El tiberi en sí

Primer tocava arreglar el piset ben coordinats la Fraggle i jo. Entre tots 2 ho teníem tot llest en poc més d’una hora.

Un cop el pis estava net i polit, a mi em tocava entrar a la cuina, comença la elaboració del empedrat. Per fer-ho més maco i presentable, ho hem fet plat a plat, així quan arribin els convidats ja s’ho trobaran a la taula esperant-los.

Desprès toca el torn a la fideuà. Amb paciència començo a torrar els fideus a la paella i... ostres!! Ja han arribat!! Però si havia dit de 14:30h a 15h i no arriba ni a les 14:25h!! Bueno... que hi farem... els hi tocarà esperar... Quan els fideus ja estan ben torradets s’hi tira el caldo... i a coures uns bons minutets, desprès per donar el cop de gràcia, 5 minutets dins del forn amb el gratinador i així queden tots els fideus en perfecte estat de revista (fiiiiiiiiiiiirmes).

Tot llest... comença la teca. L’empedrat ha quedat bo i agrada força. La fideuà ha enamorat. Han reconegut que per ser tan simple com és de fer... és més bona que la de la fira gastronòmica de Cabrils (feta per professionals de la cuina). Tot això regat amb un Blanc Pescador boníssim.

El bescuit de la Fraggle ha tancat el dinar, ben acompanyat de Nutella i moscatell.

Ara ja tocava fer petar la xerrada i posar totes les cartes sobre la taula (les del UNO)

I entre UNO, cervesa, riure i el joc de les pel·lícules se’ns han fet les 9 i per desgràcia, perquè ens ho estàvem passant molt be, ja tocava anar-se’n cadascú al seu niu.

I això és tot per avui, només queda pujar el post al blog.

Ja pujaré la recepta (la de la fideuà, perquè la de l’empedrat no te cap mena de secret a part de tallar els ingredients i tenir gràcia decorant el plat).