de carxofa arrebossats van passar una estona convertits en peix, una altre en pollastre, per posar un exemple), les ingents quantitats de vi que van volar (per la rapidesa quasi diria que algunes copes es van TELETRANSPORTAR dins dels estómacs fins i tot!), les frikades varies (gracies a la Fraggle, la Maduixeta, va descobrir que els seus nivells de frikisme son completament acceptables a la societat actual).
Un cop calmada la gana inicial (podríem dir-ne fam, però no queda tan "fisno", oi? aix... ja ho he dit :-P) les mandíbules es comencen a utilitzar més per xerrar i menys per menjar.
Després ja és quan la cosa va començar a degenerar cap a cançons de series japos (en japonès), "a veure qui la te més xula" (la PDA, malpensats!!), moltes donacions de sang via llacrimal (crying blood my friend), diverses exaltacions de violència (llançament de paperets, injert de palet de pinxo maxilo-facial frustrat, enlluernament repetitiu del personal a base de flaix de càmera fins a quedar mig cecs...)
Amb tot això al cos, i després de descartar fer una corda amb les estovalles i fer un "simpa" fugint per el balcó, vam pagar lo acordat i vam tocar el dos abans que se n'adonessin de l'escampall de paperets, taps de suro i a saber que més que hi havia per el terra.
La Fraggle i jo, vam tornar caminant xino xano, fins a casa meva, rient, recordant i desitjant fer-ne més de sopars com aquest.
Aquí ve la nostra proposta... ho deixo obert a lo que comenti la gent:

PER LA PROPERA FESTA GROSSA QUE HI HA, ÉS A DIR, LA REVETLLA DE SANT JOAN, TORNAR A REUNIR-NOS TOTS PLEGATS, POTSER FER UN SOPAR, POTSER NOMÉS LA JUERGA POSTERIOR, PERÒ PASSAR-HO TOTS JUNTS (COM MÉS MILLOR).
COM MÉS TEMPS TINGUEM PER PREPARAR-HO, MILLOR ES PODRÀ MUNTAR.

Que hi dieu?

Setmana condensada

2007-01-11T22:24:00.000+01:00

Aquesta ha estat una setmaneta força moguda per a mi. De primer la feina, a la qual vaig corcoll. Si se’m veu treballar, hi ha ocasions en les que semblo una persona hiperactiva (que no ho soc pas!) amb sobredosis de cafeïna! Dins del espai que ja vaig ensenyar una vegada fent fins a 6 equips simultàniament, (o més, si hi han portàtils i sobretaules) tot plegat “supervisat” (és un dir perquè no te ni idea res) pel meu boss, i per cert aparentment valorat per tothom, menys ell (que després de tot seria el que comptaria més).

La foto no és actual, és del plàcid agost, quan tenia temps de crear blogs, endreçar el zulo i fer fotos... (snif...) Imagineu lo mateix però amb moltes caixes apilades a la esquerra i a on està la camara, la estanteria molt plena (4 equips per sobre del monitor i 6 per sota), amb un altre equip sobre lo marró que hi ha entre la taula i la estanteria, i a mi com un boig saltant d'equip a equip i us en fareu una idea aproximada del que faig.

El dilluns, entrevista de feina, sembla tot força correcte i l’ambient és prometedor i estimulant, cosa que avui en dia, on estic ara, ja no en te gaire d’aquestes coses. Si no fos perquè hi ha gent molt maca (també n’hi ha alguns que els hi calaria foc i per apagar-los els ruixaria amb querosè) ja hauria mirat molt més insistentment d’altres ofertes. Però no descarto res!

Quan ja he sortit de la entrevista i vaig a trobar-me amb la Fraggle (era força a la vora de casa seva) em truca un company d’una antiga feina, la qual ens devia (i ens deu) una pila de pasta dient que l’advocat te noticies fresques i que hi ha calerons pel mig! Que el dimecres ja podem anar-hi tots a ca l’advocat per què ens expliqui tot el tema i que comenci a entregar el que ens pertany (una gran alegria, tenint en compte que estàvem esperant aquesta noticia des de el 2004). El company em diu que hem de dur una història de la vida laboral per què repassi no se quines històries de paperassa a veure si podem cobrar alguna cosa més (com es nota que l’home va a comissió).

Cap problema!! Trucada al 012 i m’informen que per anar a buscar l’informe de vida laboral he d’anar a una oficina que hi ha just en front de la estació de França (que és la més propera a casa meva segons ells) i que l’horari és de 9 a 14h. Truco al jefe per dir-li que dimarts arribaré tard per culpa de la gestió aquesta.

El dimarts, ja que no obren fins a les 9, em puc llevar més tard i anar xino xano fins a la oficina de la S.S. i quan arribo em diuen que ara ja no fan aquesta gestió, que al 012 m’han informat malament i que des de l’1 d’octubre de l’any passat ja només es pot fer per Internet o per telèfon i que ho envien a casa per correu postal. Que si és una urgència (els hi dic que si, que al dia següent a la tarda he de tenir el paperet) podia anar al carrer Industria (bién!! A la vora de on treballo!!). L’horari és de 3 a 19:30.

Me’n vaig cap a la feina un xic emprenyat per la pèrdua de temps, però que hi farem...

Si et pares a pensar una mica, aquest canvi no te ni cap ni peus, ja que no s’estan estalviant sous centralitzant el procés a una única oficina (totes les altres segueixen obertes i amb menys feina encara) sinó que a més a més, s’hi ha d’afegir la despesa dels sous dels que estan a la tarda a la oficina d’indústria, la de les gestions per enviar per correu totes les sol·licituds fetes per telèfon i Internet... i això pagat per tots plegats... MANDA HUEVOS!!

Després de dinar, li torno a posar cara i vaig a fer la gestió. La cua és impressionant i pel que se sent, tenen problemes amb la connexió dels ordinadors amb Madrid. Jo em quedo per si s’arregla ràpid, però no hi ha res a fer, al final ens diuen que tornem tots demà.

Segona emprenyamenta del dia amb la S.S., però aquest cop soc més comprensiu... després de tot, si no van els ordinadors... no hi ha res a fer...

Després del dur dia de currele, toca un xic de relax... i un bon massatge fa miracles (i li dono un cop de mà a l’esquena, ja que hi som)

El dimecres era el gran dia, després del curro (tan intens com sempre) vaig anar a l’advocat i em dona l’alegria de la setmana!! Un preciós número de 4 xifres, que, tot i que el deute que tenia la empresa segons la sentència judicial era de 5 xifres, feia força patxoca tenint en compte que ho pagava el fons de garantia salarial. I potser encara traíem alguna cosa més en uns pocs mesos (però poquet)

I amb això hem arribat al dijous, avui... que com no... un altre dia de curro estressant, però amb temps per escriure aquest post ;-)

NOTICIES LABORALS FRESQUES

2007-01-10T22:34:00.000+01:00

L'entrevista amb Viatges Marsans ha anat força bé.

Veredicte: que aprengui Savia Amadeus i aleshores em contractaran!
No ha estat un NO rotund sino un ... més endavant!

tots els nervis que tenia s'han esfumat. estava al metro de cami a casa meva per dinar plorant i tot dels nervis i amb el Brioxet calmant-me a l'altra banda de la linia telefonica i jo: buaaaaaa... a sobre m'ha de venir la regla i soc una panfila de cuidao!!!

total, que dp de l'entrevista he anat al curro i m'ho he pres tot amb mes calma... durant un tempsm entre estudii el Savia Amadeus (he de mirar preus i horaris de diferents escoles de Turisme) estare currant en aquesta agencia de viatges fent tasques administratives...
ara m'ho prenc amb mes filosofia... i he pogut veure les coses positives... sou bastant digne, bon ambient de treball,...

ara tinc una fita: dp de saber quant cobra un agent de viatges business (empreses).... entre 18000 i 24000€ bruts anuals (segons Viatges Tejedor) ... aspiro a aixo... a moure'm en la high class!
tot s'ha de dir que s'ha de dominar el Amadeus com si fos el Word o el Internet vamos... i tenir un temple per saber anular a temps una reserva que el teu client executiu no volia pk al final ha dedicit quedar-se a Madrid... o al final se n'ha d'anar a cuita corrents cap a Sebastopol en tren i li has de reservar el bitllet mentre esta fent un pedorrete!

que dius... jo crec que d'aqui 5 anys estare en una posicio una mica mes avantatjosa.. si no en la business, doncs força a prop! jejejejeje

doncs aixo... a vere que em depara el destí!

volareeeeeeeeeeeeee oooooohhhhhh!!!
reservaréeeee ooohohohohoooooooooooo

fins després!

petons petonets a tots/es

Laia / Fraggle

NOVA FEINA, NOU CONTRACTE, NOVES NOTICIES

2007-01-09T18:46:00.000+01:00

Aquestes festes he tornat amb una nova feina sota el braç.
La cosa està bastant bé. Treballo en una agencia de viatges pero no del que us creieu. No es una agencia de viatges rollo Halcon Viajes o Viajes Iberia sino una agencia de viatges que s'encarrega de reservar viatges per grups de tercera edat per Catalunya i Espanya.

Bé, avui he signat el contracte. Ja estava donada d'alta (la veritat es que no les tenia totes... pensava que estava treballant en balde sense un contracte ni alta de la SS, imagineu-vos...)
com que tampoc tenia informacio sobre el que faria, horari, durada del periode de prova i tot aixo... l'unic que sabia era el sou... i em vaig deixar entabanar per aixo... 840€ nets mensuals en 14 pagues... que dius.. per treballar en una agencia de viatges... COM A AUXILIAR ADMINISTRATIVA?¿¿?¿?¿?¿ jo pensava que faria reserves!! el seu famos programa de reserves es un programa fet a base d'access! ja sabia que no faria servir el amadeus pero... joder...

ara estic arxivant i fent coses mes propies d'una oficina que aten iaios que veritablement feina turistica... vale... cobrare pasta, pero és igual d'estimulant que la roba interior d'espart... i igual d'agradable! jo no estic feta per aixo sino per fer reserves per Sant Francisco o Alaska... per fer i desfer reserves d'hotel i de tren, d'avio i de cotxe... JODER!

fins i tot he mirat per internet per apuntar-me a cursos de Savia Amadeus i començar a treballar en algo que m'agradi molt mes que arxivar expedients d'excursions de iaios!

la meva companya diu que porta 14 anys i que les categories no les canvien. ella te el titol d'administrativa. jo li he dit que tinc la diplomatura de turisme i diu: saps que fan aqui amb les diplomatures? i jo: se les passen pel forro? i diu ella: com a minim!

noticia online: m'acaben de trucar de Viatges marsans (contacte de contacte professional de ma mare): tinc l'entrevista demà per la tarda a les 16.30h! ja he avisat al jefe per mail que arribare mes tard per la tarda!! que guaaaaaaaaaaaaaaayyyyyyyyyyyyyy!! ja us anire informant!
ja no tinc ganes de pegar-me un tiro!!!!! bieeeeeeeeeeeeeeen!!!! (saltant d'alegria per dins)

weno, us deixo que estic currant!

petons petonets per tots,

Laia / Fraggle

PARANOIES A MITJANIT

2007-01-07T02:36:00.000+01:00

Són les 2.20 de la nit d’un dissabte... és aquella hora que, si no has sortit, el cervell està en un estat entre adormit i comatós... vols anar a dormir però estàs clavada a la cadira i estàs tan apalancada que no tens ganes ni esma per aixecar-te.

Aleshores, notes com les neurones comencen a desvariejar... bé, de fet, han començat a desvariejar des de poc després de sopar... pero ara és quan arriba al seu punt més àlgid: és quan comences a dir ximpleries pel mer fet de dir-les!

Parles amb algú pel messenger... i qualsevol comentari que diu, li respons amb un altre completament xorra! Fent gala del meu humor irònic, dic unes bajanades que ni EL Club de la Comedia... és més.. algunes coses que suelto son tan patètiques que és que riem simplement de lo tontes que són.

Exemple de conversa en un joc on-line (després de moooooooolta estona de parides varies):

Persona: bueno, ya solo quedamos 4

Fraggle: los 4 fantasticos!!

