Tant jo com l’altre company al que estàvem acomiadant, ens vàrem sentir molt acotxats amb la vostra presència. Un sopar fantàstic. Vam menjar fins que no podíem més i un cop acabat tot, cap a casa a descansar per afrontar el dia següent.
Una putada que fos en dilluns, però sincerament, va ser un mal menor. Un gran sopar, una gran gent, i una molt gran sorpresa (que no ens esperàvem ni de bon tros) en forma de regal. Un “diploma” que ja hi podeu pujar de quatre potes que el penjaré a l’habitació, i un rellotge elegantíssim digne de ser reservat per a les millors ocasions.
No us dic adéu a la majoria, sinó un fins a la propera, perquè no tinc pas la intenció de perdre-us de vista. Jo aniré a d’altres llocs, però dins meu guardaré un gran record d’alguns moments a aquesta empresa.
5 comentaris:
Home, la Henkel! Jo hi conec gent; segurament amb aquesta gent que van venir al sopar t'hi quedaras enganxa, o sigui que ves amb compte amb el Loctite...broma facil.
Que maco,deuria ser emocionant
El dia a dia de la feina sempre acaba portant a rutines, i en aquestes ocasions es veu la gent des d'una altra perspectiva. Sort!
Que bonic, almenys el rellotge el van regala els companys perque a la meva empresa es típic que el jefe regali el rellotge, per això cada vegada que el veig entrar amb una bossa de la rellotgeria ja tremolo.
Va ser molt maco :-)
Com va tot?
Publica un comentari a l'entrada