PRIMER DIA COM A GUIA ACOMPANYANT

Bueno bueno... sembla que haure de calmar les feres!!!
no sabia que la inactivitat del nostre blog provoqués tants efectes secundaris dins la població blogaire!!! jajajaja

Bé, abans de tot... gràcies als que m'heu animat pel dia d'avui: el primer dia que exerceixo de guia acompanyant per grups!

No és que paguin gran cosa pero per alguna cosa es comença. Quan tingui més rodatge i experiencia, ja em canviaré d'agència on paguin més jejeje

A vore, us explico: treballo per una agència de viatges i faig de guia acompanyant. És a dir, vigilo que estiguin tots els que han d'estar, vigilar que no els passi res, pagar els seus dinars amb els bonus, coses d'aquestes ... i a l'autocar, he d'informar sobre l'excursió que fem aquell dia, breus comentaris i anècdotes sobre les poblacions que estem passant,... coses per l'estil.

M'ha tocat un grup ben maco: els de l'Orfeo Badaloní, una colla de gent gran ben trempadets i eixerits que m'han acollit molt bé i m'han sabut comprendre els nervis i errors del primer dia. A més, el xofer, a la tornada, m'ha obsequiat amb uns quants consells sobre el que he de dir i fer per fer millor la meva feina!!

Avui hem anat al Parc Samà, a Montbrió del Camp, prop de Cambrils. La veritat és que el parc en sí és maco, pero en aquesta època no fa gaire patxoca i les tortugues que s'anunciaven no hi eren... haurien fugit despavorides en saber que veniem nosaltres jajajajaja
"fugiiiiiiim, que venen els yayoooooos"... ná, bona gent!

Després de voltar pel parc i d'haver esperat dos rezagaos, hem enfilat cap a Cambrils per donar una volta pel Passeig Maritim pero.... SORPRESA!! el Passeig Maritim estava en obres i cada cual se n'ha anat al seu aire! Al final, he hagut d'anar a buscar a un trio de rezagadas perquè estaven seguint a unes altres que anaven mes de pressa.
Total, que arriben aquest trio i jo a l'autocar i una d'elles desfallecía perdía perquè no sabia que les altres caminaven tant!!! Una mica més i l'he de dur a coll i be!! Pobra dona!! Fer-la caminar aixi!
I jo li deia: Pero per què no s'ha quedat a mig cami, senyora??
I ella diu: Jo anava seguint-les, anava seguint-les i no sabia que haviem anat tan lluny!
I jo pensant: Si, pero una mica mes i arriben fins a Salou i s'enfilen al Dragon Khan aquestes abueletas...

Bueno... bromes apart, que la dona va patir dels peus durant una bona estona... després vam enfilar cap a Alcover on vam dinar al "El Álamo" un restaurant bastant "pasadillo". Els guies i els xofers (ens vam reunir dos grups al mateix restaurant) en una taula apart. Compartien anecdotes i excursions en comu i viatges que havien fet i jo escoltava i callada com una morta. També escoltava els consells de l'altre guia, que es qui m'havia dit que em pagaven una merda en comparacio al que paguen a qualsevol guia acompanyant pero que l'important es que, a la que tingui suficient experiencia, que m'espavili i trobi una agencia de viatges (trucar jo) de les que necessiten guies acompanyants que pagui mes.

Després va haver bailoteo i vam ballar tots una estoneta... jo inclosa i allunyant-me d'un vellet vidu que intentava enganxar-se'm al darrere i jo fuig, fuig!!! i vaig enganxar el cul a la paret i d'alla no em van treure jajajaja!

Bueno... i la mes grossa! A part que em posaven 19 anyets... (gracies, senyora)... m'han intentat aparellar amb un fill d'aquella senyora. Ella deia: Mira quina noia mes maca i decent que es.. a vore si te xicot i si no, intentare aparellar-lo amb el meu noi!
Jo m'he sentit afalagada. Li he dit que tinc xicot des de fa 3 anys i mig i s'ha alegrat per mi pero llastima pel seu nano.... si, si nano... te 40 tacos el seu nano!!! de nano no en té res!
I jo li dic: es que m'agraden mes jovenets!!
I diu: 40 anys però solter eh??
I jo pensant: per alguna raó serà!!!!

Bueno, que allò semblava Lo que necesitas es amor en versio geriàtrica!! Pero jo estava enmig del fregao i m'havien pillat in fragantis! Ja després ja no ha insistit més la senyora!! Ara ja li pot dir al seu fill de 40 anys que ha conegut una noia de 26 anys molt maca que era perfecta per ella pero que ja esta agafada!

Que dius.... 14 anys de diferencia... que fotrieu vosaltres?? a no ser que te'l busquis forrat el tiu... los cuarentones a mi como que no!!

Bueno.. que me'n vaig per on no toca!!

Després del bailoteo, cap a Badalona a deixar els abueletes i cap al World Trade Center (bé, Plaça del Carbó, sector Drassanes), que es on m'ha deixat el xofer, on el David ja m'esperava amb impaciencia per donar-me una abraçada i molts anims!! I sobretot, petonets!!

Porto des de les 5.30 aixecada!!!!!!!! i no se com tinc energia encara per fer el post!!! Pura inèrcia, vamos!!
Dissabte i diumenge també pencaré aixi que demà toca anar a dormir d'hora!!

Molts petons i petonets a tots/es!!

Laia / Fraggle