Persona: esa es buena!!

Fraggle: es que me sale solo...

Brioxet: los más mejores

Persona: xD

Fraggle: además a estas horas yo ya desvarío

Persona: como todos

Fraggle: tu crees? Incluso los chihuahuas? O también el rey... aunque el rey desbarra desde hace tanto tiempo que ya no sabe si viene o si va...

Persona: jajajajajajaja esa ha sido GUAPA!

Brioxet: Fraggle, pareces el Burro del Shrek!

Fraggle: sisi... “les voy a pegar tal coz que no van a saber si suben o si bajan (las escaleras)"

Persona: xDDDDDDDDDD

I així durant molta estona (i això que aquestes son dolentotes... en tinc unes que son brillants!)... és en aquestes hores quan tothom em diu que estic fatal: els amics, el novio, la gata, el ficus... fins i tot els borrissols i les burilles que em pengen del nas!

Aquest post, sense anar més lluny... és fruit de la meva tortuosa ment que divaga entre el atontament del cansament i l’apalanque propi de qui porta clavat hores en una punyetera cadira giratoria!!

En fi... que després de barrinar molt (mira que costa, tu barrinar a aquestes hores) ... he decidit fer un últim esforç, fer un pensament i fotre’m al llit d’una vegada per dormir fins les 12 de l’endemà!

Bona nit a tothom!

El meme de les confessions (versió Brioxet)

2007-01-05T20:20:00.000+01:00

La yrun ens ha passat un meme força complicat, que juga molt entre el que es pot i el que no es vol dir ;-)

A veure que puc dir jo... perquè hi ha coses que no penso dir (no seria inconfessable si ho confesso)

Confessió nº 1: Tècnicament no vaig demanar (ni em va respondre molt afirmativament) per sortir a la Fraggle.
Explicació... a una discoteca, ja amb les idees força clares respecte a que volia demanar-li per sortir, després d’una bona estona esperant la ocasió, al sentir la cançó “A Dios le pido” del Juanes, se’m va encendre la bombeta i vaig sortir amb un: “Ja se que tenim una bona amistat... Però m’agradaria que fos algo més...” (com veieu molt èxplicit no ho era amb la declaració).
La resposta de la Fraggle (que jo m’imaginava des d’un “ja era hora que et llancessis” fins a un “com has pogut pensar això!!, mai de la vida”) no me l’esperava, em va saltar amb un “Bueeeeno.... Vaaaaleee...” (aquí ve quan em quedo a quadres, com dient... “lo cualo???”)
S’ha d’aclarir que la Fraggle volia dir que “si” però estava tant nerviosa que no li sortia ni la “s” ni la “i”.
Recentment li vaig formular la pregunta correctament, i ella em va respondre que sí.

Confessió nº 2: Soc una carraca humana.
A mi em peten tots els ossos que és una barbaritat. Les mans sense proposar-m’ho, l’esquena, el genoll, turmells, dits dels peus, colzes, coll... He de reconèixer que si no s’hi està acostumat pot ser força esgarrifós de sentir.

Confessió nº 3: Em poso vermell amb MOLTA facilitat.
No és conya! M’ho noto i tot com m’hi vaig posant! I si m’ho diuen encara és pitjor!

Confessió nº 4: M’agrada (i puc) llegir i caminar alhora (pel carrer s’entén).
Això ho faig quasi sempre que vaig caminant sol d’una banda a l’altre (si no estic carregant res que ho impedeixi). Si veieu a una persona llegint atentament una PDA i caminant amb força decisió... Qui sap... potser soc jo ;-)

Confessió nº 5: Soc un tecnòfil declarat.
M’encanten tots els trastos electrònics nous. Si cobrés prou, me’n compraria molts més, però m’arriba la consciència per dir “NO, HAS D’ESTALVIAR”

Apa!! Llestos!! M’ha costat!! Ara toca passar el meme... i tenint en compte que la Fraggle ja ho ha fet... ho deixaré obert per a que ho faci qui li vingui de gust.

MEME de la Yrun

2007-01-04T18:49:00.000+01:00

Bones a tots i totes!!

Després del rampell que em va agafar i em va dur a escriure el post anterior, avui vinc amb una mica més d'alegria al cos!

La nostra estimada yrun ens ha passat un meme al Brioxet i a mi que va sobre confessions: dir 5 coses que no has dit mai al blog! Així que intentaré dir coses que no us facin posar vermells i estiguin dins del protocol de cadascú jajajaja
Espero que no us empatxeu amb tanta informació perquè prometo tela de la bona!!!

1ª confessió: Tinc por a la foscor!! Sé que sona infantil però des de ben petiteta, la foscor m'ha donat molt de yuyu. Encara que no hi hagi ningú en 5 km a la rodona i en ple descampat... m'agafa un no se què que vull fugir corrents cap al primer lloc entre 4 parets! Si estic acompanyada, m'arrambo bé a la persona que m'acompanya, sigui noi o noia.

2ª confessió: Les multituts em provoquen una espècie de fòbia. Si estic en un lloc tancat, com el metro, m'agafa claustrofòbia. Si estic en un lloc ben obert, rollo mercat Sant Antoni, m'agafa agorafòbia. Però lo curiós és que tot això m'agafa si em ve d'improvís. Si ja sé per adelantat que sé que hi haurà gent... em mentalitzo i la fòbia no és tan gran. (llegeixi's com a exemple el Saló del Manga a La Farga)

3ª confessió: El Brioxet és el meu primer i únic nòvio! Sí!! vaig deixar de ser verge als 22 anys!! I què??

4ª confessió: El Brioxet i jo ens vam coneixer gràcies a un chat. Però tranquils, que no va ser amor a primera vista. Lo nostre va ser amor a 9 mesos vista. I la nostra amistat va sorgir gràcies als còmics americans de Marvel. El dia que ens vam conèixer in person (junt amb un amic seu de la comunitat del chat), no vam parar de parlar de superherois i superheroïnes!Cada vegada que ens veiem, acabàvem igual jajajaja

5ª confessió: mmmmmmm..... mmmmmmmm...... el meu nom ja el sabeu, és Laia... què més us puc dir? (mueca de concentración). Afers sexuals... no... massa privat...
mmmmmmm... em vaig ficar en el cibermón del chat el 7 de setembre del 2001 perquè aquell dia vaig fer un examen de comptabilitat (dins de la carrera de Turisme) que em va anar com el cul. Aquell estiu havia anat un mes a Toronto (gràcies a la feina de ma mare, Endesa) i m'havia fet el hotmail. Com que estava depre, doncs vaig voler veure què m'oferia de més hotmail. Vaig mirar Grupos i salas de chat --> Catalunya Web i m'hi vaig ficar! vaig conèxier gent maquissima. Llàstima que el contacte es perdi pero almenys tinc un parell de bons amics que encara tinc el telefon mobil jeje. D'aquest chat em vaig ficar un dia només a la Sala del Dr. Amor (per riure una estona); vaig lligar amb un francès i vam tenir una ciber-relació tortuosa moooolt dilatada que es podria concentrar en 3 mesos (en realitat van ser 9 però ja us he dit que tot es podria concentrar en 3 per les graaans absències d'ell)... un dia després de coneixer el gavatxo, em vaig ficar al Barcelona Conections on vaig conèixer al Brioxet i la penya del Barcelona Connections més tard (encara em veia amb els amics del Catalunya Web i el cercle de colegues es va ampliar) i... 9 mesos més tard d'aquell dia ... i havent engegat a la merda el putu gavatxo... vam començar a sortir el Brioxet i jo! Podriem dir que aquest és un resum de la meva cibervida (sense tenir en compte les cites a cegues i demés coqueteos "infructuosos o que no interessaven" amb gent de les comunitats de chat!)

weno, ja podeu respirar i prendre un alka seltzer pk després de semejante comilona palabrera, ho necessitareu!!

el Brioxet ja farà les seves confessions!

A vere... li passo el meme a..... Bellosoli, Lapri, Menxu, Temple i Farlopa!!! a vere què diueu eh??? jejeje

petons petonets a tots/es,

Laia / Fraggle

ANY NOU, DESESPERACIONS NOVES

2007-01-01T22:29:00.000+01:00

Bon any nou a tots/es!

Bé, bon any nou.... aixo que es diu bon any nou... no es que el 2007 es presenti amb unes alegries immenses!

Si ja de bon començament t'enteres que apujaran el preu de tot: transport public, aigua, gas, llum i electricitat, peatges i demés coses.... doncs que voleu que us digui? a mi m'agafa una indignacio i un cabreig,... que es que em bull la sang!!!
tant pujar els costos pero no pugen els sous... al final si que nadarem en la pobresa si... i després intenten tranquilitzar-nos dient que les retencions del IRPF seran menors depenent de la situacio econòmica del contribuent! Pos que deixin de tocar-nos la pera! si ja sabem que els rics evadeixen impostos fotent txantxullos de tota mena i no se com s'ho maneguen per pagar menos a Hisenda que qualsevol currele que intenta arribar a final de mes amb lo poc que li paguen....

bueno, i ara amb l'ingrés de Romania i Bulgaria a la UE?? jajajajajaj acabaran fatal tots aquells... voran com se'ls encareix tot... fins i tot el respirar!!
l'unic bo es que ara els romanesos ja no podran dir allò de: Io soi un rifugiatto dila Rumania!
Ara els podrem dir: Rifugiatto? I una cuerno! Ja pots estar tornant cap al teu pais o et foto una patada jo al cul... rifugiatto, rifugiatto... nen, que se te ve el llautó!
Lo dolent es que la major part de les empreses aniran alla més encara per reduir costos! pero weno... aiiiiii, el mercat de la oferta i la demanda... que cabrón es!!

Total, que després de la juerga que ens vam muntar el Brioxet i jo ahir, ve la crua realitat i m'agafa una depre de cavall que el pobre cavall estaria feliç al meu costat!!

Bueno, ja he deixat anar una mica la meva mala ostia!

Espero que ens toqui una loteria perque sino ens veig vivint sota un pont jajajaja

Deu deu!

ESTIC AVORRIDA

2006-12-30T17:45:00.000+01:00

Avui estic gossa! guau guau guau

pero gossa, gossa, gossa! no tinc ganes de fer res!
bé, he ajudat al Brioxet a fer neteja de part de la seva habitació pero, apart d'aixo, nomes tinc ganes de jeure a la cadira davant de l'ordinador i xerrar amb algun amic meu al messenger! bueno, almenos es algo!

pero, apart d'aixo, m'envaeix una apatia... una lassitud... un dir... "aiiiiii, que esta molt lluny!..." quan realment esta a 10 passes a la dreta! el fet d'allargar la ma ja suposa un esforç titànic.... just quan has agafat la postureta, et cridem: "Laiaaaaaaaaaaa, vine a ajudar-me un momeeeeeeeeeeeent!"
i ja l'hem liat!!! ... intentar aixecar-te és un pal total... riu-te tu dels pals de la dansa dels bastons.... CATACLAC CATACLAC CATACLAC!

total, que quan t'has aixecat, t'has posat ben posadeta, t'has començat a dirigir-te cap a on t'han cridat i eso... arribes... "quèeeeeeeeeeeee??" dius amb un deje de cansanci.... "no res, reina, ja no cal!" i tu, per dins "cagunlospadré, per això em fas aixecar de la cadira? tan be que estava jo rascant-me la panxa davant de l'¡ordinador, per uns dies que tinc abans de començar a treballar en la meva nova feina (d'aixo en parlare en un altre post) caguntot que estava de puta mare i ara m'has tret de la meva lassitud????"

pero clar, no li pots deixar anar tot aixo a ta mare a o ta sogra... i dius "vale..." i te'n tornes a l'habitacio!

si es que quan menys ganes tens de fer res, et venen totes les coses alhora!!!

QUIN PAL, TU!!!!

UN REGAL INESPERAT!

2006-12-29T17:02:00.000+01:00

Un bon amic meu (bé, del Brioxet tb) que he conegut per Internet, m'ha regalat una cosa ben curiosa: un monòleg personalitzat del J&B Nightology!

