Blogosopar!!

Aquest divendres, després de molts patiments per què no se n'adonés de res l'homenatjat, vam fer un sopar al TeatreNeu, a una sala reservada per nosaltres solets (i lo que va patir la pobre sala)
Sort que hi havien unes teles sota el terra (era de vidre transparent) perquè si arriben a veure el xou que vam muntar, més d'un dels que estava a la entrada hauria agafat una contractura a les cervicals mirant cap amunt!!
Ens vam trobar amb en DooMMasteR a la porta del restaurant, amb el gran dubte de ON estava la taula reservada a nom de l'Alepsi (no, no es va reservar amb el nick "Alepsi", però no diré pas el seu nom per aquí ni sota amenaces i coaccions). Entrem... i definitivament, la planta baixa no és el lloc... pugem al pis superior... i ja te més pinta de restaurant... Però la part de tranquil, amb una sala per nosaltres no estava tan clara...
Res, tornem a baixar, m'acosto a la barra i li pregunto a la cambrera que on estan les taules reservades. La seva resposta em deixa a quadres durant un segon... "No es reserven taules". I jo... "I tant que si! Aquesta ja està reservada a nom de Alepsi!" Aleshores es quan s'il·lumina la neurona de la pobre xicota (anava de cul a la barra i només n'utilitzava una per mi) i em diu, "pujant l'escala, a la dreta, al fons". Tornem a pujar, i avancem més dins del restaurant del primer pis. Aleshores, a la dreta, veiem una porta de vidre, amb una taula tota plena de plats d'entrants i una noia dins, com una mica neguitosa.
Com que la única persona que coneixíem era justament en DooMMasteR, no sabíem qui era,
La que havia arribat primer al sopar va resultar ser la Nur! Després de les presentacions de rigor i sorprendre'ns (especialment en DooMMasteR que cert dia va fer un post on "creia" que havia vist a un tren en Q i la N) amb la filera, proporcions i aquestes coses, va tocar seguir esperant a que arribés la resta de la gent (a ser possible abans que en Laprí). Trucadeta al Adagio, i diuen que estan de camí, que ja han aparcat. A la Alepsi no podia trucar-la, que ella era qui duia a en Laprí, i no era plan d'aixafar la guitarra.
Al final es van trobar tots a la porta i van pujar plegats a la sala. Aquí podríem dir que hi va haver la cara de la nit: En Lapri quan va veure que dins de la sala hi erem nosaltres 4 també! Llàstima que la càmera no estava fora de la bossa aleshores, que si no, era per emmarcar-la (ho faré amb el record).
Més presentacions, sorpreses i definitivament ens confirmen que ens imaginaven més baixets a la Fraggle i a mi (1.74,5m i 1,78m respectivament).
Ens seiem a la taula i... comença el xou!!
Entre descobrir que és el que ens han dut (uns cors de carxofa arrebossats van passar una estona convertits en peix, una altre en pollastre, per posar un exemple), les ingents quantitats de vi que van volar (per la rapidesa quasi diria que algunes copes es van TELETRANSPORTAR dins dels estómacs fins i tot!), les frikades varies (gracies a la Fraggle, la Maduixeta, va descobrir que els seus nivells de frikisme son completament acceptables a la societat actual).
Un cop calmada la gana inicial (podríem dir-ne fam, però no queda tan "fisno", oi? aix... ja ho he dit :-P) les mandíbules es comencen a utilitzar més per xerrar i menys per menjar.
Després ja és quan la cosa va començar a degenerar cap a cançons de series japos (en japonès), "a veure qui la te més xula" (la PDA, malpensats!!), moltes donacions de sang via llacrimal (crying blood my friend), diverses exaltacions de violència (llançament de paperets, injert de palet de pinxo maxilo-facial frustrat, enlluernament repetitiu del personal a base de flaix de càmera fins a quedar mig cecs...)
Amb tot això al cos, i després de descartar fer una corda amb les estovalles i fer un "simpa" fugint per el balcó, vam pagar lo acordat i vam tocar el dos abans que se n'adonessin de l'escampall de paperets, taps de suro i a saber que més que hi havia per el terra.
La Fraggle i jo, vam tornar caminant xino xano, fins a casa meva, rient, recordant i desitjant fer-ne més de sopars com aquest.
Aquí ve la nostra proposta... ho deixo obert a lo que comenti la gent:

PER LA PROPERA FESTA GROSSA QUE HI HA, ÉS A DIR, LA REVETLLA DE SANT JOAN, TORNAR A REUNIR-NOS TOTS PLEGATS, POTSER FER UN SOPAR, POTSER NOMÉS LA JUERGA POSTERIOR, PERÒ PASSAR-HO TOTS JUNTS (COM MÉS MILLOR).
COM MÉS TEMPS TINGUEM PER PREPARAR-HO, MILLOR ES PODRÀ MUNTAR.

Que hi dieu?