LA PERSISTÈNCIA DE LA MEMÒRIA, Salvador Dalí, 1931De tant en tant em bufa la musa (bé el muso Brioxet) i m'inspiro.
Aquesta és la primera vegada que relato un d'aquests RelatsConjunts.
Aixi que sigueu bons!
Barcelona, any 2630.
Tot s'ha acabat. La humanitat s'ha extingit. L'aigua s'ha evaporat i només queden petits llacs desperdigats per tot el globus terraqui. La terra ara és tosca, dura i àrida, incapaç de concebre cap tipus de vida animal.
Només queda el temps, el pas inexorable dels minuts i els segons en un indret inhòspit i silenciós.
Solia haver tanta vida aqui... cap al Sud d'aqui solia haver el riu Ebre, ara un camí de sorra immens. La ciutat de Barcelona ara no és més que l'ombra difusa d'un record oblidat... les runes enterrades sota tones de sorra... la Vall d'Aran ara és una depressió de roques i Llançà va desaparèixer sota un mar ara evaporat...
tanta vida i tanta alegria perdudes per l'engreïment humà, per les seves ganes de prosperar sense tenir en compte que el planeta anava emmalaltint... al final el planeta no va poder més i va dir prou! aqui m'aturo!
Aleshores la protecció natural que tenia la humanitat contra el sol es va fondre, com els somnis perduts... el sol va començar a bollir el planeta... plantes, animals, rius.... persones... tots morts per la intensa calor pura del sol... purificant amb foc el càncer de la terra: la humanitat...
només queden aquests rellotges, curiosament han resistit a tota la destrucció... i ara són els únics testimonis de la devastació que aqui va succeïr...
temps... el temps és la clau...
la terra resorgirà de les seves cendres, com l'au fènix que emprèn el vol desprès d'haver perescut... les plantes tornaràn a la vida, els animals tornaràn a córrer i triscar entre la malesa... i l'ésser humà tornarà a néixer milers i milers d'anys més tard... sabent que han de tenir cura de l'unic planeta que els podria acollir...
i jo qui sóc? Sóc un vigilant, aquell que observa sense poder intervenir en res del que succeeixi a l'univers perquè així se m'ha ordenat. Jo sóc en Uatu, el vigilant.
Aixi que sigueu bons!
Barcelona, any 2630.
Tot s'ha acabat. La humanitat s'ha extingit. L'aigua s'ha evaporat i només queden petits llacs desperdigats per tot el globus terraqui. La terra ara és tosca, dura i àrida, incapaç de concebre cap tipus de vida animal.
Només queda el temps, el pas inexorable dels minuts i els segons en un indret inhòspit i silenciós.
Solia haver tanta vida aqui... cap al Sud d'aqui solia haver el riu Ebre, ara un camí de sorra immens. La ciutat de Barcelona ara no és més que l'ombra difusa d'un record oblidat... les runes enterrades sota tones de sorra... la Vall d'Aran ara és una depressió de roques i Llançà va desaparèixer sota un mar ara evaporat...
tanta vida i tanta alegria perdudes per l'engreïment humà, per les seves ganes de prosperar sense tenir en compte que el planeta anava emmalaltint... al final el planeta no va poder més i va dir prou! aqui m'aturo!
Aleshores la protecció natural que tenia la humanitat contra el sol es va fondre, com els somnis perduts... el sol va començar a bollir el planeta... plantes, animals, rius.... persones... tots morts per la intensa calor pura del sol... purificant amb foc el càncer de la terra: la humanitat...
només queden aquests rellotges, curiosament han resistit a tota la destrucció... i ara són els únics testimonis de la devastació que aqui va succeïr...
temps... el temps és la clau...
la terra resorgirà de les seves cendres, com l'au fènix que emprèn el vol desprès d'haver perescut... les plantes tornaràn a la vida, els animals tornaràn a córrer i triscar entre la malesa... i l'ésser humà tornarà a néixer milers i milers d'anys més tard... sabent que han de tenir cura de l'unic planeta que els podria acollir...
i jo qui sóc? Sóc un vigilant, aquell que observa sense poder intervenir en res del que succeeixi a l'univers perquè així se m'ha ordenat. Jo sóc en Uatu, el vigilant.
2 comentaris:
Olé!!!
Dalí i la Marvel Comic Group en un mateix relat (conjunt)!!!
Molt bé!m'agradat molt! Ben original
Felicitats!!
Odio els relats conjunts!!
Publica un comentari