Avui us vull parlar de dos programes totalment contraposats que van emetre diumenge passat. La Gala “Mira quien baila Especial FAO contra el hambre” i Hotel Rwanda.
La primera, és la típica gala hipòcrita que hem financiat amb els nostres propis impostos. Surten artistes ballant danses de tot el món amb l’objectiu de recaptar diners per eradicar la fam al món. A sobre que paguem als artistes, volen que truquem a una línia 900 per donar diners a suposades ONG’s i que els diners no aniran precisament a qui més ho necessiti. Si destinessin el cost d’aquella gala, salaris i pagues incloses, ho donessin directament a qui realment ho necessités, això sí que faria, i molt! Però no ho fan! Perquè no els interessa!
En contraposició a tal hipocresia, hi ha la representació del conflicte hutu i tutsi els anys
Hotel Rwanda parla del conflicte rwandès des del punt de vista d’un hutu (crec que els que van provocar el conflicte), el director d’un hotel, sucursal d’una cadena hotelera belga.. Un bon home perquè va acollir al seu hotel a 1268 refugiats entre hutus i tutsis i va fer el que va poder per mantenir-los amb vida fins que la ONU els portés a un campament de refugiats.
El conflicte, crec que el van començar els hutus per apoderar-se dels recursos naturals de Rwanda. Hauré de mirar la Wikipedia per informar-me millor!
Total, que la pel·lícula és un patiment continu, el protagonista (genialment interpretat per Don Cheadle) aconsegueix salvar tothom (però patint de debò com ningú hauria patit mai) parlant amb el director de la cadena hotelera (el Jean Reno), el cap del destacament de la ONU i negociant com podia la protecció dels refugiats amb el general de l’exèrcit rwandès. Un patiment de pelicula. I això que la vaig veure començada.
Amb tota aquesta parrafada vull comparar la realitat amb els burds intents de recaptar diners mitjançant fastuoses gales on ningú aniria a Darfur, Somàlia, Txad, Rwanda, Congo o Nigèria ni cap d’aquests països.
Jo reconec que no hi aniria per por. Però és que els que fan les gales no hi anirien més que per la fotico de marres i ja està. Em fa venir vergonya aliena veure com gent que té la pasta necessària podria fer tantes coses... però prefereixen fer gales, que paguin altres i a sobre divertir-se!
VISCA LA HIPOCRESIA HUMANA!!!
6 comentaris:
Els que tènen calers se'ls guarden per ells encomptes d´ajudar a millorar parts del mon que ho necesiten.
ahi ahi!! si es que es pensen que els seus pets n fan olor! i que pixen colonia!
doncs si, aquestes gales fan més pudor que no pas res. M'agrada pensar, però, que almenys serveixen per alguna cosa... però estic d'acord amb tu que si en comptes de tanta pastelada fessin alguna cosa més austera però sincera s'aconseguiria més diners!
El personatge d'hotel Rwanda ens demostra com són les petites persones, insignificants per la majoria de gent, les que fan coses realment sorprenents i valuoses.
genial la peli d'hotel rwanda.. i l'actor impressionant
igual k passa a rwanda passa a miler d països d l'àfrica.
No hem d'oblidar que allò era una pelicula i que segur que la vida real és encara més dura que la que representen. També estic fart d'aquestes gales hipocrites! Quin fastic em fan! I més si son d'Anpena3 o TelaHinco...
Pos no... era la Primera... con la sosainas de la Igartiburu!!!
que doni ella els seus vestidets i punyefles no te jode!
Publica un comentari a l'entrada