En aquesta pàgina web, http://www.jbnightology.com/christmascard/monologo, pots crear el teu monòleg per tu o per un amic meu i parla dels propòsits d'any nou!

Bonissim! És genial!

Alex, si llegeixes això, moltíssimes gràcies!!

Aqui està el monòleg! Espero que us agradi tant com a mi!

MOLT BON NADAL A TOTS/ES!!!!

2006-12-23T12:43:00.000+01:00

BLOGAIRE INVISIBLE 2006!! JA ESTA AQUIIIIIIII!!!

2006-12-22T00:20:00.000+01:00

Vet aquí que a la grandiloqüent i bastant esbojarrada Alepsi (a qui estimem molt!!), se li va ocórrer fer un Amic Invisible pels Blogaires anomenat Blogaire Invisible.

La qüestió era ben simple: el dia 22 de desembre, junt amb la grossa de Nadal, dedicar-li un post al teu blogaire invisible. Pot ser qualsevol cosa: un vers, un post escrit amb l’ànima, un muntatge fotogràfic... el cel és el límit!!

Doncs vet aquí que la nostra Blogaire Invisible és...........................

(redoble de tambors)

LA JBAUER!!!

Ja vam dir que era una noia que no coneixíem de res. Tot ufanosos, el Brioxet i jo ens vam posar a llegir el seu blog (http://vimir.blogspot.com) intentant treure l’entrellat de la seva personalitat. A hores d’ara encara esperem desvetllar els misteris del cosmos abans que els trets característics d’una altra persona jejeje

Bé, JBauer, aquest és el nostre regal per tu. Hem extret bocinets de tu i del teu blog i els hem volgut plasmar en aquest fotomuntatge que esperem que t’agradi molt!!

Esperem que realment t’agradi la serie de 24 (vam associar el teu nick al del protagonista de la sèrie). Si no, haurem fet el ridícul més gran de la història blogaire!

Petons, petonets per tu,

Laia / Fraggle i David / Brioxet

FELIÇ BLOGAIRE INVISIBLE A TOTS/ES!!!!!

MyMy (2)

2006-12-19T12:39:00.000+01:00

Ara em toca a mi dir la frase més colpidora de totes...
Tot s'ha de dir que no és tan filosòfica ni és un llibre tan complicat com el que ha posat el meu estimat Brioxet però també té la seva miga!
Aquest llibre me'l vaig llegir per primer cop ara fa quasi 5 anys, quan estava mes sola que un mussol i encara quedava per coneixer el Brioxet aixi que la frase va ser un "ahi me han dao":

"...pero ¿cómo voy a dejar de buscar si encontrarlo es lo que más quiero en esta vida?... Nunca he logrado entender ese rollo que cuentan las casadas de que tienes que dejar de buscar, porque ¿cómo vas a dejar de buscar si estás buscando, y cómo vas a estar bien sola si no lo estás?"

Aquesta frase està extreta d'un llibre que la majoria dieu "per noies". Jane Green, Nadie es perfecto.
Era aquella edat (21-22) en la qual no tens novio, desitges tenir-lo pero si ho desitges massa no et ve, aleshores es com una roda, un cercle viciós del qual em pensava que no en sortiria mai.
Era una època en la qual em sentia insegura, feta una merda, pensava que jo era com a minim, més lletja que el Quasimodo perquè ningú volia sortir amb mi! Els coqueteos amb la gent del chat no contaven!

Això em fa venir al cap una altra frase,pero es d'una peli, X-Men 2: Las chicas coquetean con los chicos malos, pero al final se quedan con los chicos buenos. I és cert!!

Total, que al final, i després de molts amors no corresposos i patidors, vai trobar el Brioxet i estic més contenta que un ginjol!!!

Bueno, yrun... has vist el que has fet?? jajajajaja has desencadenat un torrent de memes i posts collonuts! petonets wapa!

MyMy

2006-12-17T13:10:00.000+01:00

En Pd40 ens ha passat un nou meme que consisteix en dir una frase colpidora que ens hagi agradat d'algun llibre. Doncs la meva és aquesta
"—Salve, Diógenes. Quien tienes ante ti es Alejandro de Macedonia. Pídeme lo que quieras y estaré encantado de dártelo.
El viejo abrió su desdentada boca.
—¿Cualquier cosa? —preguntó con una vocecita estridente, sin siquiera abrir los ojos.
—Cualquier cosa —repitió Alejandro.
—Entonces, apártate, que no me dejas ver el sol.
Alejandro se apartó inmediatamente y se sentó a su lado, como un postulante."

Està extreta del llibre "Alexandros: el hijo del sueño". Un llibre que em va encantar la primera vegada que me'l vaig llegir.
S'ha de dir que podria dir moltissimes frases, fins i tot llibres (complets) que m'han impactat, però m'ha donat per aqui...

BLOCAIRE INVISIBLE 2006

2006-12-11T15:08:00.000+01:00

La 1ª edicio del Blocaire Invisible ja està en marxa!!!

Qui ho hauria d'haver dit que jo estaria en el mundillo blogaire!
L'agosto passat el Brioxet estava tan avorridot a la feina que va decidir fer un blog i incloure'm (bé, el vaig obligar a fer-ho jeje) a mi en el projecte. I sembla que ens està quedant un blog xulo. No serem pas tan famosos com el blog de la Gemmi, l'Alepsi o el Dagio, pero de moment la cosa va rutllant.

Sincerament, quan vam saber qui ens va tocar, tant el Brioxet i jo ens vam quedar... "Pero qui carai és aquesta?". Total, que ja ens veieu el cap de setmana llegint el bloc d'aquesta noia (sí, es una noia) per tal de treure'n l'entrellat de la seva vida i poder fer un post una mica decent pel dia 22. Algunes idees ens volten, pero no sabem com enfocar el tema aixi que ens estem barrinant les meninges per tal de fer-ho bé jajajajajajaja

A vere què tal surt l'experiment! Tot se sabrà el dia 22, que es quan 70 blocaires estaran buscant per 69 blogs a vere on esta el seu blog-regal!

Petons petonets a tots/es,

Laia /Fraggle

MEME

2006-12-10T14:57:00.000+01:00

És molt senzill: agafa el llibre més proper (no el que més t'agradi!!!) Obre'l per la pàgina 123. Troba la cinquena frase. Escriu l'oració juntament amb aquestes instruccions. Troba algunes víctimes propiciatòries a qui passar-lo.

David: “¿Por qué no entramos, y a la fresca discutimos mi propuesta?”

Yaiza. Alberto Vazquez Figueroa. Reconec que m’he l’he llegit fa molts anys i em va agradar força. De fet, va ser dels primers llibres d’aquest home que em vaig llegir. Aquest és el segon llibre d’una saga. Tracta de la fugida d’una familia de les illes Canàries a les Amèriques. La protagonista és la filla, preciosa i atractiva de la qual s’enamoren tots els homes que es va trobant.

Laia: Pasaron por una zona donde las hojas de los escasos arbustos eran de color brillante; pero luego, a medida que bajaban, el follaje se volvió amarillo y más tarde otra vez verde.

La luz del Orbe. Crónicas de Belgarath Volumen 3 (de 5). David Eddings. Aquesta saga m’he l’he llegit dos vegades i me l’estic rellegint de nou. És per això que és el llibre que tinc més proper ara mateix. Està ambientat en un món fantàstic on el destí del món recau en un petit grup d’aventurers que acompanyen el nostre heroi. Magia, fantasía, aventura, humor, amor i ambicions es describen amb un vocabulari descriptiu que fa que t’endinsis i formis part d’aquesta batalla entre el bé i el mal.

Li passem el meme al adagio, al pd40, al sir William temple, a la yrun, al bellosoli (que fa molt que no li passem un marrón) i a la nur. Si ja us l’han passat, us foteu, jajajajaja

Petons petonets a tots/es,

Laia / Fraggle

MANUAL PER ENTENDRE'S MUTUAMENT

2006-12-07T18:35:00.000+01:00

Molt bona tarda a tots!

Avui us volem parlar d’un coneixement universalment cobdiciat per la major part de la raça humana: l’enteniment de la ment del sexe contrari!

Tant el Brioxet i jo intentarem explicar alguns típics tòpics i les diferents formes de pensar de cadascú.

Tot s’ha de dir que nosaltres no som una parella gaire comuna. A diferencia de moltes altres, nosaltres parlem de TOT: problemes de feina, angoixes, inseguretats, pors, discrepàncies d’opinions, etc... de tot... no ens callem res. Encara que tampoc podríem guardar cap secret perquè ens llegim les cares com llibres oberts! Intenta amagar alguna cosa quan se’t nota d’una hora lluny, intenta-ho! Jajajajajja

Bàsicament, el pilar bàsic de tota relació és la confiança. Si no, és com un castell de cartes... tot s’esfondra. Gràcies a ella, pots tenir la seguretat que pots explicar-li qualsevol cosa a la teva parella sense por a que se’n rigui de tu.... gaire :P Per això, la confiança es complementa amb el respecte i la comprensió. Has de respectar les seves opinions i comprendre els seus defectes perquè, sincerament, ningú és perfecte. Narcisistes: vosaltres tampoc!

CONFIANÇA – RESPECTE – COMPRENSIÓ

Tranquils, que no son els nous membres de los Chunguitos! És com la Sagrada Trinitat però sense dogmes ni res!

A partir d’aquí, el quid és treballar-se la relació dia a dia i és aquí on donarem algunes pistes sobre com funciona la ment de l’altre. Serà molt més senzill que Los hombres son de Marte y las mujeres de Venus, això segur! Tots dos som de la Terra!

La idea bàsica és que tant els homes com les dones pensem de manera diferent. No som de planetes diferents, però enfoquem els problemes de forma diferent.

Fraggle: Per una banda, estem les noies. Comunicadores i xerraries de mena, necessitem que ens escoltin totes les coses que hem de dir sense dir ni mú. Som més expansives i tenim moltes coses al cap, de vegades massa per assimilar-les totes de cop i de vegades passa que necessitem deixar-les anar. A l’hora d’abordar un conflicte, pensem més amb el cor que amb el cap... per tant, no pensem gaire sinó que reaccionem segons el que ens diguin. Quan comentem un problema a la nostra parella, el que realment desitgem és que ens escolti sense que ens digui cap consell que ens pugui solucionar el nostre problema. I quan ens diuen alguna cosa, ens enfadem perquè ens l’estan dient. En resum, que el que volem la majoria de noies, és una orella que escolti i no xerri.

Una altra cosa característica de les noies és que no ens importa el que ens diguin els nois, seeeeeeeeempre agafarem com a més important COM diuen allò, independentment si és un Què t’has tallat el cabell?, un No m’agrada el peix! o Quines cuixes, nenaaaaaaaa!! Coses ben diverses amb diverses intencions... però vet aquí que sempre ens agafem les coses per la banda que punxa! Ens prenem l’asunto com un atac personal. MALAMENT!!!!!!!!!!!!!! No s’ha de fer així, senyoretes!! Sabeu com s’han de fer les coses?? Ara us ho explicaré:

Abans de plantejar un problema, heu de saber que els nois sempre us diran alguna cosa. No espereu que callin. Sapigueu que, encara que algunes penseu que són uns tal·losos (que n’hi han pel món), la majoria us volen ajudar amb el problema. Així que, quan hàgiu comentat el què, CALLEU, espereu (impacients, apreneu! A mi em va costar, sé què és això) i escolteu el que us ha de dir el vostre home SENSE posar èmfasi en el TONILLO (el que ens agafem sempre a pit). Centreu-vos en el missatge, les paraules,... deixeu els vostres sentiments a una banda i intenteu escoltar. Que costa?? SI! Que se us escaparà algun crit de frustració? UNS QUANTS! Sé que és dur, que algunes no voldreu cedir davant el tal·lós de la parella (si penseu que és un sòmines, perquè esteu amb ell?) però crec que serà bo per tots dos establir una molt bona i franca comunicació! D’aquesta manera, assumptes realment tontos no es converteixen en tragèdies gregues ni simulacions del tomate o programes similars de peixateres!
Una altra cosa que fem totes les noies (o quasi totes) és seguir donant-li voltes al tema que s’ha discutit 20 minuts abans. Jo reconec que ho faig, i intento amb totes les meves forces no marejar tant les meves neurones perquè se m’acabaran les biodramines en 2 minuts. El que passa és que no posem tota la carn en el asador, no ho deixem anar tot de cop sinó que ho anem deixant anar miqueta a miqueta fins que canviem de tema.... però el asunto segueix allà arraconadet, dient-te amb veu fluixeta: sigo aquí, sigo aquíiiii.... i quan el pobre nano menys s’ho espera, saltes de nou tota enfadada: “ Es que tu m’havies dit que...” i el pobre nano fot un bot de sorpresa i et mira amb cara de tonto perquè no sap de què li parles... i a sobre t’enfades perquè s’ha oblidat del tema! Nenaaaaaa... esto no es Renault Ocasióooon...!!! Que tu ho vols toooot! Jo procuro tancar el tema lo més ràpid possible, i si encara em queden restes per les connexions neuronals, doncs intento no fotre-li un susto de mort al pobre Brioxet sinó que intento dir-li: “Saps aquell asunto d’abans? Doncs encara em rula pel cap!”

