Les pors

Tothom te por a alguna cosa. Normalment és alguna cosa irracional, és igual que puguis esclafar-ho, evitar-ho... simplement, hi és.

En el meu cas serien els escarabats. Mira que hi ha formes de matar-los, però és de les poques coses que em fan això... pànic, fastig, un ensurt quan no t’esperes veure’n cap.

La explicació és força simple, quan era petit (tindria uns 3 o 4 anys) un escarabat gros com ell sol (uns 5 cm, antenes a part) va escolar-se dins del meu llit. Em va despertar, suposo que amb les antenes, tocant-me el cap. Quan vaig donar el llum no vaig veure res, però al enretirar el llençol estava allí, al mig del matalàs tan panxo. Des d’aleshores ja no puc ni veure’ls.

Si me’n trobo un d’aquest calibre (per sort fa força anys que ja no n’he vist) em fa cosa fins i tot xafar-lo, em dona la impressió que el molt malparit em saltarà al damunt de la mà just abans de donar-li. La única forma que m’hi atreveixo és a base de cucal (o derivats) en dosis massives. La cosa no acaba normalment fins que el bitxo en sí està completament blanc (de tan insecticida que li he tirat). I fins que no està completament mort ni el toco. Quan ja ha passat tot, agafo escombra i recollidor, i apa, WC i estirada de cadena al canto.

Però els moments dels que parlava al principi, és quan no saps que t’ho trobaràs. Estàs tan tranquil i de cop, així de reüll veus quelcom que es mou. El cor se’m dispara per moments, perquè el primer que em ve a la ment és un escarabat, encara de desprès de mirar-ho directament no hi hagi pas res, o simplement sigui algun reflex d’alguna cosa que estigui manipulant jo mateix en aquell moment.

I ara vosaltres... Quines pors/fòbies teniu?