L'ALTRA BANDA DEL MIRALL

Mai us heu parat a pensar en què hi ha a l'altra banda del mirall??
Vale, si, estic jo mateixa fent ganyotes mentre em rento les dents,... o intento veure si em puc treure un gra llefiscós, o me n'adono que m'he guixat el moflete amb un boli, o penso en que estic més pàlida que la Laura Palmer de Twin Peaks (i mireu que no l'he vista però sempre surt la seva imatge per tot arreu!! ¿Quién mató a Laura Palmer? A vere si ho diuen que ens farem vells!!!)

És curiós com és un tema recurrent el fet de pensar si aquesta vida que tenim és real o som els de l'altra banda del mirall... de vegades dona yuyu pensar en que som l'altra banda i el que veiem al mirall la versió original...
Aleshores això ens convertiria en meres còpies designades a imitar els moviments que fa el nostre original a la seva banda... res seria realitzat de "mutu propi",... seriem els titelles del destí alternatiu...
Moltes vegades m'he posat a pensar si el nostre món és nomes una part d'un altre...
no se... rollo Matrix... (si, ja ho sé... és el millor exemple) i també m'ha passat que, en moments de total avorriment, m'he trobat a mi mateixa intentant prendre consciència de la meva pròpia idem.
Del plan: com puc moure jo el meu cos? És el meu cos un carcassa d'una cosa més trascendental? I si sóc alguna cosa més trascendental que aquesta carcassa, què soc? Em noto buida i lleugera, sóc un gas? (no, no parlo de pets). Son els meus pensaments lliures o algú està prenent el control del meu ser?

Suposo que coses d'aquestes com les típiques preguntes de d'on venim, cap a on anem i demés, tard o d'hora, tots ens les hem plantejat quan no teníem res més a fer.
Però es que no sé si lo meu és greu o hi ha gent que també ha pensat això.

Si, sóc rara de collons, però no sé... suposo que és que, simplement, sóc humana.

Kissus a tots/es!