ANTE TODO RESPETO Y EDUCACIÓN! Si es que no es pot anar per la vida espantant la parella... que si seguim així, no ens durarà ni dos telediarios!

Ara li toca el torn del Brioxet, que us explicarà el punt de vista dels xicots respecte aquests temes:

Brioxet: Apa, ara començo jo a explicar. Primer, deixem clara una cosa: Els homes som menys enrevessats (mentalment parlant). Normalment, si ens diuen qualsevol cosa, interpretarem que es vol una solució al problema que ens expliquen. A mida que ens van dient, el nostre caparró ja està buscant resoldre el problema amb les dades que disposem (encara que no les tinguem totes, ja anirem descartant opcions).

A mida que tenim més dades, i anem descartant possibilitats, arribarem a un punt en què les opcions són prou reduïdes com per començar a plantejar-les, dient-les en veu alta (però no cridant, eh?). Val que pot ser, que no acabem d’escoltar el que estan dient les noies i per això ens titllen d’impacients i invasius (i ens diuen que no les escoltem!!) però li posem tota la bona voluntat per resoldre un problema que, ja que ens l’estan explicant, interpretem que desitgen una solució, cosa que realment no és així. El que volen elles és que escoltem estoicament els seus plantejaments sense interrupcions (com la peli del diumenge a la nit de TV3). És un sistema que tenen per organitzar-se els pensaments i buscar les seves pròpies solucions. Nosaltres, per contra, fem tot aquest procés internament, i només deixem sortir solucions, i no tant els nostres propis problemes. MALAMENT!!! AIXÒ NO ES FA!! La teva parella no és només un conjunt de forats!!! Val que la nostre societat ens ha educat per no mostrar els nostres sentiments, però elles també tenen dret a assabentar-se de què passa pel nostre cap (que també pensem i sentim, encara que molts ho neguin!!) Son les nostres parelles, i amagant-nos les coses no arribarem molt lluny, potser a la cantonada de casa, però no gaire més lluny (que empitjorem, més les coses, que no pas arreglar-les per no dir-les)

A diferència de les noies, quan ens han dit quelcom, i nosaltres hem dit una solució que sembla que accepten com a vàlida, donem per tancat el tema. No oblidem, però si que l’arxivem i passem a d’altres qüestions. D’aquí venen les sorpreses mencionades per la Fraggle. Vosaltres heu seguit donant-li voltes al tema com si fos un pollastre a l’ast i nosaltres ja l’hem guardat a l’arxiu històric.

TRUCO DEL ALMENDRUCO: Quan us donguin aquestes sorpreses, rebobineu la cinta fins al punt de l’ultima “conversa” (per dir-ho d’alguna manera). Molt possiblement, la noia estigui parlant del mateix tema que abans (una biodramina pel pobre pollastre a l’ast!! Jajaja) Us estalviareu molts malentesos si apreneu a tenir més memòria històrica de les converses que teniu amb la vostra xicota. Prepareu-vos el territori per quan la vostra noia decideixi tornar a treure el tema. Us ho agrairà molt.

I per acabar la meva explicació, està el tema del TONILLO, mencionat abans per la Fraggle. Potser pot sonar condescendent, però A DIOS PONGO POR TESTIGO QUE NO ÉS LA INTENCIÓ. Hi ha 2 bandes per agafar el comentari... agafeu-lo pel mànec i no per la punxa. Millor el matis constructiu que el destructiu. És més, el segon PUNXA!! És una cosa que s’ha de treballar en parella, comentar el que realment vols dir, i que ho interpreti correctament, i per part d’ella, donar-li més importància al missatge en sí que al “vestit” que li atribueix.

Fraggle: la nostra ment funciona a base de quedar-se algo estancades en el mateix tema, tendim a repetir-nos una mica com el pepinillo.

En quant a l’expedient TONILLO, s’ha d’aplicar per les dues bandes:

Les noies tendim a dramatitzar qualsevol comentari que ve dels homes. NO ES PLAN, SENYORETES! Si un Bon dia , l’interpretes com: Fes-me l’esmorzar, reina! és que necessites recolocar les teves neurones perquè hi ha alguna que no fa la seva feina correctament! Si t’has aixecat amb ganes de brega i necessites esbotzar a algú, esbotza el matalàs o el coixí, que el teu xicot no sempre té la culpa de tot!

Els nois tendeixen a parlar més calmadament i s’exasperen quan ens agafem les coses pel cantó que punxa. NO TOTS ELS TIUS TENEN INTENCIÓ DE RESTAR-LI IMPORTÀNCIA ALS NOSTRES PROBLEMES. Però alguns pequen de condescendents i és això el que ens treu de polleguera.

NANOS! Si hi ha alguna cosa que soni condescendent (imagineu-vos que us la diuen a vosaltres i no us agrada), NO LA DIGUEU! Intenteu posar-vos en el nostre lloc. No ens agrada que ens infravalorin els problemes i si no volem interrupcions és perquè estem organitzant els nostres pensaments. Si enteneu això i el truco del almendruco de tenir memòria històrica, ja teniu molt guanyat!

Bé, fins aquí, un dels misteris de la psique humana en parella revelats. Un altre dia parlarem d’altres temes més concorreguts.

Però això ja és una altra història, i serà explicada en un altre moment...

Laia / Fraggle i David / Brioxet

Vic. Vic. Vic Vic Vic (Vic naranja...)

2006-12-05T17:55:00.000+01:00

Tal i com ha anunciat en DooMMasteR, aquí van unes quantes fotos més de Vic.

Un arbre dels desitjos

La part del darrera de la catedral

Un dels laterals de la catedral

Una vista general de l'interior de la catedral

La cripta (amb en "mossen" DooMMasteR)

Un retaule Sant Pere del 1426

El claustre

El campanar de la catedral

El temple romà

Panoràmica de la plaça de Vic

ANUNCIS ENGANXADISSOS I INOBLIDABLES

2006-12-02T15:22:00.000+01:00

Crec que puc parlar en nom de tots quan dic que la publicitat realment se t'instal·la al cervell en forma de musiqueta enganxosa!

El dagio, l'athaelion i el Brioxet han caigut sota l'encantament del nou Seat:

Los animales de dos en dos, uaa! uaa!

a qui no se li ha quedat mai enganxada una cançó d'un anunci? qui digui que no es que no veu la tele, descarat!

L'anunci de Seat iel seu uaa, uaa! han fet que pensi en tots el anuncis enganxadissos de la historia de la publicitat (o almenys els mes curiosos). EN citaré uns quants i aixi fem memoria històrica jajaja.

1. AMSTEL --> Amigo Mio Solo Tu Encuentras Leña... i derivats... vaig estar amb aquesta cançoneta Déu i sa mare... fins i tot el Brioxet es va baixar la melodia pel mòbil!!! AAAAAAAAAAAAARRRRRGH! una mica mes i em tanquen en un frenopatic... veia el tiu de l'anunci i sobretot el jersei que feia!

2. San Miguel --> Paquito el Chocolatero! Hello Boys! que el cervecero semblava la Sabrina (la tetuda aquella del Boys Boys Boys, dient hola!) Aleshores, tots es posen a ballar Paquito el Chocolatero ja sigui a Russia, a la India o el Masnou! Que si, que el Masnou tb es internacional eh???

3. Estrella Damm --> Happy world, Can't help fallin' in love (una versió nova)... anuncis creatius que es fan un racó en la nostra memoria per la seva creativitat i originalitat... sobretot els últims anuncis que mesclen el passat i el present en una fusió perfecta!

4. Las muñecas de Famosa --> jo crec que aquest anunci més que enganxadís és enganxifós i empalagós... crec que las muñecas de Famosa deuen ser besàvies no? Poca conya, aquesta cançoneta se'ns ha quedat a tota una generació de joves en edat de crèixer i bé... així hem sortit!

5. Cola Cao --> qui no recorda los negritos del África tropical? abans de saber que realment eren uns pobres esclaus? encara que ara es el Rafa Nadal qui ho anuncia... morenito por morenito... uno no fot res més que llançar pilotes mentre els pobres negritos es deixaven les pilotes al camp de cacau!

6. Amena --> Libre como el Chaval de la Peca! Vet aqui un anunci que ens va deixar amb un pam de nas per la originalitat i sobretot per la versió del Chaval de la Peca de la canço del Nino Bravo! Se n'han fet versions infinites de la cançó i molta gent ha intentat imitar la gent de l'anunci... immillorable! Bé, tots els anuncis d'Amena han estat genials!

weno... millor no dic més anuncis, que entre videos i imatges aixo pujarà un colló!
espero que us hagi agradat la "selecció" i espero els vostres comentaris i propostes sobre altres anuncis "inoblidables" o enganxadissos!

petons petonets a tots/es,

Laia / Fraggle

Brioxet A.I. (Abans d'Internet)

2006-11-30T23:42:00.000+01:00

Abans de començar el post, només dir que és una cosa que feia temps que em passava pel cap d’explicar. És un capítol de la meva vida tancat i barrat, però que l’he tancat més dins meu que altra cosa. No és quelcom que m’afecti profundament avui en dia, ho he acceptat, i llestos.

Però qui sap si a algú li pot servir de “guia” per no caure en els mateixos errors...

Per situar-nos, aquesta història passa ara fa uns 11 anys, si fa no fa. Aleshores jo era un noi més aviat tímid (molt tímid, extremadament tímid). Diguem que havia estat força ben educat, però socialment (a excepció de les 4 amistats que acostumàvem a sortir sempre plegats) era una autèntica nul·litat.

Aquestes 4 amistats eren (no diré noms, però per aclarir-me jo mateix posaré inicials i va que t’hi mates) R, A, T i J. Ens coneixíem des de feia força anys tots plegats.

Jo dins d’aquest grup, n’era un més. Potser no destacaria massa, però ja m’estava bé.

Aleshores, va entrar dins del grup una noia, la E, i va entrar simplement perquè va començar a sortir amb en J. Fins aquí cap problema. Va ser rebuda com una més i hi tenia una bona amistat, tant amb ella com amb la seva família.

Passat un temps en J i la E varen tallar la relació (diguem que hi havia problemes de decoració cranial femenina de per mig). Ella va quedar molt afectada i enfonsada. I com que tot plegat va passar a l’agost i tothom estava de vacances fora de Barcelona, menys un servidor, així que em vaig decidir a animar-la tot el que pogués i un xic més.

Era una amiga i no la deixaré pas a la estacada. Diguem que no puc veure patir a algú del meu entorn i quedar-me creuat de braços.

Quedàvem quasi cada dia i jo intentava distreure-la. I per part meva la cosa va passar d’una amistat a alguna cosa més: una obsessió per què fos feliç (aleshores no li deia pas obsessió precisament).

Ella, de tot aquest procés no se’n va adonar pas. No havia fet cap mena d’acció que pogués despertar-li cap mena de sospita. En aquell moment jo pensava que acabava de sortir d’un cop dolorós i que com a poc el que faria seria enviar-me a pastar fang, així que millor esperar-me a un moment més oportú.

