SOPAR ANGLÒFON

Després de dos setmanes, ja toca que ens hi posem de nou, Així que aquí està el relat del fantàstic sopar que vam tenir amb en Kevin i la Sabine, (la parella de turistes que vam ajudar, per si algú no se’n recorda).
La cosa estava en que estàvem esperant la seva trucada. Nosaltres no els vam trucar pas perquè hauria estat una falta de consideració (eren ells qui volien agrair-nos el gest, si haguéssim trucat nosaltres, hauríem quedat com uns aprofitats). Total, quan pensàvem que ja no ens trucarien, vam decidir anar a sopar a i al cine però...
Cap a 3 quarts de 8 ens van trucar i vam quedar al hall del hotel a les 8:15. Després de les salutacions de rigor, va tocar decidir a on anàvem a sopar, i nosaltres que som molt previsors, portàvem al damunt unes quantes targetes de restaurants que ens agradaven (i que pensàvem que els hi podria fer gracia d’anar-hi)
L’ elecció entre un amb cuina tradicional catalana, un italià (boníssim també) o un argentí (del quan me n’han parlat molt be però no hi he anat mai) no va ser gaire difícil: El restaurant amb cuina tradicional catalana!! (fem país!! XD)
Un cop trucat el restaurant i reservada la taula (per no tenir sorpreses desagradables) ens vam dirigir cap al metro tot fent petar la xerrada. A l’ entrar, veiem com un es cola dins de l’andana sense pagar. La Fraggle i jo ja hi estavem acostumats a tot plegat, però ells estaven flipant!! Van fer el comentari que no era pas un transport gaire car, com per a que la gent s’hi colés! Clar, ells ho veuen des d’una economia molt superior a la que hi ha aquí. Els hi vam explicar com està la cosa a Espanya amb poques paraules: Els preus es van posant a nivell europeu (sobretot des de l’entrada del Euro), però que els sous s’assemblen més a un país d’África que no pas d’Europa... van assentir bastant seriosos... Spain is different, nena!
Amb això, que arribem a Diagonal i comencem a pujar per Gran de Gràcia per anar a “Can Xurrades” (el restaurant escollit).
Només arribar, ja ens duen cap a la taula i ens ofereixen les cartes, 2 en català i 2 en anglès (vam avisar prèviament al cambrer)
La veritat es que va costar força escollir (tot estava molt bo). Després d’explicar com funcionava lo del pa amb tomàquet (que els hi va agradar molt) i de dir alguns plats que son molt típics (botifarra amb mongetes, pollastre al cava, xatonada) ens vam decidir justament per aquests plats i una amanida, una torrada de pernil i bacallà amb samfaina (això entre tots, eh?).
Per beure, ho endevineu? No? Au... va... Els que coneixeu a la Fraggle segur que ho sabreu... va... una pista... te bombolletes... bueeeeeeeeeeeeno... vaaaaaaaaaaaale... ja ho diiiiic... Vichy Català!! (Fem país de nou!!) i un bon cava brut nature. Ells no coneixien el cava com a tal, coneixien el xampagne, però tenien el “seco” com un buquet... Si us plauuuu!!! El “seco”??? Si això no serveix ni per netejar les rajoles!! En quan van provar el brut nature, amb la cara de sorpresa ja pagaven!! Només dir que els vam apuntar algun cava brut nature que estigués bé per endur-se cap a Dusserdolf a l’endemà (que marxaven cap al migdia).
La conversa durant el sopar bàsicament la duien ells 2 i la Fraggle, jo anava caçant les coses com podia, però tot i que els entenia força be, amb el xivarri del restaurant em perdia part de les frases. També s’ha de dir que no tinc tant nivell d’anglès com la Fraggle, i, especialment tinc molt menys vocabulari. Tot i que em deien tots 2 que se m’entenia força bé, hi havia estones en que ho passava força malament per la impotència de voler dir alguna cosa i no tenir les paraules adequades. Sort que la Fraggle estava allí per ajudar-me!! La veritat és que ella va dur el pes de la conversa tant el dia dels fets com durant el sopar!
De postres, 3 cremes catalanes i ja vam sortir del restaurant, plens com una bota, però disposats a tornar caminant (ara que feia baixada) fins al hotel.
Tot baixant per passeig de gracia, vam comentar curiositats de les obres de Gaudí (la Pedrera i la Casa Batlló), diferències varies entre països (la diligència Kansas –Barcelona - Dusseldorf a toda vela) i anècdotes en general.
Cap a les 12 de la nit, els vam deixar de nou al hotel, amb els nostres millors desitjos pel viatge i per la boda!!
La Fraggle i jo vam anar tirant cap a caseta, i com que estàvem força cansadets no vam trigar pas gaire en anar-nos-en a dormir*...


*Si, malpensats!! A dormir... o... què us pensàveu?