Va de comics...

Avui m'ha donat per escriure-us de nou, una bonica combinació de idea i temps per escriu-re-la s'han combinat molt bé i així escric uns quants posts, que tenia això molt abandonat (mil disculpes al public que estigui llegint).

Abans de començar, caldria dir que tant la Fraggle com jo, som molt aficionats als còmics, especialment els de la casa Marvel. De fet la amistat va començar per aquest tema (però això ja és una altre història). A mi particularment el que m'agrada força dels còmics de Marvel (tots els de super herois i similars) és que per molt txulo que sigui el seu poder o habilitat en general, pràcticament tots els personatges protagonistes amb més rerefons que un parell o tres de vinyetes, tenen alguna cosa que fa que no t'agradés estar a la seva pell. Tal i com ho va definir el Stan Lee, són Deus amb peus de fang.

I per a mostra, una merceria (amb un botó no en tinc ni per començar)

Capità Amèrica: És un gran heroi de la Segona Guerra Mundial, salvador de l'occident dels nazis, però el seu company Bucky cau mort i se sent culpable tota la seva vida per no haver-lo protegit. Després cau al Oceà Àrtic i es congela. S'hi passa un bon grapat d'anys fins que no el troben i el descongelen. Per a ell, el temps no ha passat, és una persona amb el cos del Brad Pitt (però amb esteroides) i la mentalitat del vostre avi. Us imagineu quin canvi d'ambient ha tingut que patir?

Charles Xavier: Mutant, amb el poder de la telepatia. És sens dubte el telépata més poderós del mon, però està confinat a una cadira de rodes de per vida. Se sent responsable de tots els mutants de la Terra, i envia els seus deixebles (la Patrulla X) a la batalla dia sí, dia també a enfrontar-se amb qui calgui, morint-hi algun membre en alguns casos.

Rondador Nocturn: Té el poder de teletransportar-se a on vulgui (sempre que ho hagi vist abans, pel risc de acabar dins d'un objecte sòlid). També te una agilitat sobre-humana i abans de començar les seves aventures amb la Patrulla X era un aficionat a la esgrima i a les pel·licules del Errol Flynt i un acròbata (excepcional) en un circ. És molt religiós, i aquí comencen els problemes, tot i ser tan religiós (acaba fent-se capellà i tot) te l'aparença d'un dimoni blau. Petit, amb cua i mans i peus de 3 dits. Qui voldria tenir aquesta aparença en el mon real?

Picara: Pot absorbir els records i habilitats de qualsevol persona que toqui. Dit així sembla molt maco, però tingueu en compte que no controla el seu poder i que si el contacte amb la persona és massa llarg la transferència és permanent, deixant a l'altre persona amnèsica i sense poders, si es que en tenia algun. De fet, ja ho ha patit, i té dins seu la seva ment i la de Carol Danvers (alias Marvel Girl). Com patir una esquizofrènia, però amb tota la raó del mon. Us imagineu passar tota la vostra vida sense poder tocar a NINGÚ? MAI? Ni un centímetre de la vostra pell pot tocar a una altre persona, o de cop (i com a mínim durant una estona) tindríeu tota la ment de l'altre persona dins vostre. Quin horror!!

Ciclope: Hi han mirades que maten... en el seu cas, no es una forma de parlar. Els seus ulls llencen rajos òptics capaços de polvoritzar una muntanya. Per desgràcia no els pot controlar perquè a causa d'un accident es va donar un cop al cap i des d'aleshores ja no és capaç de "desconectar" el seu poder. La única cosa que pot aturar els rajos és un visor de rubí que sempre te que dur. Passar tota la vida veient el mon de color vermell, i amb por de perdre el visor i matar a algú... No li ho desitjo a ningú!!

GataSombra: Té el poder de "passar en fase"(com el DL en Herois, que s'haurà inspirat en ella). Per als que no ho seguiu, seria el poder de passar entre els àtoms de qualsevol objecte (ja siguin sòlids o no) anul·lant el petit camp magnètic que fa que les coses sòlides siguin sòlides. Com a efecte secundari el fet de passar a través d'un aparell electrònic, equival a destrossar-lo per culpa del pols electro-magnètic que desprèn sempre que entra en fase. A sobre, és superdotada, i això fa que hagi perdut la seva infantesa. L'inconvenient del seu poder és que el seu estat "normal" és estar en fase. Només si es concentra és solida. Imagineu-vos que es despista i es queda quieta (completament quieta) a un lloc de l'univers.... sortiria de la Terra abans de que se n'adonés pràcticament. Després de tot, la velocitat de la Terra no és per prendre-se-la a broma!!