Se’n va anar de vacances uns dies a la caseta que s’havien fet els seus pares, i com que per aquella època els mòbils no eren el que són avui en dia (only apte per a yupis) doncs el contacte es va perdre fins que no va tornar a Barna.

I quina presa de contacte!! Resulta que va tornar realment “turulata” per un xitxarel·lo italià (que en direm F) que va conèixer al seu lloc d’estiueig.

El italià en qüestió no era més que el típic que ve de vacances a Espanya, s’intenta lligar a totes les que pugui i apa!... ens en tornem i seguim del mateix pla al propi país. Van mantenir el contacte via telèfon i cartes durant uns pocs mesos.

La sorpresa no direm que em sentés gaire bé tot i que ho vaig dissimular perfectament. Tot plegat potser va aconseguir reafirmar-me a la meva posició de “fer-la feliç i ja et tocarà a tu” (es que la veia tan contenta i alegre!!)

Va arribar cap d’any i vam sortir tooota la colla (la E inclosa). Ella va enganxar un pet dels grossos i estava que no s’aguantava. Entre jo i l’A la varem dur fora a veure si amb la fresqueta es revifava una mica. L’alcohol feia que fos un xic més llençat de lo normal, però veient l’estat en el que estava ella, MAI li hauria dit pas res. No voldria pas que penses que m’estava aprofitant!! (soc molt gentil i educat jo)

Com que estava agafant fred, li vaig deixar (a la E lògicament) el jersei que duia. El que vaig veure a continuació em va sentar com una patada al fetge (per no dir als collons): l’A li estava fent un petó!! La mare que el va parir!! Estava fent just el que jo no feia per ètica!!

Va ser un cop massa fort per a la meva patidora psique... vaig fer una cosa que mai més repetiré: Anar directe a la barra i gastar les 3 consumicions que em quedaven (era una macrofesta, per tant garrafó reserva assegurat) en 3 cubates de diferents licors (un de whisky, un de rom i un de vodka) beguts a “Sant Hilari” un rere l’altre (només el temps que trigava en fer la cua entre consumicions).

Amb el cervell totalment desinhibit, vaig cridar a ple pulmó tot el que vaig necessitar (amb la música no se’n va adonar ningú que jo sàpiga) i vaig tornar a sortir fora. Molt “esportivament” vaig felicitar a l’A per la conquesta. Jo m’havia tallat i perdut la oportunitat després de tot, però la felicitació va anar acompanyada d’una advertència: si li feia mal, se les veuria amb mi. Bé, no recordo si va ser aquesta frase, o que el matava, o que li arrencava el cap, que pel cas era el mateix. La obsessió ja començava a arribar al cim (un cim que es va perllongar durant força temps, s’ha de dir)

L’A, va ser l’únic de la colla que se’n va assabentar del que em passava pel caparró en aquests “affaires”.

De fet, van ser 2 anys en els que vaig enfortir lligams d’amistat amb l’A. I que quan li’n passava alguna amb l’E doncs corria a explicar-m’ho per veure que en pensava. Pràcticament seguia fil per randa tot el que li deia.

Quina ironia, jo que era incapaç de obrir els meus sentiments cap a l’E i donant els consells a l’A perquè els apliqués (i a sobre amb èxit).

Van ser un parell d’anys amb la moral aproximadament a l’alçada del clavegueram (mireu si era baix), lo únic que em “consolava” era que ella era feliç, i, ¿qui era jo per destorbar la seva felicitat?

Fins que va arribar el dia que vaig tocar fons, i vaig explotar. El resultat va ser una carta en word, dirigida a ella, buidant-me tot el que em passava i em veia incapaç de dir-li-ho a la cara. Va ser un simple word, dins d’un disquet, aprofitant que li tenia que dur un CD (no recordo quin), el vaig deixar dins de la caixa, perquè el veiés sense problemes.

En aquest word, no hi havia pensat des de feia una pila d’anys, i dubto que a part d’ella mateixa i jo, hi hagi algú altre que ni tan sols en conegués la seva existència. Em va costar dies d’escriure’l. Les “papallones” que només poden provocar els nervis (per l’angoixa en sí) m’arribaven a fer mal a la panxa i tot!

Per sort, quan ho va llegir, al cap de poc temps (no recordo quants dies) vam quedar (només els 2) per xerrar del contingut de la carta. Potser va ser el començament de la sortida del pou. El fet d’estructurar els pensaments i haver-ho de parlar, em van fer reaccionar i adonar-me de lo ridícul dels meus pensaments. Va ser aleshores quan em vaig adonar que allí no hi havia (en cap moment n’hi va haver) cap mena de desig físic cap a ella, que TOT era platònic. Aparentment, de la conversa no se’n va treure res tangible immediatament, però va ser el detonant per reaccionar.

La amistat va perdurar, però a partir d’aleshores ja va ser només això, una amistat. Tenia una bona relació amb ella i amb la seva família, que em tenien en un pedestal, ja que l’havia ajudat moltíssim quan ho va necessitar.

Mirant-ho amb la perspectiva dels anys, puc afirmar que d’amor... no hi va haver. Però com que no havia tingut mai cap parella (ni rotllos, ni res de res) doncs no ho sabia interpretar. Avui sí que conec perfectament la diferència entre l’AMOR (gràcies Fraggle, per fer-me l’home més feliç del planeta quan estic al teu costat) i un INSTINT PROTECCIONISTA (que era realment el que estava sentint sense saber-ho).

SÓC QUISQUILLOSA I MANIATICA... HO SÉ

2006-11-29T23:14:00.000+01:00

Sóc quisquillosa... ho sé!
Hi han manies que tinc que em fan bastant insuportable alguns dies. I hi han unes quantes de les quals no me'n sento orgullosa!

1. Les pel·licules m'agrada veure-les sense gaire xerrameca. No m'agrada gaire que la gent parli mentre veig una pelicula... excepte si es una comedia o una pelicula d'aventures per passar l'estona... pero quan es una pelicula que realment vull veure i m'interessa de debò, aleshores em mosqueja molt (pero que molt, fins al punt de cabrejar-me per dins) que la gent es posi a xerrar i a comentar qualsevol cosa referent a la pelicula...
Si, se m'escapa algun "Ai! Ara passa això!" o "uuuhs, aaahs..." i coses d'aquestes i abans se m'escapaven alguns dialegs (pero d'això ja fa temps que em vaig concienciar de no fer-ho)...
pero d'aqui a posar-se a comentar anèdotes de la pelicula o dubtes que tenen... deixeu-ho per l'hora del cafe o per un forum de debat!! Estem aqui per veure una pelicula no per estar de xerreta! Es una cosa superior a mi! És que m'ennerva d'allò més!! (nota: estic parlant de pelis vistes al menjador de casa)

2. Una altra cosa de la qual també tinc mania és de deixar l'interruptor de la llum d'una determinada manera. Almenys els de casa meva. No sé perquè, pero han d'estar d'una determinada manera.. no em feu explicar com però es algo arraigat en mi! Quan la llum esta encesa ha d'estar en una posicio i quan està apagada, ha d'estar en una altra posicio! Si estàn al revès, m'aixeco del llit i ho poso tal com m'agrada!

3. Higiene: A l'hora de rentar-me les dents, m'esvandeixo la boca 4 cops... ni 2 ni 3 ni 5... 4! alguns dies em passo i en faig 5 pero conscientment, procuro que sempre siguin 4! Mai em rento les mans amb sabons que facin olor... m'agraden els olors neutres... les olors les deixo per les colonies perque no m'agrada que la meva pell olori a roses, coco (ho odio), lavanda o demes perfums... a mi, les coses naturals i neutres...

4. Sempre començo a dormir mirant cap a la meva esquerra per intentar agafar el son i després em giro cap a la dreta! Sempre he tingut aquest ritual!

5. Sempre surto de casa amb el peu dret...

6. Em mossego les ungles, em posa de mala llet la lentitud d'algunes persones, les persones maleducades, les que no saben què volen a la carnisseria, els cagadubtes, els que se salten un semàfor just quan estàs creuant i et passen a un pam per darrere teu, els que es pensen que son millors que tu, els prepotents i creguts, els que no saben de què parlen pero parlen igualment del tema que ignoren, els que no et foten ni cas quan els parles perquè estan a la lluna de Valencia, els arrogants i condescendents, els masclistes i les feministes extremistes, els que et violen amb la mirada, ... em posa de mala llet trepitjar una merda quan portes unes Kickers i et queden just a dins del "surco" de la sola de la sabata,...

em posa de mala llet estar nerviosa per totes les coses que em posen de mala llet, els atacs d'ansietat i nervis, les angoixes, les pors i aquest neguit que tens a dins que saps que tens i has d'aguantar cada dia i lluitar contra ell cada dia perquè és l'únic que pots fer perque no pots explotar i dir el que realment penses a la cara de la persona en qüestió perquè està mal vist explotar a la cara de la gent, perquè no pots explotar i quedar-te a gust com quan t'estàs aguantant un pet pero no és un pet purulent sino les teves ganes de cridar dir: CALLA D'UNA VEGADA, COLLONS!!!! o VOL ACABA DE DECIDIR-SE, SENYORA? o QUE NO SAPS QUE EL SEMAFOR ESTA EN VERMELL PER TU, SÒMINES?? o CALLA SI NO SAPS DEL QUE ESTAS PARLANT! o OSTIA PUTA, COLLONS, MERDA!!

tota aquesta frustració per no poder dir el que realment penses es una merda....
aquesta es una altra de les meves manies... soc terriblement sincera... i la veritat sempre fa mal! vulguis o no sempre acabes ferint a algú! així es la vida, d'hipòcrita... mentir no esta bé però tampoc ho està dir la veritat... aleshores en que quedem? en mentir o en dir la veritat? perquè no trobo just dir una veritat a mitges... no ho trobo correcte... encara que el que jo pensi, realment no influirà en el món en el qual estem vivint actualment oi? una altra cosa que em posa de mala llet...

la vida esta plena de frustració i hipocresia pero ... en el fons... hem d'aprendre a viure amb ella i aprendre a apreciar les petites coses realment importants...

bé, ja he desbarrat massa per avui... la meva verborrea us deu haver atordit aixi que aneu a descansar, amics blogaires, perque ja es hora de fer nonetes!

EL VENDRELL REHABILITAT

2006-11-27T22:32:00.000+01:00

Bona nit a tots!
Ara us vull parlar de l'excursio que vaig fer ahir: El Vendrell i la Colonia Güell.

El grup en questió era d'una associacio de rehabilitats alcoholics de l'Hospitalet!

jo crec que he passat el nivell de principiant i m'ha tocat el nivell fàcil perquè ahir la cosa va tenir mes miga!!!

El conductor havia donat una volta impresionant per anar al punt de trobada i jo estava completament perduda pk jo de L'Hospitalet, rien de rien!

De bon principi, fallen 13 persones. Lo bo es que ja havien pagat el viatge i tot i van i no es presenten! Total que sortim mitja hora mes tard de lo normal. Ens encaminem cap a Vallirana per esmorzar en un restaurant. Pero AI! no havia avisat que havien fallat 13 persones i els del restaurant em maten amb la mirada! Bueno, aprenc dels errors i truco al restaurant del dinar per avisar-los!

Us podeu creure que el conductor es va prendre un quinto de cervesa enfront d'aquests pobres rehabilitats? es veu que la jefa no deixava de mirar la cervesa... quina desconsideracio per part del conductor!! (aixo m'ho havia comentat despres del dinar eh?)

doncs aleshores ens dirigim cap al Vendrel.. els poso un cd' de temazos latinos del 2001 i gaudeixen com nens! alla al Vendrell comença el xou pk ens havien indicat malament de bon principi per anar a la casa nadiva de Pau Casals! sort que un home m'havia indicat el cami correcte que sino... acabariem a Andorra!!!

la Casa Nadiva de Pau Casals estava molt bé. La guia local ens va explicar molt bé la seva historia i vida i dp vam anar a veure la casa a la part de dalt... nomes dir-vos que a mi em va donar yuyu veure els llits... saber que qui va dormir alla esta mort... em fa angunia, una mica de por i molt de respecte aixi que no em vai acostar a cap llit! Al igual que la casa Museu de l'Angel Guimerà!! I com que haviem d'anar a les 12 a l'autocar, doncs vinga cap allà!

