L’esforç psíquic és tan gran que tremoles. El nus que tens dins és tan dolorós que plores. La veritat és tan punyent que intentes evitar-la per tots els mitjans.
Crides de frustració. Vibres d’ansietat. T’ofegues entre sanglots. Intentes parlar però només balbuceges. Gemegues de dolor.
Intentes desfer el nus, fondre’l, eliminar-lo de dins teu... vols que tot s’arregli, que tot el mal que hi ha dins teu s’evapori com els núvols...
Admetre-ho ha costat tant que sembla impossible. Sabies que costaria. Ho sabies. I així i tot, ho has volgut fer. Has decidit enfrontar-te a les teves pors interiors... als sentiments que t’acompanyen des que eres petita...
Has decidit tirar endavant... encara que el procés et faci mal, encara que ploris sense saber perquè, encara que pensis que no podràs aconseguir-ho.
Una part de tu vol seguir igual. Es vol estancar en el passat... però la teva part conscient lluita per canviar, per defugir de tots aquells sentiments i costums que tenies des de ben petita i no t’han portat més que problemes.
Aquesta part inconscient és la que vol evitar que admetis els teus problemes.
Fer-li cas suposaria malbaratar tot l’esforç i l’esma que li has posat fins ara. Seria denegar tots els avenços que has fet.
No et pots permetre defallir. Has de ser forta i tirar endavant. No pels altres, per tu mateixa. Has de seguir fent força i construir el que serà el teu JO futur... un JO sense pors, sense inseguretat, sense angoixes ni ansietat. Aquesta és la veritable batalla. És enmig de la confusió quan decideixes si tires endavant o et quedes estancada. I sé que ets capaç de tirar endavant.
Probablement pensaràs que estic boja.
Segurament pensaràs que no és possible. Jo et dic que sí. Quan els dubtes t’envaeixin i et sentis abrumada, pensa en el que voldries ser, en la persona en la qual et vols convertir.
Ho estàs fent molt bé. Estàs aconseguint coses que creies impossibles. Has fet dues passes... molt importants... molt doloroses, sí! Però molt importants.
Encara queda molt de camí per endavant. Jo seré al teu costat per quan em necessitis.
No estàs sola... no estàs sola.
De Laia a Fraggle
13 comentaris:
Espero que Fraggle maduri... Costarà... Temps i esforç... Però espero que ho aconsegueixis (i no dubto pas que ho faràs, com tantes altres coses que ja has aconseguit)
T'estimo, i és un camí que no faràs sola. Jo estaré al teu costat per recolzar-te i donar-te anims quan et calgui. Tú faràs el camí, jo t'esperaré a l'arribada amb els braços oberts com a premi.
Que bonic parella :-)
Continueu així!!!
Laia, si tu vols, podras aconseguir el que vulguis. Alliberat!!
Allibera't com diu el DoomMaster però no et tornis mai un pendó eh!
Vinga maca que ets molt forta!
Molts ànims, Laia. Els primers passos són els pitjors, després amb la inèrcia que portaràs ja no hi haurà qui et pari ;)
Gràcies a tots!!
Gemmi: jo de pendó res eh?? esbogerrada un rato pero pendó no! Que t'ho digui el David aixo jajajaja
pd40: ens rao.. els primers passos sempre costen... després l'embranzida fa que tot sigui mes fàcil!
DoomMaster: em deixes unes tenalles per trencar el candau? xD
Ei, benvolguda Fraggle/Laia, endavant les atxes i que surti el sol per Antequera!
Gràcies venerable avi!
Moltes gracies a tots per el suport i els ànims oferts!
Per cert Avi, per quan toca la criatura?
A finals de març, benvolgut Brioxet...
Llibertat! LLibertat!
Es que no he entes molt be el post, jo si son coses minimament serioses no les pillo.
Pipipipiiiiiiiiip!!!!
Premi per la Fraggle!!!
Temple of mine!!!
la cosa va del procés de madurar i no precisament les taronges o les peres!!
Parlo del meu propì procés de maduració, d'haver admès segons quines coses que m'ajuden a tirar endavant amb la meva vida!
Espero haver resolt els teus dubtes, my friend!
Hugs&kisses!
OK, gracies per l'explicacio.
Publica un comentari a l'entrada