Dia al Tibidabo

Bona nit!!

Després de 2 dies sense tocar el blog, tornem amb més ganes!!

Ha estat un cap de setmana força intens i no hem parat quiets d’ençà l’últim post. Varem passar la resta del dia al Tibidabo, amb 2 amics. Ens hem rigut, cridat, suat, mullat, acollonit (bueno, això no tots), i sorprès amb un detall, la nova atracció (el pèndol) va espatllar-se com a mínim 2 vegades durant el dia (i això només contant les vegades que ens en varem adonar). Tenint en compte que la atracció a penes fa 1 mes que està inaugurada, doncs no es un bon auguri, oi?

Tant la Fraggle com jo varem decidir NO pujar-hi fins que la cosa sigui una miqueta més fiable.

Millor comencem per el que sí que varem fer:

Només entrar ens llençarem a la muntanya russa, i varem entrar al museu d’autòmats. Desprès per evitar fer tanta cua anàrem al Hotel Krugger, on uns es van acollonir, d’altres riure i d’altres ni “fu ni fa”.

D’allí ja que havíem obert la gana, varem dinar els entrepans que ja dúiem en previsió. Per postres ens cruspírem uns gelats comprats “in situ”. Tot seguit anàrem al Aladino (una atracció fluixeta per començar). Després una mítica... “El castillo misterioso”... que sincerament... està molt descuidada. El tobogan tancat, el cilindre que gira parat, la zona amb els sacs de boxa lligats amb cadenes tota desgastada... haurien de cuidar més l’atracció, o qualsevol dia es caurà a trossos.

Després de la decepció, tocava donar voltes... i no hi ha cap millor que el Hurakan!! I per a que no pari la festa, al Diavolo tot seguit. Per si no en teniem prou, un “creuer” amb el pirata ens va ensenyar les diferencies entre mar plana i marejada.

I ja que estàvem posats en temes marítims a la mina d’or (els tronquitos) varem acabar de fer el mullader.

Desprès de 2 viatges per la mina varem pujar fins a la part de dalt de tot, i mai millor dit, ja que ens pujàrem a la Atalaia i d’allà a “El magatzem de les bruixes” que l’han fet molt més coherent i entretingut (tot lo contrari que el castell).

Amb la passejada ens va venir ganes de viatjar, i res millor que l’Aeri (el mític avió vermell del tibidabo)

Una passada per els autotxocs i com que volíem quedar-nos fins al final per poder veure el correfoc (que és força maco, tot s’ha de dir) ens varem entretenir una estoneta a la sala de videojocs i amb el laberint dels miralls.

Després d’un dia tan intens i ben aprofitat, ja tocava anar cap a caseta a descansar.