Entre el grup hi havia una velleta que no podia caminar gaire i jo pensant: "Senyora, si no pot caminar a penes.... PK VE????? millor quedi's a casa fent ganxet ... i si es per sortir... vagi al parc i doni de menjar als coloms pero deixi d'empipar a les guies amb la seva lentitud!!!"

deixe-m'ho.... toooooooooooorna a Vallirana pero a un altre restaurant on alla em trobo una de les guies que em vaig trobar el dissabte que vaig anar a les fonts del Cardener. Amb ella estava una companya seva de feina, que porta molt mes temps en el negoci de ser guia. Aqui ve el que em va dir ella, en resumidas cuentas:

"Tu que tens la carrera de Turisme i parles idiomes, deixa la carretera i fes oposicions per guia local de Barcelona. Tens novio?? Buah! Adios muy buenas pk on es guanya mes pasta es en fer circuits i pots estar com 3 mesos sense veure amics ni familia" I l'altra noia em diu: "el 98% de les guies i xofers son solters o divorciats".
La que te mes experiencia em diu: "mira, truca a aquest paio, et donc el seu mobil i parles amb ell. Digues-li que t'envio jo... tb prova d'anar i preguntar aLloret sobre fer de guia acompanyant, a l'estiu paguen MOOOOOOOOOLT BÉ..." i coses aixi. Vam estar parlant de moltes coses i consells sobre com aspirar a un treball millor dins el mon de ser guia!

O sigui que el viatge, rehabilitats apart, va ser d'allo mes profitos. I la pasta sobrant que va quedar de les entrades a la casa de Pau Casals (13€) ens la vam repartir el xofer i jo!!
No esta mal... 7€ euritos... menos da una piedra!!

Al final, el xofer em deixa a plaça espanya, enganxo el metro, em desplomo al seient i cap a lesseps on m'espera el Brioxet amb els braços ben oberts!! A casa meva descobreixo que estic a 37º de febre, enganxem les coses i anem cap a casa seva on sopem i anem a momir!!

Un dia durillo vamos!!

Espero que us hagi agradat la lectura! Demà mes!

Petons petonets a tots/es,

Laia / Fraggle

LES FONTS DEL LLOBREGAT

2006-11-27T16:06:00.000+01:00

L'excursio de la que parlare avui es la que vaig fer dissabte passat i de la qual en tinc un record no gaire grat: vaig agafar fred!!!

Abans que res, una introducció! .. dormia jo aquest finde passat a casa meva per cuidar de la meva estimadissima gata i de mon germa! El Brioxet tb va venir a dormir amb mi... l'ocasio de dormir en un llit de matrimoni no es desaprofita! Pero la pega es que tant el Brioxet com jo no estavem acostumats a aquest matalas... no hi descansavem bé... aixi que la Laieta no va poder dormir gaire bé la nit del divendres al dissabte....
Havent descansat nomes 5,5 hores... la fragglelita es va haver d'aixecar a les 5.45 per dutxar-se, esmorzar, preparar-se, tornar-se ximple amb l'abric de plumó que tinc... desanimar-me i enganxar l'anorak més curt... anar caminant al metro Lesseps i fins a Drassanes per anar a Colon a que em vinguessin a buscar.
Arribo a les 7.10 (5 minuts abans) pero l'autocar ja estava alli... QUINA ME! no vai tenir temps ni de sentar-me que ja arrancavem!
La putada es que aquell dia feia fred i els vidres s'entelaven i la caracteristica principal de tot el viatge va ser l'aire (no se si condicionat o que venia del carrer) pero FRED! com que l'anorak era curt... nomes em podia tapar una part del cos... PUTADA!! o el tronc o les cames.... vai optar per anar canviant--- quina rasca!!!

l'excursio en si va ser molt maca! l'ultima vegada que vaig anar va ser fa 18 anys... jo en devia tenir 8 i vai anar des de sitges fins a castellar de n'hug sense passar per la casella de sortida ni cobrar 20000, amb pantalons curts i xancletes... el que passava amb tota normalitat si venies de la platja!

vai anar amb el casal de Sant Josep de l'Hospitalet (sense propina) i eren un grup escandalero pero macot, sobretot el seu cap de grup, bailongo infatigable! el viatge va anar força bé, pero el restaurant estava dalt d'una muntanya a Cercs i algunes es van queixar de les curves per pujar al restaurant. Del restaurant a Castellar de n'Hug no hi va haver mes problemes... alguns es van quedar al poblet per comprar pa, pastes i crusants (MITICS aquells crusants GEGANTS... el Brioxet us en parlara amb mes profunditat) i alguns van baixar amb mi per fer l'excursio de les fonts! Les fonts no es van moure d'alla (malament aniriem si es moguessin) i vai omplir una ampolla de 1,5 litres d'aigua del Llobregat (aquesta es bona!). Després de l'excursió... a la part de baix (aquests feien l'excursio de dalt a baix i no de baix a dalt com es fa normalment) hi havia una cafeteria amb una tenda de souvenirs i aleshores em vai fixar en unes ampolles rollo Fanta taronja i llimona pero .... DEL BURRO CATALA!!!! EL BURRO CATALA TE FANTA PROPIA!!
Ostia, cagunllons! Vai pensar en el Doommaster i li vai enviar un sms!! es va quedar garratibat!!

Després de comprar souvenirs, ja vam anar tirant de nou cap al restaurant de Cercs (curves incloses) i a dinar. Curiosament, coincidia que hi havia una boda alla.. el restaurant a petar i moooooooooooooooooolt de menjar: el menu de les bandejes... joder las bandejas!!!! llastima que la paella no fos de lo mejorcito.. aiguosa i caldosa i algo sosa pero el pa i el pernil... bonissims!!! clar, eren del Berguedà!

a l'hora del ball, va venir un music que us juro que em recorda a un profe que vai tenir quan estudiava publicitat: la forma de la cara, la veu.... jo li vai preguntar si tenia un germa o algun cosi que es deia Alejandro perque us juro que es que eren com germans!! Aixo si... tocava de puta mare aquest nano! I es de Manresa, com el dagio! Vai pillar la seva targeta por si acaso!

Hi va haver un del grup que era del morro fort i no es va voler moure del seu lloc pk enretiressin les taules i aixi poder fer lloc per poder ballar amb mes soltura... total, que la pista de ball va resultar una mica estreta per culpa d'aquell impresentable...pero weno...
ah si! vaig ballar una rumbeta amb el cap de grup, el bailongo! i em va felicitar per lo be que em deixava dur! jejeje

El viatge de tornada va anar ben acompanyat del Andrea Bocelli i ... de les meves ganes de pixar! Quan estavem vora Terrassa ja no podia mes i li vai demanar al conductor la clau del lavabo per anar-hi (emergencia i nomes el vai utilitzar jo) pero no hi havia paper!!!!!!!!!! Haz de tripas corazon, vesteix-te, ves al teu seient i alla et neteges com pots amb un klinex!! A partir d'aleshores... tot relax!! uffffffffff que be!

com que va haver un accident i hi ha molt cotilla per alla, vam patir un embus de cal deu! tant costa no mirar alla? es formen uns taps que la cosa no furula gaire be!! aixi que.... on anirem a parar? a la cuneta jajajaja

bé, el seguent post sera de l'excursio del diumenge!
Seguiu a l'aguait del blog!

Petons petonets a tots/es,

Laia / Fraggle

S’ha de ser generós

2006-11-26T17:23:00.000+01:00

El divendres, va fer-se a la meva empresa una de les coses que la fan un xic diferent (o com a mínim és on es nota que és més gran que no pas d’altres: una recollida de sang.

Jo ja soc donant de sang habitual des de fa força temps (em van rectificar el telèfon particular perquè encara el tenien sense el prefix provincial)

Desprès de omplir el formulari amb totes les preguntes que se’t puguin venir al cap i d’altres que ni te les podries imaginar, comença la sangria.

Al fer la foto, s’ha de dir que els vaig sorprendre: hi ha gent que ha fet coses rares, però una foto... mai... encara no els ho havia fet mai ningú.

Després d’una estoneta (no massa, que jo evacuo força ràpid) la safata amb la bossa comença a xiular i tanquen l’aixeta. Ara un suquet, una pasteta, el regalet típic (una xorrada, però com a mínim és un detall) i amb la calma a tornar a la rutina de la feina :-(

AIGÜES I TORRONS

2006-11-19T20:21:00.000+01:00

Molt bona nit a tots! Com és costum ja (encara que porti 3 dies) cada vegada que torno d'una excursio, si no estic prou derrengada, escric el post sobre com ha anat l'excursió!

Bé, podriem dir que aquesta ha estat meravellosa! Fabulosa!
El grup que duia avui pertanyia a Aigües de Barcelona i realment ha estat un grup genial!
Sortiem de c/Diputació amb Passeig de Sant Joan direcció cap a Agramunt per anar a visitar la fàbrica de turrons Vicens i fer un tastet de turrons (jo només he menjat un trosset del de crema cremada pk no soc de turrons) pero els abueletes (i no tan abueletes pk tb n'hi havia de 50 i algo)
se n'han afartat fins que n'han dit prou!

Com que era la primera vegada que hi anava, nosabia que al xofer ia la guia els donaven una bossa amb tres paquest de turrons! Pero aixi i tot, he comprat dos bosses del turró especial d'Agramunt, un turró de xocolata i fruits secs (el Brioxet s'ha posat com boig!!) i un de crema cremada (aquest el tinc "repe").

Després, com que teniem una miqueta de temps, hem caminat per Agramunt. La veritat es que haviem fet una volteta amb l'autocar abans de la visita, aixi que nomes haviem vist els afores de la fabrica!

Just després, hem enfilat cap a Tàrrega, on tenien visita lliure (cada uno pa un lao). Jo m'he quedat amb un matrimoni el qual l'home és poeta i escriptor i m'ha regalat un poema sobre les maletes i els viatges, dedicat i tot: "A la gentil i simpàtica Laia, amb tot l'afecte, Manuel Tosca"
Ui!! m'he sentit afalagada! m'ha explicat una d'anècdotes... i la seva dona tb es una bellissima persona, vital i simpàtica com poques! El cap del grup, el Sr. Tudrau i la seva dona, tb són molt bona gent!!! Encantadors i sincers!
Doncs aixo, que el matrimoni s'havia quedat a la missa de les 12 i jo vaig aprofitar per fer l'informe de l'excursió passada, anar al caixer a treure pasta i absorbir el silenci d'una ciutat petita un diumenge al migdia! Quina pau, tu! Un silenci... com pocs n'he sentit!

A les 13.30 enfilem cap al restaurant a Vilagrassa, relativament a prop de Tàrrega per anar a dinar. Tant l'esmorzar com el dinar eren al mateix lloc, No se si ho sabeu pero els guies i xofers mengen en una taula apart dels viatgers. Mira si estavem apartats, que ells estaven al salo i nosaltres a la cafeteria ... aixo si, la cafeteria tenia taules de fusta massissa, cadires de fusta tb tapissades en cuir i uns sofas tb acolchats de cuir. Un lujo!!! A més, s'hi estava més calentet!
De tant en tant, entre plat i plat anava a veure que tal anava la cosa per si necessitaven alguna cosa. Com que algunes cambreres eren russes doncs hi havien coses que no captaven i jo parlava amb els encarregats de menjador en particular: copes brutes, faltaven els setrillers, una no volia l'amanida amanida, uns volien aigua natural en comptes de fresca... coses aixi...

Menú:

1. Ensalada ilustrada (no, no es un comic sobre una amanida)
2. Esberginies rebossades (jo he passat pk no m'agraden)
3. Jarret de vedella amb guarnicio (de rechupete)
4. Postre (jo m'he demanat un flam)
5. Cafè i demés coses que no he pres

Durant el dinar, el music ens ha saludat i m'ha preguntat quin planing teniem per ell poder planificar-se millor les cançons a tocar. Un noi molt majo que es diu Ignasi i toca realment bé!

