Bombers del món i altres tonteries

Inspirant-me en el post del adagio sobre els fascicles, m’ha vingut al cap una curiosa paranoia.

Mitjans d’agost ... apetible tarda on t’estàs atxitxarrant... no fan res de bo per la tele i comences a fer zàping. De sobte, ........ apareixen ... ja son aquí .... els fascicles de dibuix i pintura al oli ....... AAAAAAAAAAAAAAARRRRGGGHHHHHHH!!!

NO POT SEEEEEER! Si estem a 20 d’agost!!!!!!!!!

Lo pitjor de tot és que aquest anunci porten emetent-lo cada any durant 10 anys o més. La tia de l’anunci deu estar pentinant-se les canes com a mínim!!!!!!!

Decideixes passar d’aquest anunci tan vell com Matusalem.

El temps passa.......... tornes a fer zapping ......... i, aleshores, penses que has entrat a la dimensió desconeguda ... o això o penses que t’han fotut alguna cosa estranya a l’amanida! Estàs veient ... bombers del món???? Però ... qui collons compra aquestes coses???

Jo crec que és gent que se sent molt sola a casa i que comprant els bombers del món, tindrà un públic fidel per les seves sessions de karaoke en comptes del gat que passa de tot o el pobre ficus que tenen allà oblidat en un racó del menjador morint-se de fàstic. Algun dia el mateix gat els abandonarà de pur tedi. Encara que també pot ser perquè sentin vergonya aliena que el seu amo s’hagi comprat “semenjante gili*****”.

Encara que el millor anunci que he vist (irònicament parlant perquè es per vomitar) és el de les nines d’època. En aquest anunci surten dues tòtiles. Una li diu a l’altra: ¡Madame Bovary! ¿Qué te gustó más, el libro o la película? Una pregunta com qualsevol altra. Com si et preguntessin si t’has llegit Mirall trencat. Va la pànfila i li diu: ¿A mi? La muñeca. Que dius ...¡Ole la niña que inteligente nos ha salido! ¡Cómprate un bosque y piérdete, subn*****! Si us plau!! ... si no t’has llegit en ta vida Madame Bovary no et compris pas la nina perquè t’agrada. És com no haver llegit mai Shakespeare i anar disfressada de Julieta o de Othello en un carnaval simplement perquè t’agrada (per dir un exemple).

Si és que hi ha cada col·lecció .... Chapas de cava del mundo. Home ... aquesta, dius ... si és cava català ... almenys saps com ha evolucionat. Tot queda a casa i no t’has de moure gaire. Però si et poses a buscar la txapa d’un cava israelita o del Japó ... t’hi pots estar Déu i sa mare buscant com un boig aquella txapa d’un cava de la Patagònia collita del 1946 !!!! Per una txapa se t’hi va la vida i l’ànima!! Que dius ... tu no tens gaire vida social, oi maco? O maca!

Si es que hi ha gent rara pel món i obsessionada amb qualsevol cosa. Que direu ... a qui li interessa tenir tots els cotxes que ha conduit Carlos Sainz per l’scalextric?? A mi m’encantava (i m’agrada) l’scalextric però el que no aguanto és el Carlos “cara tatuada” Sainz (i mes perquè volia ser president del Madriz). A no ser que siguis un fetichista que somiïs amb el Carlos Sainz o l’admiris amb fervor, no et compraràs això.

Cap persona sana mentalment es compraria totes aquestes xorrades. Però sabeu lo realment funest? Les editorials creen aquestes mamarratxades perquè realment hi ha gent malalta que les compra.

Bé, us deixo a vosaltres la decisió de petar-vos el cul i deixar comentaris. Si se us acut alguna col·lecció més patètica que les que he comentat aquí, si us plau, delecteu-nos amb les vostres paraules i així almenys, farem unes bones rialles.