24 de setembre 2006

IT'S A KINDA MAGIC

Avui us volem parlar d’un espectacle absolutament genial!

Ahir a la nit el Brioxet i jo vam anar al Teatre Tívoli per anar a veure l’espectacle de Queen “It’s a kinda magic”.

No havíem anat mai al teatre els dos junts i veure el Tívoli per dins va ser un altre espectacle. El teatre en sí és dels antics, amb platea, palcos, la secció club a la part de dalt... i els dissenys barrocs, els seients folrats amb tapisseria vermella i el teló de vellut vermell amb flecs daurats.

Aquí us mostrem unes quantes fotografies preses abans de començar l’espectacle.




Mentre esperàvem que comencés el show, l’espera era gratament amenitzada amb cançons de Queen. Personalment, jo estava molt nerviosa per veure com seria.

Òbviament els que van sortir no eren els Queen originals sinó músics i cantants que els representaven. Però es que eren tan condemnadament bons que realment mereixien la reputació que tot el món els ha donat: gloriosos!

El Brioxet i jo ens pensàvem que l’obra seria un musical i ens estaríem ben quietets però va resultar ser un concertàs de primera. El Craig Pesco (que va representar amb tots els honors el Freddie Mercury) no parava de fer-nos aixecar, cantar i cridar “a grito pelado”.

“Radio Ga Ga”, “A kinda magic”, “Under pressure”, “I want it all”, “Bohemian rapsody”,... algunes de les millors cançons de Queen van ser escenificades pels quatre components tan bé que se’ns posava la pell de gallina i ens emocionàvem a més no poder.

Durant els descansos entre cançons, el baix, el guitarrista i el bateria feien demostracions de les seves habilitats amb els instruments i ens van deixar molt impressionats, I el bateria va cantar una cançó ell mateix i ho va fer de conya!!

No sé quina cançó era però al principi d’una d’elles, Craig “Freddie” Pesco va sortir amb una bandera britànica que, per la part de fora ... ERA UNA SENYERA!!! Amb el crit de VISCA CATALUNYA i ensenyant la senyera realment es van quedar amb nosaltres!! Tot l’auditori es va posar a xisclar!! Doommaster, vam pensar en tu!!!!


Les excentricitats de Queen van aflorar: disfressat com al video de “I want to break free” tots vam aplaudir, quan tirava aigua cap amunt amb la boca, els solos de guitarra, l’habilitat del baix... els jocs de llum amb el “Another one bites the dust” i “Bohemian rapsody”, els moviments característics del Freddie Mercury, els coros de la banda, ... tot va ser tan màgic i genial que no ens ho acabàvem de creure!

A mida que avançava l’espectacle, el públic es tornava cada vegada més boig i ens aixecàvem, cridàvem, cantàvem i aplaudíem com bojos. La parella que teníem a la meva esquerra i davant nostre al·lucinaven amb nosaltres perquè realment ho vivíem. Cantàvem a ple pulmó i picàvem de peus i de mans. Realment va ser un espectacle digne de veure!!!! Altament recomanable!!!!

Després del concert, els 4 components del grup signaven coses de l’espectacle però hi havia molta cua i vam passar de tot.

Tot just després del concert, vam anar al bar Denver a jugar al Conecta 4, l’Scrabble i el Quien es quién. Feia molt de temps que no ens descarregàvem tant i ens ho passàvem bé tots dos sols!

Ahir va ser un preludi perfecte pel viatge que ens espera demà: una setmaneta a Andorra!

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Quin espectacle!!! Me n'alegro de que al final sortis bé i us hagi agradat :-)

Que bo lo de la senyera!! XDDD

Us aneu avui a Andorra? o podem quedar per veure el piromusical?

Anònim ha dit...

Eiii!!!! un amic meu també hi va anar!
Passeu-vos-ho molt bé a Andorra!!

Petons a tots 2!

Anònim ha dit...

Suposo que ja estareu al Andorra però aprofiteu i gaudiu, tant o més que amb aquest concert... Bona estada !!! Si podeu aneu a menjar al Refugi aAlpi fan unes delicatessens de fundis, reclets... bonisssiimmmm i a més està situat al centre prop del carrer central, si podeu el papa nico lloc de tapetes molt bo també. !!!!

Laura ha dit...

Hola! Jo també vaig anar al concert homenatge Queen i va ser, com has escrit, genial. M'ha fet gràcia veure un blog comentant-lo. Espero que tornin a passar per Barcelona i tornar-los a veure. En Craig Crespo era increible, captava tota l'essència d'en Mercury. Quan cantava Bohemian Rapsody, Someone to love, i totes les altres... quan jugava a fer ecos amb el públic, el moment de la bandera... quan cantava Radio Ga Ga i el públic, com al vídeoclip, ens aixecavem i picavem de mans... va ser una nit fantàstica i molt emotiva. Per cert, jo també em vaig asseure a la primera fila de platea!