A un bon amic nostre

El món és ple d’injustícies. Una d’elles s’ha produït avui. Un bon amic nostre i ara excompany de feina ha estat despatxat sense motiu aparent.

Avui, 02/02/07 (o més ben dit, ja és dia 3 però es igual) a les 12 del migdia, han agafat el nostre amic i se l’han endut a un despatxet apart. Sense solta ni volta li han presentat el finiquito amb l’excusa de baix rendiment.

Però com poden ser tan desgraciats? Baix rendiment? Si és un dels millors treballadors que hi havia allà! Simplement se la tenien jurada i, al final, se’ls han creuat els cables i l’han fotut fora! Ara l’assumpte és en mans d’advocats perquè ha estat un acomiadament improcedent com la copa d’un pi. Si fins i tot, la mateixa empresa ho ha admès!

La sorpresa inicial ha donat pas a una indignació truncada en ràbia i impotència davant aquesta vil acció. Després ha vingut la falta total d’educació per part de l’empresa, quan arriba l’hora de dinar (el company encara estava allí recollint les coses), ells se’n van a dinar i, sabent que quan tornin (els que ho fan, que alguns ni això) ja no hi serà pas, no li diuen ni adéu, ni l’han mirat! Ha estat indignant! Ens hem anat a dinar, l’últim dinar com a companys de feina, ens hem desfogat a gust i hem deixat córrer el vi en quantitats més grans de lo normal.

Quan ja tocava tornar, ens hem acomiadat (un fins la propera, no pas un adéu) i jo he arribat a una convicció de que ja s’ha acabat. A aquesta empresa no m’hi quedaré més que lo estrictament necessari. Vaig avisar que me n’anava el dia 24, donant els 15 dies (i no 22 com els hi estava donant) la cosa quedaria amb que el dia 7 de febrer ja podria estar lliure. Si aquí comencem a posar-hi els dies de vacances que em deuen de l’any passat, i els que tinc ja d’aquest any, els comptes em diuen que podria estar fent vacances des de el dijous passat (sent generós).

Abans de pujar al zulo de nou (no hi ha pas ganes) faig una miqueta de “radio macuto” amb les interlocutores més properes. Si nosaltres, com a companys hem flipat, elles no s’ho podien creure.

Pujo a HelpDesk i me’n torno a anar (hi ha més gent que em demana explicacions del que ha passat i no tinc cap problema en donar-les-hi), però abans li deixo anar al jefe lo de que res de quedar-me fins a una data tan avançada. Que després de veure el que tots havíem vist avui, a mi, se m’havien tret les ganes de treballar allí de cop, i que com abans marxés molt millor (i que si no li agradava, que em fes fora :-P !!) .

Al tornar de “radio macuto segunda parte” em trobo que estan fent al HelpDesk una mena de “teràpia de grup” el jefe assegut a sobre una taula (del plan “bon rotllo, eh?” ) i tots xerrant sobre el que havia passat. Bàsicament el que hem fet entre tots una mica (seria més encertat dir els 3 més veterans que quedem) és tirar-li la cavalleria per sobre i recriminar les formes en que s’han fet les coses. Jo, com que ja me’n vaig, he pogut ser més clar que els altres... total... què pot passar... Que em fotin fora?

El que està clar, és que si han fotut fora al meu amic, és perquè era el que discutia les opinions del jefe (perquè eren absurdes). No servia de res, però com a mínim ell deia la seva (que era la opció lògica). Si no volen gent que pensi, les passaran magres, perquè és una cosa que algú ha de fer, i us asseguro a tots, que ells no ho fan pas.

Això ha creat molta mala maror dins de la empresa, i el dilluns ja veurem com estarà la cosa. Jo hi aniré, perquè vull acomiadar-me com Déu mana, de tots i de totes, deixant clar que si me’n vaig abans del que havia dit, és per la actuació de la empresa, perquè s’ho han guanyat a pols. D’aquí a un mes, estic segur que la cosa estarà molt pitjor per allà dins. Jo no podré veure-ho, però d’informadors no me’n faltaran pas...

Aquest post està dedicat al meu excompany de feina i amic nostre!

Si nos necesitas, ya sabes donde estamos!!