Després del dinar, com sempre, hi havia ball i l'Ignasi començava amb el seu repertori.
Es veu que hi va haver un sorteig d'una nina de porcellana i dues ampolles de cava. Compraven els boletos i una ma innocent (lease la menda pk era imparcial) escollia una carta a modo de bolita del bombo de la 11. El primer numero no el tenia nungu perque no s'havia comprat! I elñ segon... endevineu a qui li va tocar? Al senyor poeta que m'havia regalat el poema de les maletes dedicat!!!! Una alegria quan vaig sentir el seu Bingo! jajajaja

N'hi havia un al grup que en conya em tirava els trastos i em p`reguntava si tenia novio, si voldria ballar amb ell arrapat... i la seva dona al costat dient-me: "Tu ni cas, que es un boques!!"
A la que va saber que no li va tocar el regal va dir: "Aixo esta amanyat! Ho has fet aposta! Tu de inocentona no tens res!" Un xou jijiji

La musica seguia. El matrimoni del poeta ballen un vals i més tard ballo jo amb la dona pk l'home no es bailongo. Per desgràcia, el grup no era gaire bailongo aixi que parlo amb el cap de grup i pactem de sortir a les 16.30 en comptes de les 17 com haviem planejat abans.Aixi que posa't a buscar al xofer que s'havia anat a donar un passeig pel poblet. Jo m'havia oblidat de demanar-li el mobil per si passava res, truco als dels autocars per demanar el telefon del xofer i truco... pero salta la bustia de veu molt aviat aixi que tenia 5 trucades perdudes!!! I ja era hora de marxar (les 16.30)
Total, que vaig a veure si el trobo per algun carrer.. i no recorro 50 metres que me'l trobo darrere una senyal olorant una flor!! I una alegria al veure'l! I ell cagant-se en mi (en conya) per les 5 trucades perdudes!
Al final, agraint tots a l'Ignasi lo bé que havia tocat, ballem el "Amigos para siempre" i la canço dels adéus", la gent comença a preparar-se, el music em diu que ho he fet molt bé!
Ens pugem tots a l'autocar i enfilem cap a Barcelona. Els endilgo el CD del Josep Carreras & Friends i al cap de poc alguns ja estan sobats!

L'unic que se sent es el xerraire del grup, un tio de 36 anys que (segons m'han dit els propis cap de grup i dona) li falta un bull al cap i no coordina bé. Es veu que te el cap algo deforme i no li carburen bé les idees.
El tiu en questio, el que em repateja es que, mentre jo vigilo els rezagaos, ell es posa davant la porta de l'autocar com si fos ell el guia i ajudant a la gent a pujar i vetllar per ella. Que dius... si la guia esta ocupada, se n'encarrega el cap de grup no? Doncs no! Ell es creu mes important que tot aixo! Per mi, aixo es questionar la meva feina i autoritat i aixo si que no ho tolero!
A més, de vegades, amb el micro no se'm sentia bé (res, me'l colocava bé i cap problema) i ell no parava de repetir tot el que deia. Jo li he dit 3 vegades: NO NECESITO NINGUN REPETIDOR, GRACIAS! La ultima amb bastant rentintin! I es una cotorra!!!!!!! No parava de xerrar ni sota l'aigua! És l'unic que ha deslluernat l'excursio, pero apart d'aixo tot bé!

El que deia, tots sobats pero amb el xerraire de torn, alguns no dormen. Jo moltes vegades em queia el cap, una capcinada i em despertava. Durant les rondes que feia per si tots estaven be... el que "em tirava el trastos" em deia si a la seguent excursio posaria una peli porno! Li dic: et posare un video de la MTV de la Britney Spears i es lo mateix! jajajajaja

Tornada a BCN tranquila, no hi havia caravana. Hi havia gent que li anava millor baixar a Plaça Espanya en comptes de Pg de Sant Joan i, a la que els he dit que tots els que haguessind e baixar a Plaça Espanya, que hi baixessin que hi feiem una parada, han aplaudit tots d'alegria!!!! jeje
Despedida del senyor poeta i enfilem cap a Pg de St Joan!
Baixem tots, ens despedim i el cap de grup ens dona la propina al xofer i a mi! Que guay! Es una bona propina!!! Em despedeixo del xofer i tiro cap a Tetuan on em creuo amb el Brioxet, que estava venitn a buscar-me!

Anem al Denver pk m'estava pixant, prenem un vichy i anem caminant cap a casa seva!

Compensació més que beneficiosa per tots dos a casa seva ;)............ i una rampa a la cama dreta (la meva) en el moment més interessant de la segona part!!! Si es que es mala sort eh? Al segon round i m'entra una rampa! Collons quin mal i quin riure que ens entra a totos dos fins al punt de plorar a llagrima viva!!

Total, que ha estat un dia genial! Tant aquesta excursio com la primera que vaig tenir, el grup esta encantat amb mi i intentara que les excursions que tenen al desembre, sigui jo la seva guia (15 i 17 de desembre, les excursions preNadal). Si es que quan fas a gust una cosa i el grup que et toca et te carinyu... doncs ho fas a gust i ho fas millor i estan mes encantats amb tu! I aleshores vols que siguis la seva guia... es una roda!

Al principi estic tenint molta sort... els marrons ja m'arribaran ja.. pero mentrestant... a gaudir de la bona sort!

Petons petonets a tots/es

Laia / Fraggle

GUIGUI: GUIRIGAY GUIERO

2006-11-18T22:00:00.000+01:00

Avui us vull comentar l'excursió d'avui!
En un principi, havia d'anar al Roc de Sant Gaietà, a Tarragona... pero ara ve el follon!
A Colom hi havia un autocar des de les 7 del mati esperant a una guia que havia d'anar amb ells.
El meu autocar m'havia de venir a buscar a les 7.15 per anar cap a Gavà.
Son les 7.30. Ni la guia de l'altre autocar ni el meu autocar no apareixen.
El del primer autocar, havia marxat sense guia cap a Terrassa.
Tota estranyada, truco als dels autocars a veure que passa amb el meu autocar (be, en tenia 2).
Total, que el meu autocar havia marxat amb una guia!!!! I no era jo!!!

Manolo (el dels autocars): como se llama la guia que llevas?
Conductor bus: Susana
Jo: Susana? aqui esperaban a una Susana para ir a Terrassa desde las 7 y tenia el movil con el buzon de voz!

Total que la tia aquella s'havia pujat al meu autocar!! No havia preguntat cap a on anaven... la tia s'hi munta i adios muy buenas!!!

Jo: Que me han dejado colgada aqui!!!!
Manolo: Ara te llama Isabel y lo hablas con ella (es una encarregada)

Ring ring!

Jo: Si?
Isabel: Laia? Soy Isabel... mira, que ha habido un lio... pillate un taxi y ves al mercado de San Ildefonso (jo ni pajolera d'on era aixo) que alli hay un grupo que te llevara a un restaurante donde pillaras el autocar que no tiene guia (el que havia marxat sense guia de Colom, vamos. Si ho sabem abans, em munto amb ell i anem cap a Terrassa!!)
Jo: vale, vale, ara pillo uno

Total, que el mercat de San Ildefonso estava a Cornella, al taxista no li sonava i hem acabat fent una volta de cal déu. Jo preocupada per la pasta perque tenia maxim 17,50€. Jo havia trucat a la Isabel aquesta des del taxi dient que anava curta de pasta i menos mal que el taxista, en arribar a Cornella, va parar el taximetre!!!! Bueno... va ser un periple.. preguntant a cada persona que passava... eren les 8.05 i els del grup havien de sortir a les 7.30!!!! Quan vaig arribar portaven un cabreig a sobre....

Sort que tinc el rebut perque m'ho paguin!!

El viatge? Bueno... asseguda a l'esglaó del mig i xerrant amb la guia... una mica sosa... si deia alguna cosa que havia tret d'Internet ho recitava sense gracia.. deia alguna historia tonta d'aquesta escrita per sudamericans (sense ofendre-la pk es colombiana)... pero li faltava vidilla a la noia!

Arribem al restaurant per esmorzar, esmorzem... caxondeo amb uns xofers i faig bones migues amb una guia... em canvio d'autocar i anem cap al naixement del Cardener, afluent del Llobregat... molt maques i tot aixo pero en un sospir es veuen. L'aigua molt bona, aixo si!

Lo dolent havien estat les curves... autentiques paelles mes tancades que un puny!!

A l'hora de dinar, ve l'autentic caxondeo amb tots els guies i conductors. Les guies xerrem del que cobren (a nosaltres dues d'Agrupatur ens exploten pagant-nos una miseria de 35€ al dia mentre que normalment paguen, minim, 50 o 60€ al dia). Xerrem, riem, parlem d'agencies de viatges on podriem tirar curriculums i consells i sobre tot, contactes pk vaig confraternitzar amb dues guies i ens vam intercanviar els mobils per si passes alguna cosa o dubte... les truqués jo a elles. I si elles s'enteraven d'alguna cosa que em pogués interessar... em trucarien.

Després del menjar de pa sucat amb oli, hi ha hagut bailoteo i dp, la jefa que, segons han dit els guies i els conductors, es una mala pecora, ha recitat un poema horroros, ha amanyat un sorteig d'un pernil i ha cantat el Amigos para Siempre a modo de fotre'ns al carrer.
Es veu que el jefe del restaurant tb deixa'l anar. Si li dius una critica, aleshores t'ha crucificat i no et portara ni un trist tallat quan ho demanis. Als clients els tracta molt be, pero desprecia als guies i conductors (sobretoto als primers).

La veritat es que nomes porto dos dies i ja tinc clar que aquesta agencia em durarà poc. Ja ho havien dit que Agrupatur es com una academia. Les guies fan rodatge poc temps i després, quan aconsegueixen unes agencies de viatge on paguen mes, si te he visto no me acuerdo. Jo ho tinc ben clar: mentre no trobi cap agencia, tirare amb aquesta... pero a la que tingui dos que em volen i em paguen bé... adios muy buenas!!

Del guirigay guiero que hi ha hagut, li veig el punt positiu: he trobat un conductor majo (el de Colom), un grup alegre (pero roña pk no han deixat propina) i unes persones bellissimes al restaurant a la taula dels guies i conductors! No m'haure jartat de gambes (ja ho fare el dia 21) pero he aconseguit dos contactes i uns consells valiosissims per part de les guies i els xofers que he tingut en aquestes dos excursions, el Xavi i el Miguel, dos bellissimes persones tb!

Bueno... demà toca anar a Tàrrega i a Agramunt, a fer el tastet de turrons i xocolata a la pedra. Jo em contindré pk a aquest pas recuperaré els 8 kg que vaig perdre jajajajaja
Ja escriure el post demà wapos!

Petons petonets per tots/es,

Laia / Fraggle

Les pors

2006-11-18T13:48:00.000+01:00

Tothom te por a alguna cosa. Normalment és alguna cosa irracional, és igual que puguis esclafar-ho, evitar-ho... simplement, hi és.

En el meu cas serien els escarabats. Mira que hi ha formes de matar-los, però és de les poques coses que em fan això... pànic, fastig, un ensurt quan no t’esperes veure’n cap.

La explicació és força simple, quan era petit (tindria uns 3 o 4 anys) un escarabat gros com ell sol (uns 5 cm, antenes a part) va escolar-se dins del meu llit. Em va despertar, suposo que amb les antenes, tocant-me el cap. Quan vaig donar el llum no vaig veure res, però al enretirar el llençol estava allí, al mig del matalàs tan panxo. Des d’aleshores ja no puc ni veure’ls.

Si me’n trobo un d’aquest calibre (per sort fa força anys que ja no n’he vist) em fa cosa fins i tot xafar-lo, em dona la impressió que el molt malparit em saltarà al damunt de la mà just abans de donar-li. La única forma que m’hi atreveixo és a base de cucal (o derivats) en dosis massives. La cosa no acaba normalment fins que el bitxo en sí està completament blanc (de tan insecticida que li he tirat). I fins que no està completament mort ni el toco. Quan ja ha passat tot, agafo escombra i recollidor, i apa, WC i estirada de cadena al canto.