Lobezno: Un tipus petit, però amb molta mala llet. Te el poder d'n factor curatiu accelerat. Qualsevol ferida o malaltia se li cura molt ràpidament i fins i tot l'envelliment se li ha disminuït, ja que les seves cel·lules s'estan regenerant continuament (de fet te més de 100 anys i no n'aparenta més de 40). Per desgràcia el van agafar com a conillet d'indies per jugar als metges (projectes secrets del govern...) i li han folrat l'esquelet sencer d'un metall indestructible anomenat adamantium. Com a part de la seva mutació també te unes urpes que li surten dels artells (3 a cada mà). Originalment eren d'os, però després de l'operació eren metàl·liques (i molt esmolades). Fins aquí tot molt bé (a part de pesar més de 150Kg i no poder passar per un detector de metalls del aeroport sense que sonin totes les alarmes). Lo dolent és que per "curar-se" la ment de tants traumes patits al cos, te una amnèsia del seu passat molt important. De fet no recorda ni el seu nom real, ni sap quina edat te. Ha perdut el record de més de mitja vida...

Tormenta: Pot controlar el clima. Poc més a dir, oi? Podria solucionar els problemes de sequeres o inundacions ella soleta si s'ho proposés... o arrasar tot el planeta a base de tempestes, vents huracanats, llampecs... El clima respon al seu estat d'ànim, així que sempre s'ha de controlar els sentiments (no seria gaire bó fer-li agafar una rebequeria) . Això si... ha perdut tota la seva família a la tendre edat de 4 anys, quedant atrapada en un edifici en ruïnes i agafant claustrofòbia de per vida, convertint-se en una lladre per adopció...

Magneto: Pot controlar els camps magnètics de tot el que l'envolta. Tenint en compte que vivim en un món força metàl·lic, no és una cosa per prendre-se-la a broma. És un dels "dolents". Ell vol protegir els mutants de l'home normal, però els seus mitjans son massa agressius i el tracten com a un terrorista. Tot el que fa, és perquè quan era nen va ser un dels empresonats als camps d'extermini dels nazis. Aleshores no controlava els poders, i no va poder fer res, però sap que els homes, si poguessin, farien el mateix amb tots els mutants (per el simple fet de ser diferents) i no ho vol consentir.

Mercuri: És un velocista. Corrent, pot anar a velocitats superiors a qualsevol estri fet per l'home (a excepció de la llum). Podria anar on volgués de la Terra amb un temps rècord. Com a punts negatius, a part de viure en un mon que es mou a càmera lenta per les teves percepcions, és que està enamorat de sa germana, i sempre és menys preuat pel seu pare (en Magneto).

La Cosa: Imagineu un munt de roques amb forma de persona (una persona molt i molt forta...) Ara tingueu en compte que dins d'aquesta grotesca aparença hi ha una persona molt sensible que mai ha paït transformar-se per accident de persona normal en "això". Se sent permanentment rebutjat, tot i que sempre rep suport dels més propers (excepte de la Torxa Humana, que és un bromista amb molt mal gust en aquest aspecte)

Spiderman: Qui no el coneix? Tot gran poder, porta una gran responsabilitat... gran frase... Per desgràcia, ell per molt que faci, per molt que lluiti, mai se sent complagut. Sempre creu que podria haver fet alguna cosa més, encara que sigui totalment impossible. Ha de salvar a 1000 persones, i si en salva 999, però la última no hi arriba a temps s'hi tira pedres al fetge i s'autoflagel·la amb un "ho podria haver fet millor"

Victor Von Doom (Dr. Muerte pa los amigos): És el malo maloso dels 4 Fantàstics. Molt llest, molt pagat de sí mateix i molt envejós d'en Reed Richards (Mr. Fantástico), que encara és més llest que ell. De fet, encara que el pintin com a tan dolent, en origen, el pobre lo únic que volia era salvar la seva mare, atrapada a l'infern per fer tractes amb el diable (i ja se sap com acostumen a acabar aquestes coses). L'experiment per salvar-la no li surt bé (en Reed l'avisa que els seus càlculs són incorrectes) i es queda desfigurat. D'aquí ve tot el rencor cap a en Reed (ell creu que el culpable de l'accident és en Reed i no els seus propis errors). Però també fa coses bones: És el dirigent d'un petit país, que porta de un estat quasi feudal, a ser una potència mundial. Tot i ser una dictadura, és apreciat per el seu poble. A canvi de tot el progrés i la seva protecció, lo únic que demana és lleialtat (i el seu poble la hi dona de bon grat)

Rayo Negro: Aquest "Inhumano" (una de les races del univers Marvel). El rei dels Inhumanos de fet, sembla un paio força tranquil i tímid. Definitivament poc xerraire, i és una sort, perquè una simple aclarada de gola seva podria destrossar una muntanya fàcilment... Us imagineu passar-vos tota la vida sense poder emetre cap so? Quin frustre!!!

Podria seguir amb moltíssims personatges més, però ja m'està quedant un post kilomètric, i així el deixo obert a d'altres personatges que vulgueu comentar vosaltres, que n'hi ha la tira!!!