Festa gastronòmica a Cabrils

Desprès de dinar ens varem dirigir amb en DooMMasteR i la seva xicota cap a Cabrils, a passar una fantàstica vetllada en una festa gastronòmica que hi havia al mateix poble. Desprès de passar una bona estona en una cafeteria amb una força curiosa manera de servir al pis superior (i més si no hi has estat mai i no t’ho diuen).

Us explico: desprès de asseure’ns i escarxofar-nos en un magnífic sofà Ikea®, xerrar com una mitja hora gairebé i estar-nos preguntant si la que ens havia atès patia d’Alzheimer o quelcom similar (ja que ens havia dit que ara ens ho pujava) i allí no venia ningú, en DooMMasteR, molt amablement ell, va baixar a preguntar i aleshores (com si fos la cosa més normal del mon) ens va dir que “ja ho havia pujat” que estava al muntacàrregues de la cafeteria, es clar... no ens deuríem de llegir el manual d’instruccions del local i per això no ho sabíem :-P...

Després de gaudir (a la fi) de les nostres consumicions i d’estar xerrant una bona estona varem patir un ensurt dels grossos... se sentí un soroll per les escales, com si hi hagués una estampida de braus pujant per allà (si no volen que els clients s’hi escarxofessin tant a les butaques hi ha sistemes més subtils, crec jo). Va resultar que no eren braus, sinó un grupet d’adolescents (que es dirigien a la carrera cap on érem nosaltres justament. La cara d’odi que van posar quan van veure que el seu lloc estava enganxat... va ser impagable... es van conformar amb la taula i cadires de fusta que teníem just davant. Com que feien força xivarri no trigàrem gaire en abandonar el local (com a nota cal dir que només aixecar-nos del sofà, el grupet s’hi va llençar com si els hi anés la vida).

Com que la fira no començava fins a les 19:30h, varem matar el temps en una placeta que hi havia a la vora tot gaudint de la tranquil·litat del poblet.

L’hora s’acostava i ja tocava entrar cap a dins!! Varem comprar els tiquets per els plats, begudes i copes. Una bona volta de reconeixement del assortit de plats que s’hi servia, i desprès de fer la volta de reconeixement, a buscar una bona taula. Un cop amb el lloc assegurat, a buscar la teca per torns (per no perdre la taula).

Va triomfar la fideuà (tots ens la varem demanar). Val a dir que estava força bona, però a mi personalment, m’agrada més la meva, més senzilla, menys “chicha”, però força més gustosa (ja hi posaré per aquí la recepta, si voleu).

Els altres plats que ens cruspírem foren un de pernil ibèric, porc a la salsa de pebre, bacallà al rocafort, unes faves amb verdures, i per postres brownie de xocolata per llepar-se’n els dits i trufes.

Tot això regat amb un vi blanc semisec boníssim i un cava brut nature gran reserva (dels millors que hauré tastat mai).

Un cop omplert l’estómac, es començà a xerrar, fer fotos rares, i explicar acudits (una pila d’ells)

Cap a les 11:30h ja tocava marxar cap a Barcelona, que al dia següent un havia de treballar.