Passos de vianants i cruïlles

Segurament ens ha passat a tots. Intentes creuar un pas de vianants dels llarguets. En el meu cas, el d’Avinguda Príncep d’Astúries tot sortint del metro Lesseps. Em va passar dijous passat (si, jo escric amb retard al meu blog...)

Lo curiós és que, mentre estava esperant per creuar, vaig veure com volava una papalloneta petiteta, de color blanc amb motetes marrons. La papallona voleiava i voleiava sense cap altra preocupació que la de no fotre’s de cap contra el ciment.

El semàfor es va posar en verd. Vaig començar a avançar sense deixar de mirar la papallona, que es movia també paral·lela a mi. Tot d’una, la papallona va volar i, en girar-me, em vaig trobar un tipus a 3 centímetres de mi, amb cara de mala òstia i mirant-me com si jo fos una alienígena. Em vaig endur un ensurt perquè vaig veure com s’acostaven 3 persones més, a tota velocitat, una allau humana ... i mentrestant, la papallona ja estava lluny.

Normalment sóc de les primeres a creuar el semàfor, però aquell dia vaig preferir fixar-me en la papalloneta i gaudir del seu vol.

És que és un crim fixar-se en una papallona? La gent ja no s’atura per veure una planta que hi ha en un balcó?

Reconec que, des que tinc el mp3 escatxarrat, em fixo més en les coses del meu voltant. Això sí, en quant tingui el meu mp3, tornaré a evadir-me dels guiris escandalosos al metro, dels adolescents i els seus “oseaaaaas”, del nano que demana una mica més d’atenció per part de la mare, dels que anuncien butano a crit pelat... i estaré en el meu món per una estona deixant l’escandalera unes notes musicals enrere.