Però els moments dels que parlava al principi, és quan no saps que t’ho trobaràs. Estàs tan tranquil i de cop, així de reüll veus quelcom que es mou. El cor se’m dispara per moments, perquè el primer que em ve a la ment és un escarabat, encara de desprès de mirar-ho directament no hi hagi pas res, o simplement sigui algun reflex d’alguna cosa que estigui manipulant jo mateix en aquell moment.

I ara vosaltres... Quines pors/fòbies teniu?

Anem per parts

2006-11-18T12:46:00.000+01:00

Primer, disculpes a tots els blogaires, ja que porto unes setmanes força atrafegades que a dures penes m’han deixat llegir els posts dels altres (ni els comentaris en molts casos) i jo tenia aquest totalment abandonat.

Per sort la Fraggle li ha donat un xic de vida en aquest temps (gracies carinyu!!)

D’idees no me’n faltaven, però no tenia temps per escriure-les (i menys per traduir-les)

I aquí és just quan arribem al segon punt: en vista de la poca (nula?) activitat de la versió en castellà del blog, tan la Fraggle com jo hem decidit cometre un “bloguicidi” (si, ens el carregarem). Hem vist que la feinada de fer un post, traduir-lo (amb el temps que això porta) i pujar-ho tot plegat, no compensa si no hi ha activitat, així que... bon vent!!

Ara toca arreglar una miqueta els links, treure les males herbes i tornar a escriure (que ja tocava)

Gracies per la vostra paciència!!

EL MEU AMOR SECRET

2006-11-17T17:07:00.000+01:00

Avui us vull parlar d’un ésser viu de la qual em vaig enamorar des del primer moment que el vaig veure: la meva gata Amy.

També li dic peke, patufa o reina.

És una gata siamesa i té 5 anys. Ma mare la va veure en una botiga d’animals i un dia me la va ensenyar. Va ser amor a primera vista!!! Almenys per part meva jeje. Aleshores tenia mes i mig i era la única que quedava. Ningú la volia perquè tenia l’orella torta i sempre estava d’esquena mirant els peixos. Així la vaig veure li vaig dir a ma mare que ens l’endúiem a casa.

Alguns direu que per què no vaig anar a una gossera i la vaig treure d’allà.

La veritat és que jo mai vaig voler tenir animals perquè sóc una mica al·lèrgica als gossos i als gats. Però va ser veure-la allà, tan soleta i petiteta, que ens la vam endur. Lo bo és que a mi no m’afecta tant com a mon germà (això ho vam saber 1 any mes tard de tenir-la a casa i ja no ens en vam poder desfer d’ella).

Per ser una gata és força curiosa. És bastant poruga davant les visites. Lo raro és que no fugi quan et veu!! Com li va passar quan va conèixer al Brioxet!!

Quan no et necessita, s’enrosca en ella mateixa i es fica al transportin (la gàbia que s’utilitza per transportar-la) o a la part superior del seu rascador vertical (informalment anomenada la peana).

Quan fa molt que l’has deixada sola, et ve i et fot la bronca a “miol limpio”, se t’enrosca i vol mimitos. Li encanta que li gratin el cap i les orelletes (aquí una mica fort). I fins que diu prou!! Aleshores t’esgarrapa!!

Li encanta la nata, el pernil dolç, l’enciam i les gambes. Ma mare l’ha malcriada i jo sóc una mica més estricta en això. Procuro que no s’engreixi de més. Perquè el felino aquí presente li encanta pujar a on menja ma mare i sempre ha de provar el que menja ella. Així de rara ha sortit. I amb mi no ho fa. Millor, jeje.

També li agrada sortir moooooolt al balcó per olorar i escrutar el carrer amb aquells ulls tan blaus i macos que té. I quan fa solete, s’estira a sobre els ventiladors aquests de l’aire condicionat i s’hi pot estar hores allà qual llangardaix del desert.

Jo sóc la que li fa les moxaines i a qui li llepa. A ma mare l’esgarrapa. Ma mare l’alimenta i jo jugo amb ella i li faig moxaines. I sóc jo la que li nota si està toveta (li’n passa alguna) o no pel simple fet de tocar-li el pelatge. Sé si l’han pentinada o li han tallat les ungles o li han donat una pipeta anti-parasits (que ella odia jeje)

Quan fa mes de dos dies que no la veig li tinc una enyorança que no sé com puc aguantar. La veritat és que, de casa meva, és a qui més enyoro. Acariciar-la és sedant per a mi i el fet de saber que està al meu costat ja em fa sentir millor. Digueu-me cursi.

És lo millor que m’ha passat mai (Brioxet, no te sentis gelós que a tu t’estimo d’una altra manera jejeje)

Bé, no us embafo més amb aquest amor fou que li tinc a la meva gata!!

Amy, t’estimo molt, patufa!

YUYU NOCTURN

2006-11-17T00:08:00.000+01:00

Alguna vegada heu caminat per la Rambla a les 6.30 de mati??
Jo ho he hagut de fer mentre treballava a l'Aparrthotel i ho he fet aquest matí.
Caminar per la Rambla a aquelles hores per anar a treballar es un altre mon!
Tu, ben desperta (es un dir pk tens les neurones al llit) caminant cap a Colom (que es on em venen a buscar) i amb els ulls lo mes oberts possibles, sense gosar posar-te els cascos per por que et violin o t'atraquin.
Vas baixant tranquilament la Rambla i veus fauna de tot tipus: borratxos que tornen a casa fent eses, putes que de dona nomes tenen les tetes perque se'ls veu d'una hora lluny que son tiarrones del norte (o del sud pk son ben morenets), un borratxo que et mira i se't queda mirant mentre t'allunyes amb cara de fastic, guiris fent el gilipolles, autoctons ben fumats... i de fons, els zum zum dels cotxes a toda metxa! sort que no hi es la Carmen de Mairena que diuen que l'han detingut/da per posseir un prostibul al c/ lluna ... no vull ni pensar que seria trobarme'l/la a aquelles hores... amb son... gires el cap i BUUUU!!!

AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAGGGGGGGGHHH!!!!!! DIOS MIO! no podre dormir nunca mas! Aixo si que despertaria un mort i no la coca cola i su Sensacion de Vivir (per cert, la serie la tornen a emetre pero ara en catala al K33, cosa que perd molt i m'he tornat a veure alguns capitols)

Total, que la Rambla a les 6.30 de la nit quan vas a treballar es mes salvatge que el Ankawa i el Waku Waku junts.... nomes falta el Bertin Osborne cantant una ranxera i demanant per favor que li donin un torito (el del Fary?) pel carro del Manolo Escobar!

paranoies varies apart, ja m'he desfogat!

petons/ets a tots/es

Laia /Fraggle

PRIMER DIA COM A GUIA ACOMPANYANT

2006-11-16T22:39:00.000+01:00

Bueno bueno... sembla que haure de calmar les feres!!!
no sabia que la inactivitat del nostre blog provoqués tants efectes secundaris dins la població blogaire!!! jajajaja

Bé, abans de tot... gràcies als que m'heu animat pel dia d'avui: el primer dia que exerceixo de guia acompanyant per grups!

No és que paguin gran cosa pero per alguna cosa es comença. Quan tingui més rodatge i experiencia, ja em canviaré d'agència on paguin més jejeje

A vore, us explico: treballo per una agència de viatges i faig de guia acompanyant. És a dir, vigilo que estiguin tots els que han d'estar, vigilar que no els passi res, pagar els seus dinars amb els bonus, coses d'aquestes ... i a l'autocar, he d'informar sobre l'excursió que fem aquell dia, breus comentaris i anècdotes sobre les poblacions que estem passant,... coses per l'estil.

M'ha tocat un grup ben maco: els de l'Orfeo Badaloní, una colla de gent gran ben trempadets i eixerits que m'han acollit molt bé i m'han sabut comprendre els nervis i errors del primer dia. A més, el xofer, a la tornada, m'ha obsequiat amb uns quants consells sobre el que he de dir i fer per fer millor la meva feina!!

Avui hem anat al Parc Samà, a Montbrió del Camp, prop de Cambrils. La veritat és que el parc en sí és maco, pero en aquesta època no fa gaire patxoca i les tortugues que s'anunciaven no hi eren... haurien fugit despavorides en saber que veniem nosaltres jajajajaja
"fugiiiiiiim, que venen els yayoooooos"... ná, bona gent!

Després de voltar pel parc i d'haver esperat dos rezagaos, hem enfilat cap a Cambrils per donar una volta pel Passeig Maritim pero.... SORPRESA!! el Passeig Maritim estava en obres i cada cual se n'ha anat al seu aire! Al final, he hagut d'anar a buscar a un trio de rezagadas perquè estaven seguint a unes altres que anaven mes de pressa.
Total, que arriben aquest trio i jo a l'autocar i una d'elles desfallecía perdía perquè no sabia que les altres caminaven tant!!! Una mica més i l'he de dur a coll i be!! Pobra dona!! Fer-la caminar aixi!
I jo li deia: Pero per què no s'ha quedat a mig cami, senyora??
I ella diu: Jo anava seguint-les, anava seguint-les i no sabia que haviem anat tan lluny!
I jo pensant: Si, pero una mica mes i arriben fins a Salou i s'enfilen al Dragon Khan aquestes abueletas...

Bueno... bromes apart, que la dona va patir dels peus durant una bona estona... després vam enfilar cap a Alcover on vam dinar al "El Álamo" un restaurant bastant "pasadillo". Els guies i els xofers (ens vam reunir dos grups al mateix restaurant) en una taula apart. Compartien anecdotes i excursions en comu i viatges que havien fet i jo escoltava i callada com una morta. També escoltava els consells de l'altre guia, que es qui m'havia dit que em pagaven una merda en comparacio al que paguen a qualsevol guia acompanyant pero que l'important es que, a la que tingui suficient experiencia, que m'espavili i trobi una agencia de viatges (trucar jo) de les que necessiten guies acompanyants que pagui mes.

Després va haver bailoteo i vam ballar tots una estoneta... jo inclosa i allunyant-me d'un vellet vidu que intentava enganxar-se'm al darrere i jo fuig, fuig!!! i vaig enganxar el cul a la paret i d'alla no em van treure jajajaja!

Bueno... i la mes grossa! A part que em posaven 19 anyets... (gracies, senyora)... m'han intentat aparellar amb un fill d'aquella senyora. Ella deia: Mira quina noia mes maca i decent que es.. a vore si te xicot i si no, intentare aparellar-lo amb el meu noi!
Jo m'he sentit afalagada. Li he dit que tinc xicot des de fa 3 anys i mig i s'ha alegrat per mi pero llastima pel seu nano.... si, si nano... te 40 tacos el seu nano!!! de nano no en té res!
I jo li dic: es que m'agraden mes jovenets!!
I diu: 40 anys però solter eh??
I jo pensant: per alguna raó serà!!!!

Bueno, que allò semblava Lo que necesitas es amor en versio geriàtrica!! Pero jo estava enmig del fregao i m'havien pillat in fragantis! Ja després ja no ha insistit més la senyora!! Ara ja li pot dir al seu fill de 40 anys que ha conegut una noia de 26 anys molt maca que era perfecta per ella pero que ja esta agafada!

Que dius.... 14 anys de diferencia... que fotrieu vosaltres?? a no ser que te'l busquis forrat el tiu... los cuarentones a mi como que no!!

Bueno.. que me'n vaig per on no toca!!

Després del bailoteo, cap a Badalona a deixar els abueletes i cap al World Trade Center (bé, Plaça del Carbó, sector Drassanes), que es on m'ha deixat el xofer, on el David ja m'esperava amb impaciencia per donar-me una abraçada i molts anims!! I sobretot, petonets!!

Porto des de les 5.30 aixecada!!!!!!!! i no se com tinc energia encara per fer el post!!! Pura inèrcia, vamos!!
Dissabte i diumenge també pencaré aixi que demà toca anar a dormir d'hora!!

Molts petons i petonets a tots/es!!

Laia / Fraggle